La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, considera que els serveis que els comuns presten als ciutadans s’han de preservar i per això adverteix que “s’ha d’anar amb cura” en la negociació de les competències. “El nostre model d’Estat del benestar s’ha de mantenir”, afirma.

Ferrer recorda que si els comuns donen serveis que potser no els corresponen és perquè hi havia una mancança i “perquè són l’administració més propera al ciutadà”.

¿Creu que es podrà arribar a un acord sobre les competències i transferències al juny?
Crec que hi ha una responsabilitat política per part dels comuns i, per tant, nosaltres hem de fer una proposta de treball i de contingut. S’ha de tenir en compte que avui dia els comuns tenim les competències congelades, la Llei de l’IGI ens treu ingressos en concepte d’ITP... Hi ha tota una sèrie de temes a sobre de la taula i el que no podem fer és allò de qui dia passa any empeny, sinó que s’ha de parlar seriosament i, com dic per una qüestió de responsabilitat política, crec que nosaltres ara hem de presentar una proposta tant de procediment com de contingut. I som nosaltres els que demanem que en sis mesos això estigui tancat, i per part nostra posarem tots els esforços necessaris perquè al juny hi hagi un acord tancat.

Fins ara només hem vist apel·lacions al consens de totes dues bandes...
Crec que de feina se n’ha fet molta i del que es tracta ara és de concretar la postura dels comuns per presentar-la al Govern, i crec que això es pot fer al gener i al febrer es podrà demanar una trobada de treball. A mi, personalment, la proposta del Govern no m’agrada, però anant a buscar la part positiva s’ha de dir que ens ha permès conèixer quina és la seva postura, cosa que fins ara tampoc se sabia.
Crec que ningú té la veritat absoluta i del que es tracta és de buscar els termes mitjans que siguin viables, eficients i realistes. Per tant ara disposem de més informació per poder arribar a un document de síntesi dels comuns. El que volem els comuns ara és reprendre el treball competència per competència, analitzant els problemes que hi ha i buscant les solucions.

¿L’avantprojecte del Govern sobre les competències serveix com a base per a la negociació?
Hi ha un document tècnic fet pel Govern que crec que no se l’ha llegit pràcticament ningú perquè si se l’haguessin llegit no ens l’haurien lliurat als cònsols perquè té moltes mancances i especialment una, que és la mala educació i de respecte per les institucions comunals. Per tant, aquest document per nosaltres no és el més adequat i així ho traslladarem al Govern. De totes maneres crec que ens hem d’oblidar de tot això i posar-nos a treballar tots plegats pel bé d’An­dorra.

El Govern incideix especialment en la qüestió de la coordinació per ser més eficients...
La coordinació pressuposa que hi ha algú que coordina i que la resta executen la feina, i això atempta contra el principi d’autogovern establert en la Constitució en relació amb les competències comunals. Aleshores el que s’ha de fer és que cadascú exerciti la seva competència, encara que per fer-ho necessitis la col·laboració d’altres institucions. O sigui, que el que no hi ha d’haver és una relació de subordinació dels comuns respecte del Govern, com es pretén amb la coordinació, segons el nostre punt de vista.

¿Quin hauria de ser l’objectiu principal de la reforma de les competències i transferències?
En virtut de l’article 4.14 de la Llei qualificada de delimitació de competències, és cert que els comuns hem anat assumint competències que possiblement no ens correspondrien a nosaltres, però ho hem fet perquè és l’administració més propera al ciutadà i la que li dóna més serveis, o sigui que els impostos que cobrem són els que reverteixen més directament en la població.
Per exemple, si els comuns han assumit les escoles bressol és perquè el Govern no ha assumit aquest servei, i el mateix passa amb les activitats extraescolars i moltes altres coses, com el transport públic, que jo estic d’acord que ha d’assumir potser el Govern però sempre que em garanteixin que els ciutadans d’An­dorra la Vella i Santa Coloma el tindran per desplaçar-se pels diferents punts de la parròquia. I aquesta garantia no es desprèn de tots els documents que el Govern ens ha lliurat.
A Andorra la Vella tenim també el menjador de la gent gran i el projecte Jovial i el document de l’executiu ens dóna cinc anys per tancar-los perquè diuen que no és competència nostra, però no ens diuen que ho faran ells, sinó que ja ho valoraran i si els donaran com a servei públic o a través de l’empresa privada. Per això creiem que, segons el que es faci, pot anar en detriment del ciutadà.

