La cònsol major d’Escaldes-Engordany recorda com van ser els inicis del mandat, amb la gestió de la pandèmia i altres entrebancs, i fa balanç de la feina feta pel seu equip en aquests gairebé quatre anys. Afirma que, malgrat haver complert un elevat percentatge del programa, són molts els projectes que volen engegar en un segon mandat.

Com ha anat l’adaptació, el salt, del Consell General al Comú?
Han passat tantes coses... Ha estat un canvi molt important, no té res a veure amb el que feia abans. Ser parlamentari és una feina realment diferent, tractes temes molt variats i alguns que són d’alta esfera, allunyats del dia a dia. Arribar aquí, i amb una Covid a més a més, és de cop i volta un canvi radical. Aquí és molt executiu, sempre hi ha moltes coses. Has d’estar disponible per als departaments, per als ciutadans, per a mil coses. El que sí que és molt satisfactori, en el sentit que quan surt un projecte, quan saps que hi ha hagut alguna cosa que ha funcionat bé, que els ciutadans t’ho diuen, la gent de la casa veus que estan contents del treball que hem pogut fer entre tots, perquè això és un treball en equip, de polítics i treballadors de la casa, amb suggeriments dels ciutadans, i tanques una mica el cercle, és satisfactori. 

Un canvi important, i més com s’ha produït, amb una pandèmia... Podem dir que el mandat ha estat convuls?
Hauria de buscar la definició exacta de convuls, però intens sí. D’una velocitat dramàtica.

I han anat passant coses...
Sí, crec que se’ns ha posat molt a prova, de manera general. És a dir, eren realment problemàtiques molt importants, amb una responsabilitat molt important. En el moment de la Covid hi havia risc per a la salut de les persones, teníem aquella angoixa de si ens havíem de morir tots de Covid o no, havies de prendre decisions molt ràpidament, decisions amb molta transcendència. Equivocar-se amb segons quin protocol o decisió podria haver arribat a ser dramàtic en aquell moment. Després ja vam començar a conèixer la pandèmia, però els primers moments van ser molt forts.

No tot deu ser negatiu. Hi ha moltes coses que són bones.
Sí, el que passa és que les coses més bones ens arriben més cap al tard. Des d’arribar a aquesta casa, que sabíem que se’ns havia demonitzat una mica a nivell del personal, fins que van anar veient que som gent normal, que volíem treballar, que ens estimem la parròquia i el país, doncs va passar un temps. Després tots aquells conflictes inicials amb el Govern, amb els altres cònsols. Aquells inicis van ser difícils, dins el nerviosisme global que hi havia. I després també com ens trobem la casa. El que era secretari general en aquell moment, que certament jo no el veia continuant com a secretari general perquè no era algú de la meva confiança, però sí que pensava que es quedaria a la casa, va marxar i a més marxa dient que som nosaltres que l’hem fet fora, cosa que no és veritat. No hi ha memòria perquè el gabinet jurídic està desmantellat, no tenim cap de finances, que ens va costar un any i mig trobar-ne un. I després també que nosaltres érem un equip nou, i per tant havíem d’aprendre. Els primers temps són molt complicats. De cara enfora no és visible tot el que estàs fent de cara a endreçar, a gestionar els dossiers... Perquè se’ns havien deixat alguns dossiers complicats i que tampoc se’ns van explicar gaire. La qüestió de l’aparcament de l’obac, o l’Escalé, allò no se’ns va explicar gaire i quan ho comencem a mirar... Continuem creient en el projecte, volem que es pugui fer, però ens vam trobar una cosa firmada, amb unes clàusules que ens van esgarrifar, que les vam haver de negociar per canviar-les i que encara té complexitat. D’altres qüestions, el tema de l’Étang Salé, Caldea, Clot d’Emprivat... Hem tingut uns dossiers molt importants i que van demanar molta feina. Aquests i 10.000 més. Durant un temps sento que la gent diu que no estem fent res. Estàvem fent coses d’endreçar, de planificar, d’estudiar. Quan comença a ser agraït? Doncs quan les coses comencen a sortir. Aquest últim període ja és més de concretar coses, hem inaugurat el nou parc, que penso que la gent està molt contenta; el festival de jazz, que ha estat el segon any, que ha estat fantàstic i que hem tingut un retorn boníssim, la gent molt il·lusionada. Algunes coses encara estan en procés: la llar de la gent gran, que jo francament penso que serà espectacular, amb aquesta nova terrassa, amb espais nous; el projecte de Caldea, que també és una cosa innovadora... Si ho hagués de trossejar en períodes diria això: un primer període difícil, per tot el que va passar, complicat, d’aprenentatge i treball d’aquell que no es veu, la part baixa de l’iceberg, la que queda sota el mar i fins que no surt la punta de l’iceberg falta un temps.

