Rosa Ferrer: “Al Comú estem per donar resposta a les necessitats més immediates”

La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, parla en aquesta entrevista sobre els primers mesos d’aquest segon mandat.

¿Com ha estat l’inici d’aquest mandat? ¿És més complicat amb dues oposicions?
Tampoc ha canviat tant. Forma part de la normalitat. Es continua treballant en comissions i en realitat tothom està informat degudament, quan arriba el consell de comú, de què s’està treballant. A més, no s’aprova res per junta de govern que no hagi passat per una comissió. Hi ha dues oposicions i fan la seva feina. Cadascú la fa com creu que l’ha de fer. Cap problema.

El PS potser és més bel·ligerant. A més, s’han queixat de les dificultats per tenir informació.
Sí, però jo recordo haver llegit que amb el Comú d’Andorra la Vella tampoc tenen aquest problema. Ells demanen la informació i se’ls dóna. De vegades, però, no se’ls pot donar immediatament i potser es tarda dos o tres dies perquè el personal ha de fer les fotocòpies, la feina, i aquí no es para. Tot el que ens demanen en principi ho tenen.

L’heliport ha monopolitzat l’agenda en els últims mesos. El Govern ja ha anunciat que ajornarà la resposta als recursos fins que no tingui els informes.
Això forma part de la normalitat perquè la llei ho permet i sí que és cert que no és habitual, però no oblidem que el silenci administratiu a Andorra és negatiu i a partir dels dos mesos començava el termini per instar la demanda jurisdiccional. El Govern té la potestat d’allargar aquest termini un mes més. I de fet s’ha fet perquè si s’ha demanat col·laboració al Govern francès és normal mirar si es pot disposar d’aquest informe tècnic, perquè en funció d’això suposo que el Govern prendrà una decisió. Considero que amb una qüestió sensible com aquesta és una postura correcta.

¿Saben quan tindrà lloc la reunió amb els tècnics francesos?
En una carta al cap de Govern vam suggerir una sèrie de preguntes per als tècnics francesos sobre els punts que més inquieten el Comú. Hi havia una part tècnica i una de més política sobre la idoneïtat o no de l’emplaçament de l’heliport a la zona del roc de Patapou. El Govern ens va proposar una reunió entre el Comú i els tècnics. El compromís del Govern em consta que es manté i quan sigui el moment ja tindrà lloc la reunió. Els preguntarem qüestions tècniques sobre dades de l’OACI i també sobre la idoneïtat de l’emplaçament. No tinc coneixement que hi hagi cap data fixada. 

El Comú també va demanar els informes dels bombers i el SUM.
Sí, el Govern ja ens ho ha fet arribar. L’informe dels bombers diu que a priori no hi hauria problemes per poder-hi intervenir però estaria subjecte a uns protocols, que estan per fer. I l’informe del SUM diu que per la distància en teoria podrien arribar a temps. Però tot està subjecte a més aprofundiment.

Qui no s’ha pronunciat sobre l’heliport és el Comú d’Escaldes, que també estarà afectat pel sobrevol. ¿Hi ha parlat?
Evidentment, ho he comentat informalment però no...

No hi ha hagut cap resposta. ¿Això es deu a una qüestió política?
No ho sé. No faré comentaris sobre aquesta qüestió. El que és cert és que el Patapou és en territori d’Andorra la Vella, tot i que el sobrevol sí que afecta Escaldes.

¿Es preveuen més accions en contra del Patapou?
Amb els enginyers aeronàutics que assessoren el Comú se segueix treballant en tot el dossier, perquè ja ho estàvem fent per preparar la demanda, i hem d’estar preparats perquè els terminis corren...

¿S’acabarà a la justícia?
No ho sé i, com que he de treballar amb realitats, fins que no hi hagi un edicte publicat al BOPA que revoqui l’acord del Govern de l’adjudicació de l’Heliport Nacional al roc de Patapou seguiré treballant.

El dia a dia del Comú es veu afectat per la caiguda dels ingressos. Ja s’ha fet alguna acció com el tancament de l’Escola Bressol de Prada Casadet, que ha tingut les crítiques del PS.
Aquí hi ha un error. L’Escola Bressol de Prada Casadet no s’ha tancat tant per una qüestió de recursos sinó per una falta de demanda.