El Govern ha insistit que no es tracta de canviar la Constitució amb aquesta reforma...
L’únic que pot dir si una proposta és o no constitucional és el Tribunal Constitucional. Ara estem en el moment de debat polític, i hi ha estudis que dirien que està dins del marc constitucional i d’altres que afirmen que va més enllà. Hi ha excònsols que van participar en el procés constituent que tenen clar que s’excedeix el pacte constitucional de l’any 1992 i, per tant, tot és discutible. Com dic, crec que ha d’haver-hi un esforç per arribar a un consens pel bé del país. Si la qüestió no es resol ara, el 2015 és any d’eleccions i no es farà i ens en anem al següent mandat comunal, i crec que no és bo que es vagin posposant els debats, sinó que s’han d’afrontar i trobar solucions.
Jo tinc una cosa clara: si el que es pretén és modificar  la Constitució per canviar determinades competències comunals, crec que no estic legitimada per negociar cap canvi constitucional i, per tant, s’hauria d’anar a unes eleccions i en última instància a un referèndum. A més, si es tracta de retallar serveis senzillament per una necessitat financera de l’administració central, crec que si els comuns els poden continuar donant ho han de fer perquè és el que contribueix a donar un plus de qualitat de vida aquí a Andorra.

Els comuns van fer un gest positiu per abordar aquesta negociació quan van acceptar la congelació de les transferències...
Nosaltres vam dir que acceptàvem la congelació de les transferències amb la condició que al mes de juny estigués resolta aquesta qüestió. En el moment que es plantejava això encara no disposàvem de la informació del Govern en relació amb el document que estaven elaborant. O sigui que vam dir que si hi havia un problema de dèficit pressupostari del Govern estàvem disposats a donar-li un cop de mà, però a canvi el que volem és que es tanqui d’una vegada l’assumpte de les competències.
També farà un any que se’ns va prometre la modificació de la Llei de l’IGI perquè els comuns no deixéssim d’ingressar diners per aquest concepte, com passa ara. Al Comú d’Andorra la Vella ingressem potser enguany un milió d’euros menys per l’ITP i amb aquests diners, per exemple, podríem fer potser gran part de les obres de Santa Coloma.
D’altra banda, hi ha la Llei de bases de l’ordenament tributari, que no deixa clar si hi haurà autotutela dels comuns en matèria tributària i si hi haurà una agència tributària única. I tampoc s’ha abordat la qüestió de l’obligació que tenen els comuns actualment de destinar el 80% de les transferències a inversions, que tothom reconeix que és un error. Tot això només se soluciona seient en una taula i buscant punts de consens.

¿I no hi ha voluntat política del Govern per solucionar totes aquestes qüestions pendents?
No és que no hi hagi voluntat, sinó que el que hem de fer és actuar, i no només congelar les transferències.

Totes aquestes qüestions són importants per al conjunt dels comuns, però potser les necessitats d’Andorra la Vella són més grans com a capital del país, cosa que té un cost. ¿Què reclamaria en aquest sentit?
Primer de tot el que cal és que se la respecti com a capital de l’Estat, com a més diu la Constitució. Amb això jo ja em donaria per satisfeta, perquè no és una cosa que sigui tan evident avui dia. No hem d’oblidar que és on hi ha la major part dels instituts i, per exemple, hi ha un Institut de Música que té convenis amb altres comuns.
I crec que, pel que fa als serveis, hem de fer un pas endavant i anar més enllà de l’estricte parroquialisme, perquè el que es fa en una o altra parròquia redunda en benefici de tothom.

L’opinió que s’expressa al carrer és que el país no es pot permetre vuit administracions. ¿Què en pensa, d’això?
Els comuns som avui dia els prestadors directes dels serveis als ciutadans i és l’administració més propera. A Andorra només hi ha dos nivells administratius, contràriament a altres països, i per tant no es pot copiar de fora en aquest àmbit.
Per part meva, com he dit, crec que els serveis que es presten als ciutadans s’han de preservar, i per això hem d’anar amb cura en aquesta negociació de les competències. Crec que el nostre model d’Estat del benestar s’ha de mantenir.

¿Quina es pot dir que és la situació actual de les finances comunals després dels esforços de contenció que s’apliquen?
Els comuns no hem estat malgastadors com a vegades es vol donar a entendre, sinó que hem fet inversions perquè ens hi obliga, com he dit, la mateixa llei de transferències, i els deutes acumulats majoritàriament provenen d’inversions i no de prestació de serveis. Per això em sorprèn que avui es digui que els comuns no fan prou inversions i fa uns anys es criticava que n’havien fet massa, cosa que vol dir que hi ha una falta de coherència total en aquest discurs.
En el cas d’Andorra la Vella mai s’ha sobrepassat el límit d’endeutament i des del 2008 hem fet esforços de contenció de la despesa i per eixugar el deute. Així, s’ha passat d’un pressupost d’uns 49 milions d’euros a un de 34, i això sense reduir serveis, tot i que els hem reorganitzat perquè siguin més eficients. A hores d’ara hem reduït uns
10 milions d’euros de deute. Això vol dir que la gestió que hi ha hagut és assumible i avui dia és totalment sostenible.