Això de planificar i endreçar és necessari per poder fer la feina eficientment després.
Evidentment, primer has d’entendre com funciona un comú. L’experiència prèvia, en el meu cas al Consell General, i abans a l’escola, t’ajuda a dir què és el que penses que pots aportar des d’una Administració. Nosaltres què volem? El benestar de la ciutadania. Una de les coses que dèiem molt a la campanya era que ens feia il·lusió que la gent fos feliç. Quedava molt romanticón però crec que al final ha de ser l’objectiu, tenir una societat el més feliç possible. I perquè la gent estigui feliç ha de tenir benestar, i perquè hi hagi benestar s’han de donar les eines i per això cal mitjans econòmics. I d’on venen? De l’economia, i aquí com a Comú el que hem fet és treballar perquè funcionin els comerços, els restaurants, els hotels, i això també és una mica el que ens guia. 

Tornant als dossiers complicats que van quedar damunt la taula. Una d’aquestes herències és, sens dubte, el Clot d’Emprivat i les torres que tant s’han criticat i de les quals, a més, se us ha culpabilitzat.
Sí. Ho hem dit molt, però encara hi ha molta gent que no ho sap. Nosaltres no tenim res a veure amb això. Totes les que hi ha actualment construïdes van ser firmades per la cònsol anterior (Trini Marín) i seguint els criteris del que es va votar amb la revisió del POUP del 2018. És veritat que ens han crescut ara que hi som nosaltres, però seguint el que ells van deixar signat. Només arribar ho mirem molt jurídicament. Podem aturar alguna cosa? Podem canviar-ho? Evidentment les que ja estan signades queda claríssim que no hi podem fer res, però hi ha la resta de l’espai. Vam veure que no ho podíem desmuntar perquè sinó els propietaris, de manera legítima, haguessin anat a la Batllia contra el Comú i el Comú no hauria tingut la raó. Quan acabes veient que no pots fer gran cosa, intentes millorar-ho. Aquí vam emprendre una feina que no era gens evident. Quan vam començar la primera reunió jo no tenia gens clar que arribaríem a bon port, però hem aconseguit alliberar més espai. Algunes persones des de fora es pensen que es podia haver fet més. Si volen els ensenyarem els informes jurídics i veuran que fer una altra cosa hauria estat irresponsable per part de la corporació, perquè si el que fas és marxar deixant plets milionaris a la Batllia, no crec que sigui la gestió adequada. Aquest va ser un dossier complicat, llarg, però estic satisfeta, penso realment que hi hem guanyat tots.