Tot i així, si hi hagués més recursos es mantindria oberta.
No. No es justifica per mi tenir una escola bressol oberta quan n’hi ha una [la dels Serradells] que és propietat del Comú i està al 50% d’ocupació. És una qüestió de racionalitat. A més, són molt a prop l’una de l’altra i la del Comú, com a instal·lació és molt millor.
Cal tenir en compte que el juny del 2008 la demanda de nous ingressos era de 77 efectius i aquest any estem parlant de 36. Sí que és cert que deixant oberta la dels Serradells la despesa només de funcionament de Prada Casadet es redueix a la meitat (per calefacció, neteja, manteniments...). A més, la de Prada Casadet no té cuina.
Si la demanda es manté a la baixa, més endavant evidentment deixarem de pagar el lloguer de Prada Casadet. Però de moment la mantenim per si hi ha un increment d’efectius. Però la decisió no s’ha pres per una qüestió de recursos econòmics, perquè si fos així abans es farien altres coses. No estem retallant places d’escola bressol, ja que l’oferta que ofereix el Comú no s’acaba d’omplir al cent per cent. I per això no s’ha deixat de pagar l’arrendament de Prada Casadet.

Es mantindrà durant aquest any.
Potser he errat en prendre la decisió. Va ser una decisió que em va costar. Però si no hi ha demanda, ¿què he de fer? La idea és mantenir-ho un any més i veure què passa. Perquè potser hi torna a haver demanda i es torna a obrir. El que passa és que, encara que jo expliqui això, s’interpreta el que es vol.

¿No implicarà canvis en la ràtio d’alumnes?
No, perquè el personal és el mateix. Al contrari. S’ha procurat mantenir el personal de referència per als nens.

Un dels projectes impulsats aquest mandat ha estat el servei d’assessorament per tramitar les ajudes socials. ¿Se’n pot fer una primera valoració?
Era un servei necessari. Sobretot per l’emplaçament del departament de Social, que està tocant al ministeri de Benestar. Moltes persones no saben com acabar d’omplir els formularis i saben que si vénen se les ajudarà.

També s’ha creat el menjador social.
Estem treballant perquè la situació ideal del menjador és que realment s’acabi consolidant amb aquesta fórmula o una altra, però que es consolidi mentre n’hi hagi la necessitat.

¿Ja es disposa del reglament que s’està fent amb Benestar?
S’hi està treballant. Crec que d’aquí a finals d’any ha d’estar tot clar. El reglament ha d’incloure qui pot accedir a un menjador social i els protocols d’actuació un cop les persones hi accedeixen: els serveis cap als quals se les ha de derivar, què és competència de qui... Ara que tenim l’experiència, s’ha de posar per escrit el que hi ha.

El Govern també ha anunciat que a finals d’any ja es disposarà de la llei d’atenció social.
La llei d’atenció social ha de regular tot això. També la qüestió de les competències comunals i les competències impròpies que els comuns han anat assumint. La llei ha de posar ordre a això, tenint en compte que la Constitució permet la competència delegada, ja que l’administració més propera al ciutadà és la que és més eficient donant servei. En aquest sentit no cal inventar res perquè als altres països ja s’aplica. I aquí faig referència al terme de la capitalitat. Un dels temes que són sobre la taula són les escoles bressol. L’objectiu final és que amb el mínim cost donem el mateix servei al ciutadà i que tots els ciutadans d’Andorra rebin els mateixos serveis.

També el menjador hauria de ser una competència del Govern.
Sí. Però actua qui té coneixement i més capacitat per fer-ho. Calia donar resposta a una necessitat, i per tant és igual qui ho faci perquè el més important és que es faci. Cal recordar que al menjador social mai s’ha discriminat ningú per la parròquia d’origen. Estem per donar resposta a les necessitats immediates en la mesura de les possibilitats.

¿El Govern no hi col·laborarà?
Estem col·laborant molt bé amb el Govern en aquest projecte i al seu moment ja es posarà sobre la taula.

¿Es planteja l’externalització d’algun servei? El que més ha fet parlar ha estat el Centre de Congressos.
Cada vegada que hem buscat empreses per gestionar-lo, no hi ha hagut ningú interessat. Per això hem d’assumir que ens tocarà gestionar-lo nosaltres mirant d’optimitzar-ho al màxim. Per això s’ha creat la societat turística pública per a la gestió d’aquests serveis. Això permet ser àgil en un moment puntual i no haver de recórrer al concurs, ja que de vegades no hi ha temps de fer-ho. La idea és que això tingui menys cost que si ho gestiona el Comú.

