“Hem de vetllar perquè la recuperació econòmica després de la recessió no accentuï encara més les desigualtats –enteses com a manca d’equitat– ja existents”, va manifestar el ministre, que va afegir: “Així com el dret internacional assegura la protecció d’aquelles nacions que, com la nostra, no disposen de cap potencial militar, també el creixement econòmic ha de ser especialment curós amb els més vulnerables per evitar que les conseqüències de la recessió recaiguin sistemàticament sobre ells.”
Saboya, que va començar l’al·locució destacant la crisi de valors en què està immersa la societat actual i apel·lant a posar “les bases morals i polítiques d’un nou ordre de coses”, va posar com a exemple l’actual repte de l’Estat andorrà de “construir un model de creixement inclusiu, que no deixi al marge ningú”, en el marc del “procés de profunda obertura econòmica” iniciat al país. En aquest sentit, va sostenir que aquest model “no es pot construir d’esquena a la comunitat internacional o aïllant-se del món”.
Més enllà de la sostenibilitat econòmica, el ministre d’Exteriors va incidir en la social i la mediambiental. Sobre aquest últim punt, va recordar “l’entrada en vigor a Andorra del Conveni Marc de les Nacions Unides per a la Lluita contra el Canvi Climàtic el 31 de maig passat” i va assegurar que “sempre ens trobaran en tota iniciativa que signifiqui una conscienciació més gran de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic i de prendre mesures per adaptar-nos al que ja és probablement una realitat”. Saboya va argumentar que Andorra pot arribar a ser un dels països que estiguin “seriosament amenaçats pel canvi climàtic”, atès que “basa bona part del seu benestar en el turisme de neu i de muntanya”.
Quant al vessant social, el representant andorrà davant de l’ONU va alertar del “risc de la discriminació” en un món “cada cop més global i més complex” i va afegir que “no ens podem permetre abaixar la guàrdia”, en considerar que “en la promoció d’un món més segur sempre seran necessaris els nostres esforços per combatre qualsevol tipus de discriminació”.
Saboya va fer referència al desè aniversari de l’11 de setembre i va lamentar que, malgrat “els esforços fets en aquesta qüestió”, no s’hagi resolt “l’amenaça que constitueix el terrorisme internacional per a la seguretat del nostre món”. Així, el ministre va reflexionar sobre el fet que, tot i que “el terrorisme neix de la cultura de l’odi i la maldat”, també cal ser conscients que “fa niu especialment on hi ha manca de perspectives econòmiques, analfabetisme, incultura, misèria, marginalitat..., on hi ha, en definitiva, manca de democràcia”.
Reprenent la necessitat apuntada al principi del discurs de tirar endavant un model de creixement inclusiu, el titular andorrà d’Exteriors va afirmar que “hem d’acollir amb una actitud positiva el que hem anomenat la primavera àrab”, amb l’esperança que “aquests moviments en pro de la democràcia es consolidin en el futur”. Així mateix, va recordar que el mes de juliol Andorra va expressar el seu suport a l’ingrés del Sudan del Sud com a membre número 193 de les Nacions Unides.
Pel que fa al conflicte israelo-palestí, que ha estat en el centre del debat d’aquesta assemblea de l’ONU després que el president de l’Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, va sol·licitar el reconeixement com a Estat i la condició de membre de ple dret, Saboya va declarar que “hem de seguir encoratjant la continuació del diàleg i la mediació”, en considerar que “resulta igual de legítima l’aspiració del poble palestí de disposar d’un Estat que pugui ser democràtic i pacífic com ho és el desig d’Israel d’obtenir les garanties per a la seva existència i la seva seguretat”. Així mateix, va assenyalar que “també Israel ha de contribuir a aquest esperit, evitant gestos que prejutgin l’estatus final”.
El ministre d’Exteriors va acabar el discurs recalcant que un dels valors essencials i dels eixos de l’acció política andorrana és el compromís, “entès com a creença profunda en els valors de la pau i la igualtat d’oportunitats”, com a “implicació i assumpció de responsabilitat individual en un projecte comú” i com a “voluntat de diàleg i capacitat d’entesa”. “És en aquesta via del compromís que Andorra treballa i treballarà en el si d’aquesta institució”, va concloure.
