Josep Roig i Jaume Bartumeu s'han marcat avui i en nom de SDP un acte de contrició en tota regla sobre la deriva del pacte d'Estat de l'acord d'associació, una iniciativa "molt positiva" del cap de Govern que ha funcionat "raonablement" bé però que no ha complert ni les expectatives ni els objectius perquè "els tecnicismes" i "el secretisme" han perjudicat la percepció que en tenen els ciutadans. Que ha fallat la comunicació de forma clamorosa, per la insistència a preservar la confidencialitat dels temes tractats a les reunions del pacte: "A la Cambra i a la patronal, per exemple, se'ls ha donat una informació esbiaixada i no sempre transparent del contingut de l'acord", i tampoc han ajudat "incidents" com la insistència del secretari d'Estat per a les relacions amb la Unió Europa, Landry Riba, que l'acord tindria caràcter mixt quan el mateix Macron havia dit oficialment i per carta el contrari.
Però al costat de l'acte de contrició ha vingut el propòsit d'esmena. Per resoldre aquest greu dèficit comunicatiu, SDP s'inspira en San Marino i proposa ampliar el pacte d'Estat i donar-hi cabuda a la Cambra de Comerç, l'Empresa Familiar, la patronal, l'USdA i els sindicats de funcionaris, "al costat, a la mateixa taula, amb veu i vot". Una versió andosina de la comissió mixta que San Marino va crear el març del 2023, nou mesos abans que es tanquessin les negociacions amb la UE. No és l'única proposta que es va plantejar a la reunió del 4 de febrer i que segons Bartumeu va ser rebuda de forma positiva: "Ningú s'hi va oposar, m'imagino que s'ho han de rumiar, ja veurem si al final ho podem implementar".
La iniciativa arriba en un moment decisiu d'un procés que –insisteix Batumeu– va arrencar el 2010 a iniciativa d'Andorra, "no imposat per la UE": precisament demà es debatrà al Parlament Europeu l'informe del comitè d'afers exteriors sobre l'acord d'associació. La previsible aprovació facultarà el Consell Europeu a confirmar el text: "Abans de Pasqua això podria estar resolt i els caps de Govern d'Andorra i San Marino podrien anar a Brussel·les a firmar-lo".
L'últim escull serà el referèndum. Bartumeu ha recordat que va ser el seu successor, Toni Martí, qui va introduir aquest element amb "tacticisme polític" per calmar el sector dur de DA i que Xavier Espot va assumir el compromís com a propi, que tant DA i els seus socis com el bloc progressista portaven el sí a l'acord al programa de les últimes generals, i que en qualsevol cas, segons la Constitució un referèndum sobre qüestions que són competència del Consell General –com la ratificació de l'acord– només pot ser consultiu, mai vinculant: "Davant d'un eventual 'no', la decisió de no portar l'acord al Consell seria estrictament política, perquè no hi està obligat". Però Bartumeu encara té esperances: "Segons l'última enquesta de l'ARI, la majoria està indecisa. Per això que cal reforçar la comunicació".