Andorra la Vella preveu reduir al 0% o 5% la cessió en sòl urbà consolidat.
Tenim un avantatge respecte a la resta de comuns. El pla d’urbanisme va ser molt criticat, injustament vista l’experiència. Vam tenir 150 recursos, que van derivar en 114 demandes a la Batllia. Quasi tots han anat al Tribunal Superior i el 99% de les sentències són favorables al Comú. Això vol dir que el POUP no estava tan mal fet.
El Comú, en el seu pla d’urbanisme, de sòl urbà consolidat en té molt poc perquè va ser molt estricte amb la legalitat a l’hora de classificar el sòl com a sòl urbà consolidat. Per tant, per a nosaltres no representa un problema posar la cessió al 0%. En canvi, en altres plans d’urbanisme hi ha llocs que s’haurien d’haver classificat com a sòl urbà no consolidat i es van classificar com a consolidat. I ara els suposa un problema perquè necessiten espais per a equipaments.
El sòl urbà consolidat, per principi, és la parcel·la que ja està en zona urbana o en una urbanització que té tots els equipaments construïts. Tenim molt poc sòl urbà consolidat i el que hi ha és a l’avinguda Meritxell, a  Príncep Benlloch o en una urbanització plena de cases.

¿Això no tindrà cap impacte en les finances del Comú?
Cal recordar que la cessió econòmica no és un impost i no es pot destinar a despesa corrent... Aquests diners s’han de destinar a equipaments públics.

¿Es preveuen accions per a les zones més deprimides comercialment, com Príncep Benlloch?
És cert, igual que altres zones, que ha deixat de ser atractiva. Però cal recordar que abans venien 14 milions de turistes i ara, 8 milions. També amb el vial de la Margineda s’ha derivat molta circulació viària a l’exterior. Ara estem impulsant el pla de senyalització, s’està fent la rotonda de Prada Casadet, també hem embellit aquesta zona. Ho tenim present però cal ser raonable.

¿Quins projectes hi ha per al 2013?¿S’està treballant en el pressupost?
Estem treballant en el pressupost. El projecte immediat és acabar les obres de la nova seu del Comú, amb la nova plaça pública i els equipaments, que permetran deixar de pagar lloguers. També engeguem ja el pla especial del parc Central. A part cal impulsar el projecte del concurs d’idees per a l’embelliment de l’avinguda Meritxell, i hi ha algun projecte que encara no està tancat i que ja s’anunciarà. Hi ha idees que, sense excessius costos per al Comú, milloren algunes zones de la parròquia, ja que no tot acaba al centre històric i l’avinguda Meritxell. I una de les accions que es faran és la voravia a la recta de Santa Coloma.

¿Es preveu retallar el pressupost respecte a l’any passat?
Serà si fa o no fa el mateix.

¿S’aplicaran increments en els preus públics?
Això encara no ho hem treballat. En els serveis essencials socials, la norma és que no els incrementarem.

S’havia parlat d’acostar el cost dels serveis al preu real.
No sé si és el millor moment. Les famílies ja estan patint prou per fer ara segons què, sobretot en serveis essencials.

Quant a l’embelliment de l’avinguda Meritxell, ¿hi ha data?
Cal treballar en un plec de bases per al concurs d’idees que ha d’indicar com ha de ser aquest embelliment. També es treballa en la possibilitat de fer un sol sentit de circulació, però cal valorar quin és l’òptim. Potser la proposta serà provar durant un període un sentit i durant un altre, l’altre. Això s’ha de fer en concertació amb els agents implicats. A més també hem demanat que la continuïtat del carrer de la Unió sigui de doble sentit per a l’accés a la Massana. El Govern, però, primer vol tenir un estudi dels fluxos de circulació pel túnel de les Dos Valires.

Respecte al personal, ¿es preveuen retallades?
Al Comú estem cobrint les places de les baixes mèdiques o d’algun servei que s’ha creat o una feina puntual. Les baixes per jubilació que no són necessàries no es cobreixen. En relació amb la despesa de personal, ja hem fet un esforç molt important des de l’origen. Al mandat anterior vam tenir divergències d’opinió amb el Sitca. Quan vam fer la congelació salarial, la qüestió del GAdA..., vam tenir divergències però va permetre estabilitzar el capítol 1, que avui dia seria insostenible i inassumible, i fa que ara no es faci necessari retallar salaris. Podem mantenir el que tenim.
Si mai, per raons econòmiques, hem de revisar els salaris dels treballadors, d’acord amb la llei del Govern que convida els comuns a adoptar mesures semblants si es creu necessari, primer es faria de forma pactada amb el sindicat i segon, la primera que se’l retallaria seria jo. Ara per ara, però, ni es planteja. A més, crec que no reactivarem l’economia empobrint les famílies.