“La fórmula que s’utilitza ara per convertir Meritxell per a vianants crec que és la solució idònia i ha de continuar”

Ja s’ha adjudicat una part de l’embelliment de l’avinguda Meritxell. ¿L’objectiu és millorar-ne l’aspecte tant com es pugui amb el mínim cost?
Quan vam entrar al Comú vam intentar que es posessin en marxa associacions de comerciants per treballar en conjunt. Actualment qualsevol iniciativa que no es faci conjuntament està condemnada al fracàs. Hem treballat molt bé, per exemple, amb l’associació del centre històric i, tot i que encara hi ha moltes coses a fer, la zona ha millorat moltíssim en activitats, sobretot de restauració, i s’ha generat vida. El que digui el contrari és que no es recorda de com estava quatre anys enrere.
Per una altra banda, el 2008, quan vaig entrar de cònsol major, s’acabava d’embellir l’avinguda Meritxell i si hagués dit que s’havia de refer, em matava la meitat del poble i l’altra meitat estaria a punt de fer-ho. S’havia fet una gran inversió en aquesta avinguda, encara que s’hagi demostrat amb el temps que no és la més maca per al comerç. Ara del que es tracta és de buscar solucions que, en una situació de crisi econòmica i sense que hi hagi gaires recursos, siguin assumibles pel Comú, que ha de vetllar també per altres zones, tot i que l’avinguda Meritxell és molt important. La filosofia, així doncs, és treballar amb les associacions i millorar els centres comercials en la mesura que es pugui.

S’han fet les primeres proves per convertir l’avinguda Meritxell per a vianants. ¿El futur passa per zones per a vianants permanents?
Crec que el que s’ha de fer és el que fem ara: en moments puntuals es tanca l’avinguda i la resta de la setmana queda com està perquè hi ha un moviment circulatori intern diferent dels caps de setmana. Per exemple, sembla que quan convertim l’avinguda Meritxell per a vianants s’embussa molt el pont Pla i s’haurà de buscar l’equilibri. La fórmula que s’utilitza ara crec que és la solució idònia.

¿No tem que l’avinguda Carlemany prengui el protagonisme a l’avinguda Meritxell?
Això és un tòpic. La competència entre parròquies em sembla absurda, el que importa és que vingui la gent i vagin per tot arreu i comprin. El volum de negoci que té Andorra la Vella no el té cap altra parròquia i la zona de més afluència de gent de compres és entre el carrer de la Unió i la Rotonda, i això és Andorra la Vella.

¿Què representarà per a Andorra la Vella l’obertura de les noves dependències del Comú a la plaça Lídia Armengol?
A mitjans o a finals de febrer farem la inauguració oficial i una jornada de portes obertes perquè tothom pugui veure el que hi haurà en aquest edifici administratiu. Aquest projecte suposa que el poble d’Andorra la Vella disposarà d’una nova plaça, i l’edifici acollirà una nova Casa Pairal, i El Llamp. D’aquesta manera, deixarem de pagar molts lloguers i es reordenen alguns departaments del Comú. D’altra banda, ens mancava un espai públic per fer activitats en cas de mal temps, i en aquest edifici hi ha una sala gran coberta que podrà acollir-les i també hi ha un aparcament públic de 160 places, des del qual es podrà accedir al centre històric a través d’ascensors. I a més, s’hi instal·laran unes escultures de Jaume Plensa, que són impressionants.

¿Quin serà el seu futur polític després d’aquests dos últims anys de legislatura comunal?
La meva reflexió en aquests moments és que vull acabar el meu mandat comunal, amb el compromís que m’uneix amb la ciutadania i esperant no defraudar, i poder recordar aquesta etapa amb molt carinyo, perquè la veritat és que em sento estimada i m’agrada molt la meva feina, encara que evidentment no agradi sempre a tothom. I una vegada acabi aquesta etapa aniré al meu despatx professional perquè jo visc de la meva feina i continuaré treballant en l’àmbit privat, que és com m’he guanyat sempre la vida. He estat al Consell General i al Govern, però em quedo amb la feina del Comú, que és maquíssima.