El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va anunciar ahir que el Govern està treballant per presentar al juny un nou memoràndum sobre l’acostament a la Unió Europea (UE) que inclourà una anàlisi sobre les dues opcions donades per la Comissió Europea (CE), és a dir, l’acord d’associació i la integració a l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

Saboya, però, va voler deixar clar que l’encaix dins la UE només és un pas més a l’hora de donar resposta a les qüestions internes del país, marcades pel nou marc fiscal i l’obertura econòmica.
El ministre també va anunciar que en les pròximes setmanes el Govern iniciarà negociacions formals per signar convenis de doble imposició amb altres països, a banda dels processos iniciats amb Espanya i Portugal. Saboya va fer aquestes manifestacions ahir a Barcelona, a la Jornada sobre els petits estats europeus i la UE, organitzada pel Centre de Relacions Internacionals i Cooperació Internacional (Cidob), amb el suport de la càtedra Crèdit Andorrà de mercats, organitzacions i humanisme de l’IESE.
El titular d’Exteriors va intervenir per explicar que Andorra manté contactes bilaterals amb la resta de petits estats, i roman atenta als processos de Suïssa i Liechtenstein, amb els quals també es mantenen contactes. També va explicar que en el futur esperen establir contacte amb Islàndia.
La relació dels petits estats amb la UE era la temàtica al voltant de la qual van girar totes les ponències de la jornada. L’objectiu era posar en comú les reflexions dels representants de les institucions europees i d’alguns d’aquests estats, com ara Andorra, Mònaco, San Marino o Liechtenstein. L’acte es va encetar amb unes paraules de presentació a càrrec del president del Cidob, Carles Gasòliba; del rector de la Universitat d’An­dorra (UdA), Daniel Bastida, i de Josep Maria Rosanas, responsable de la càtedra Crèdit Andorrà de mercats, organitzacions i humanisme de l’IESE, en les quals van destacar els moviments que s’estan produint en el si de la UE de cara als petits països i la importància de trobar l’encaix en un moment en què Andorra es troba en una cruïlla decisiva per al seu futur.
Les ponències es van estructurar al voltant de dos grans blocs: el marc actual de les relacions dels petits estats europeus amb la UE, l’EFTA i l’EEE i la nova ronda de negociacions, és a dir, propostes renovades per a un nou acord entre petits estats i UE. El primer bloc va comptar amb la participació de reconeguts experts com Pia Hansson, directora de l’Institut d’Afers Internacionals i del Centre d’Estudis dels Petits Estats de la Universitat d’Islàndia; Tom Diderich, responsable de coordinació internacional del DGMARKT de la UE; i Georges Baur, sotssecretari general de l’EFTA (associació de lliure comerç que integra Islàndia, Suïssa, Noruega i Liechtenstein).
Tant els integrants de l’EFTA com els del comissionat de la UE van subratllar que qualsevol procés d’acostament a Europa comporta riscos de pèrdua de sobirania i d’homogeneïtzació, però que al mateix temps significaria augmentar en capacitat d’influència dins l’àrea econòmica europea. En concret, el debat es va focalitzar en la fortalesa de la qual gaudeixen els petits països, en l’acceleració per renegociar els acords de fiscalitat de l’estalvi i en el posicionament de Noruega pel que fa a la negativa d’incorporar els petits estats a l’EEE.
“Un petit Estat és feble en una relació, però alhora poderós”, va assegurar Pia Hansson, directora de l’Institut d’Afers Internacionals i del Centre d’Estudis dels Petits Estats de la Universitat d’Islàndia. L’acadèmica islandesa va explicar que aquest poder rau en el fet que els petits països poden fer valer aptituds com la negociació, les línies de comunicació “curtes i informals” i també una gran capacitat d’innovació, de competitivitat i de flexibilitat, ja que mai “no s’és una amenaça per a les grans potències”. En paraules de Hansson, “s’ha de passar de ser un petit Estat a un Estat intel·ligent”.
La pèrdua de sobirania i d’influència en els acords amb la UE va ser un altre dels aspectes més comentats. Georges Baur, sotssecretari general de l’EFTA, va explicar el funcionament de l’organisme i va posar els exemples del model de Suïssa, basat en acords multilaterals, i el de Liechtenstein, integrat a l’EEE com Islàndia i Noruega.
Per la seva banda, Tom Diderich, responsable de coordinació internacional de la DGMARKT de la Comissió Europea, va destacar que el procés de trobar un marc de relacions dels microestats amb la Unió Europea “s’està accelerant”, en part a causa del recent acord de la UE per a la revisió de l’acord de fiscalitat de l’estalvi i l’avanç cap a l’intercanvi automàtic d’informació. L’expert va assegurar que es tracta d’una “pressió mundial”, no només de la UE, i que “ja s’anirà veient com va evolucionant”.
El professor de dret internacional Marc Maresceau va recordar que les possibilitats que Europa veu viables són l’acord d’associació i la integració a l’EEE, i va apostar per la darrera opció, tenint en compte que és un model que ja funciona i al qual s’ha integrat un petit país com és Liechtenstein. En canvi, l’ambaixador de San Marino a la Unió Europea, Gian Nicola Filippi Balestra, considera que l’opció d’entrar a l’EEE és difícil perquè els membres de l’EFTA hi haurien d’estar d’acord i també perquè no seria compatible amb els acords duaners que actualment tenen els microestats amb la UE. 
Per la seva banda, el director de la càtedra Crèdit Andorrà, Josep Maria Rosanas, va incidir en el fet que “un dels avantatges dels microestats és la capacitat de ser més àgils”, però va puntualitzar que “un procés ràpid cap a la plena integració representa la mort dels petits països amb una transferència total de la seva sobirania econòmica i política”. A la cerimònia de cloenda hi va intervenir Alfredo Pastor, professor de l’IESE.