La proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris conté aspectes positius i també de negatius. O, cosa que és el mateix, significa “avenços” en aquest àmbit, però encara es detecten algunes “mancances” en relació amb altres països. Aquesta és l’opinió de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD).

El text entrat a tràmit pel grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) no contempla, segons explica el president de l’entitat, Lluís Sàmper, una prestació per a les persones que tenen més d’un 33% de discapacitat però no tenen dret a una pensió d’invalidesa, contràriament al que passa amb altres col·lectius, que rebran al voltant de 925 euros.
Segons indica Sàmper, la majoria d’aquestes persones no es poden incorporar al mercat perquè no troben feina, motiu pel qual considera que haurien de rebre una ajuda. “La prestació no l’hauria de rebre tothom, sinó només aquells que realment la necessiten i que no arriben a aquest sou mínim, amb un seguiment dels afectats”, va dir Sàmper. El president de la FAAD considera també que caldrà estar atents per veure quina és la cartera de serveis i com es finançaran, ja que la llei “només marca les grans línies” en aquesta matèria. “La llei hauria de posar, al nostre entendre, quines són les prestacions que hi haurà i no deixar-ho en mans d’un reglament”, assenyala Sàmper.
Una altra de les mancances del text és, segons indica el president de la FAAD, que no es fixen ajudes per a tots els que s’encarreguen de cuidar a casa persones amb alguna discapacitat, contràriament al que passa amb els discapacitats que estan interns en institucions, que tenen totes les despeses cobertes. Sàmper opina també que la proposició de llei de serveis socials i de la CASS s’haurien de fer al mateix temps “per verificar si són complementàries o no”. “El cert és que les ajudes que no doni la CASS les hauria de donar el ministeri de Benestar”, va afegir.
Pel que fa als punts positius de la proposició de llei presentada pels demòcrates, Sàmper esmenta en primer lloc l’obligatorietat que es ratifiqui, en el termini de tres mesos, la Convenció dels drets dels discapacitats, i que la normativa interna s’hagi d’adaptar en el termini d’un any.  “Segurament hi haurà qüestions que continuaran sent difícils d’implementar, però es tracta d’un text important que fixa, per exemple, l’obligació que hi hagi un servei d’assistència personal per a persones amb discapacitat”, explica Sàmper, segons el qual també s’hauria de ratificar el Codi de la seguretat del Consell d’Europa, que marca els estàndards en aquesta matèria que han d’acceptar els signataris de la Carta Social Europea.
En relació amb si seran suficients els mitjans econòmics previstos per a l’aplicació de la llei, al voltant dels 600.000 euros anuals en els primers quatre anys, Sàmper troba que és difícil pronunciar-se i que s’haurà d’acabar veient el percentatge del PIB que es destina a serveis socials. Sàmper valora de forma molt positiva i com “un avanç molt important” que la llei inclogui també ajudes per als discapacitats que resideixen a l’estranger. A més, està també satisfet que s’apliqui el criteri de “discriminació positiva” a l’hora d’establir el llindar de les ajudes “perquè habitualment els discapacitats tenen més necessitats”.