I, en global, quin balanç fem del mandat?
Jo crec que intens, i per part meva, no vull dir que tot sigui perfecte, ningú ho és i et pots equivocar. Hi ha coses que evidentment les pots millorar, però sí que penso que podem parlar de la satisfacció que tenim d’haver treballat molts temes, temes importants, dirigits una mica a tothom. De vegades se’ns retreu als polítics que només fem coses per a uns quants. Penso que hem fet coses per a tots: nens, gent gran, treballadors, famílies, les diferents zones de la parròquia, totes les que hem pogut... Hi ha coses que són complicades, ens queden coses pendents. Veïns de Fiter i Rossell que ens diuen que hi ha un problema d’aparcament: sí, ho sabem, hi estem treballant. Però evidentment de vegades hi ha coses que són llargues de fer o no pots fer. Però també vam fer les separatives de Fiter i Rossell, hem millorat aquella zona. Es poden fer més coses, sí, però crec que de manera global hem actuat a totes les zones. A la zona antiga, a l’alta, a Fiter i Rossell, al Fener també hi ha coses. Hem actuat als parcs, per a la gent gran. Al Madriu, de la part del patrimoni també estic molt orgullosa del que hem pogut fer. Ara estem restaurant els ponts romànics abans que ens caigui el patrimoni, que ha passat altres vegades. Hi estem actuant, i a més ho volem posar en valor. Ens creiem el nostre patrimoni. És a dir, podríem intentar fer venir visitants venent-los fum i una cosa d’un dia. No, volem invertir en coses que realment siguin nostres i que la gent vingui a veure aquests ponts, el Madriu, que hi hagi vida allà dalt. Hem treballat pels joves amb  dificultats. Del programa Ocupa’t estic també molt orgullosa del que han fet els equips corresponents. A mi també em fa molta il·lusió de poder aportar el nostre granet de sorra en aquesta part dels joves... Hem fet aparcaments. Hi ha un altre tema del qual estic molt contenta que és el medi ambient. La xarxa de calor, el treball amb FEDA, els nostres jardiners, amb les viles florides, tot el que és actuar sense fitosanitaris, hem fet campanyes de compostatge... Crec que és important dir-ho, també.

Ens atrevim a dir un percentatge de l’acompliment del programa electoral?
L’hauríem de quantificar i ho farem aviat, però penso que estem molt amunt. Penso que un 90% el tenim. Sempre hi ha algunes qüestions que quan estàs fora no en saps la realitat, has d’aprendre molt i quan fas un programa electoral hi ha algunes qüestions que no les tens clares. Potser quedaran punts que, o eren irrealitzables, o anecdòtics, o potser que volíem anar massa ràpid, en el sentit que hi ha coses que d’un dia a l’altre no es poden fer i demanen un procés molt llarg. Però francament  penso que no se’ns ha quedat res important al tinter. El 90%, i fins i tot llarg, el tenim complert.

Llavors... Cal un segon mandat? Ja heu dit que sí...
Cal un segon mandat, sí, per veure acabat el que hem fet fins ara. La Covid va ser un roc gros a la sabata de cara a l’acompliment de tot el que vols fer. I quatre anys son curts per poder veure-ho tot acabat i, a més a més, m’atreveixo a dir que tot el que hem fet ens ha permès d’aprendre molt i tenir molts projectes nous. Estem treballant en algunes qüestions que si s’acaben veient bé poden arribar a girar com un mitjó Escaldes en molts sentits, però no faré cap espòiler, perquè no toca encara. Penso que hi ha feina per anys.

I aquest segon mandat com repetirem? Sota quin paraigües? Una plataforma nova? 
No ho hem pensat gaire encara, perquè penso que és el menys important. Per mi l’important és què volem fer, què en pensa la gent? Estan contents? Hi ha equip? O no hi ha equip? Una persona sola no fa res, hi ha d’haver molta gent treballant, perquè hi ha molts dossiers sobre la taula. Ho haurem de veure els mesos que vindran. Ara com ara un paraigües d’alguna cosa que ja existeix no ho veig forçosament necessari. Per a mi el menys important potser és l’etiqueta. D’etiquetes no tinc gaires ganes d’agafar-ne masses, la veritat, perquè he sigut algú que quan he portat una etiqueta política ho he donat tot per a aquesta etiqueta i en un moment donat hi ha decepcions que em porten a ja no tenir aquesta etiqueta política, i per tant estic una mica escarmentada, decebuda. Per tant, conclusió: segurament ens orientarem cap aquí, cap a una plataforma pròpia. No vull dir que si en l’últim moment coincidim amb algú que vol emmotllar-se més o menys a nosaltres... El que no farem és canviar la filosofia, canviar les idees, per una etiqueta, que tampoc penso que sigui absolutament necessari.