El candidat a les primàries del Partit Socialdemòcrata (PS) Alexandre Rossell considera que s’ha de fer “un estudi clar i aprofundit de la realitat de la pobresa al país per prendre les accions adients en aquest àmbit”. Entre les mesures concretes que esmenta que s’haurien de materialitzar hi ha el subsidi d’atur, reajustar les pensions i les ajudes a les famílies a la realitat econòmica i regularitzar l’acció sindical. Rossell afirma que “cal afrontar el problema de l’inexistent Estat de benestar que hi ha a Andorra” i indica que “el primer pas per canviar una realitat és conèixer-la, i sembla que s’ha tancat els ulls davant d’aquesta realitat massa temps”.
Un document que ha enviat als militants i simpatitzants inscrits en aquest procés per elegir el candidat a cap de Govern del PS inclou les línies d’actuació principals que s’haurien d’abordar en cas que fos elegit. Rossell recorda que a causa de la crisi ha minvat el nivell de vida de les classes mitjanes i baixes, mentre que les classes benestants l’han vist incrementat. “Estem, doncs, davant d’una fractura social que cada vegada és més gran”, afirma el candidat.
En aquesta mateixa línia, Rossell aposta per canviar “el deficient marc tributari que hi ha”, amb l’IRPF, que “no és progressiu “ i “per tant és injust i no ajuda a redistribuir la riquesa”. També opinar que cal establir un impost sobre els grans patrimonis, que tenen, segons afirma, una situació privilegiada “i és hora que comencin a aportar una mica a aquest país que tant els ha facilitat les coses”. En relació amb aquest punt, el candidat del PS assenyala que “el país sempre ha estat governat per i per a vint famílies, ha arribat el moment que es comenci a governar per l’interès general de la ciutadania”. A més, creu que s’ha de posar “un impost sobre els locals buits per afavorir-ne la baixada dels lloguers”.
Rossell troba també que és “urgent” abordar lleis com la de l’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe sense que el Consell General es vegi condicionat ni influenciat pel copríncep episcopal. I amb la mateixa urgència, creu que s’han de tractar les polítiques d’accés a la nacionalitat andorrana. Segons afirma en el document, “s’ha de facilitar l’accés a la nacionalitat”, reduint el nombre d’anys per obtenir-la i no imposant la renúncia a la nacionalitat d’origen.
