Salut exigirà una prova negativa als turistes que pernoctin certes nits

Els turistes que pernoctin més d’un nombre determinat de nits al país hauran d’acreditar una prova PCR o TMA negativa, feta com a molt tard dos dies abans de la seva arribada, al moment de fer el check-in als establiments on s’allotgin per tal de certificar que no tenen coronavirus.

Així ho va avançar ahir el titular de Salut, Joan Martínez Benazet, en el transcurs de la compareixença davant la comissió legislativa de Sanitat, on va explicar que la mesura, que s’ha d’acabar de tancar aquesta setmana, s’establirà a través d’un decret de l’executiu. El ministre, que no va poder determinar si seran “tres o quatre”, o fins i tot més, les nits mínimes de pernoctació a partir de les quals serà necessari portar el resultat d’aquest test, sí que va avançar que el requisit no s’exigirà als visitants espanyols, francesos i portuguesos, ja que es tracta de nacionals de països amb els quals “hi ha un bon conveni sanitari i de repatriació”.

Amb relació als testos addicionals que puguin voler fer empreses privades als seus clients, Martínez Benazet va recordar que es tracta d’una qüestió lligada a la “seva llibertat”, si bé va deixar clar que des de Salut sí que es demanarà que “la tècnica utilitzada sigui homologada” i que “hi hagi un protocol sobre com es procedirà en el cas d’aquelles persones que resultin positives”. I sobre la possibilitat que hi hagi empreses que vulguin testar els seus treballadors, qüestió plantejada per la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, el ministre va apuntar que totes les mesures que es prenguin “són benvingudes”, tot i que va incidir que es tracta d’una qüestió de “voluntarietat”.

D’altra banda, Martínez Benazet, que compareixerà davant la comissió un cop cada quinze dies per anar fent el punt de l’evolució de la pandèmia, va defensar l’estratègia seguida pel Govern de mirar de tenir una alta capacitat de diagnòstic i de rastreig per fer front i frenar la propagació del virus. Així, el ministre va recordar la voluntat de fer tests massius durant la campanya d’hivern amb la intenció que cada setmana s’arribi a cribrar un 40% de la població, una mesura que es preveu allargar durant tres mesos, ampliables en funció de l’evolució de la pandèmia, i que tindrà un cost proper al milió d’euros per mes.

Interpel·lat sobre les noves contractacions per reforçar el sistema sanitari, el titular de Salut va explicar que s’han dividit en dues fases i que en la inicial s’ha contractat ja tres anestesistes, dos geriatres, dos coordinadors assistencials, un responsable assistencial per al Cedre, 6,5 posicions d’infermeria, 3 auxiliars d’infermeria, un fisioterapeuta, un psicòleg, un treballador social i un administratiu. Per a la segona fase, d’aquí a final d’any i pressupostada en un milió d’euros per a l’any vinent, es preveu contractar un metge d’urgències, 15 auxiliars d’infermeria i cobrir 15,5 posicions d’infermeria. Algunes d’aquestes contractacions, va detallar el ministre, són temporals, per a sis mesos, tot i que dependrà de l’evolució de la pandèmia.

Martínez Benazet, que va recordar que s’està treballant per reforçar les permanències mèdiques i així mirar de reduir el volum de casos de “poca complexitat” al servei d’Urgències, va incidir també que el pla de contingència preveu que en èpoques de més pressió sobre el sistema es pugui reduir l’activitat quirúrgica en períodes curts i revisables.

Retrets amb Montaner
La compareixença no va ser del tot plàcida per al ministre. I és que les interpel·lacions de la consellera general de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Carine Montaner, en relació amb suposades conseqüències de l’ús de les mascaretes i a les recomanacions d’alguns experts davant el risc que podria comportar la vacuna de la grip per si “hi ha una interferència viral” van encendre el ministre, que li va etzibar que “o no entén les explicacions de les persones amb qui parla o parla amb persones que han descarrilat de la ciència”. Martínez Benazet, que va acusar la parlamentària de “negacionista”, li va retreure també algun dels seus comentaris a les xarxes i escrits en mitjans de comunicació, i li va demanar si era “conscient” i havia “valorat les conseqüències” que podien comportar les seves afirmacions entre la ciutadania.

Montaner va recriminar l’actitud del ministre, a qui va acusar de “faltar-li el respecte”, i li va remarcar que “fer-se preguntes no vol dir ser negacionista”. Davant els retrets mutus, el president de la comissió, el socialdemòcrata Jordi Font, va haver d’intervenir per tallar el debat i posar fi a la sessió.

L’estratègia que volia Joan Viladomat

Els tests en origen donen resposta a la petició que feia, justament, ahir al matí Joan Viladomat en el marc d’un debat sobre turisme organitzat per la CEA en el qual també van participar-hi el director general de Caldea, Miguel Pedregal, i el director general de Daguisa Hotels, Jordi Daban, que no van ser tan clars amb el seu posicionament. Viladomat va deixar clar que des del seu punt de vista la millor solució per garantir que la temporada d’hivern es pugui desenvolupar de la millor manera possible i aconseguir que els clients de destins més llunyans arribin al país és fer els tests en origen. “Demanar la gent que vingués testada fa un mes era ciència-ficció, ara ja no”, va afirmar, i va afegir que “cal testar el màxim possible perquè si no tindrem l’hospital a rebentar”. I és que va advertir que cada hivern el sistema sanitari es tensiona en agrupar-se els malalts de grip i els accidents d’esquí i per tant, no es podria assumir haver-se de fer càrrec d’un elevat nombre de positius. A més, va defensar que la voluntat és obrir les estacions podent garantir una operativa “contundent i robusta” durant els cinc mesos de la temporada, ja que “no podem parar i engegar. Això no és una fira”.