Seixanta metres de distància i 2.350 habitants per establiment. Aquestes són els dos criteris generals per poder obrir una nova farmàcia que preveu el projecte de llei d’ordenació farmacèutica aprovat pel Govern, un text que actualitza el marc normatiu del sector, que data del 1977, i que estableix una regulació integral adaptada als estàndards europeus.
Així ho han explicat la ministra de Salut, Helena Mas, i la cap d'àrea de Recursos Sanitaris, Carme Pallarés, que han detallat que avui en el dia el país compta amb 57 farmàcies, el que correspondria a 70 establiments per cada 100.000 habitants o a 1.500 habitants per farmàcia, una xifra molt superior a la de la mitjana dels països de l'OCDE, que és de 28 oficines de farmàcia per 100.000 habitants, o a la dels països veïns, 47 en el cas d'Espanya i 31 en el de França, però que és "l'adequada" per poder "donar resposta a les necessitats del país". I és que per Mas, que va insistir que el 57 és el "nombre base" tot i admetre que encara podrien assumir algun establiment més Ordino, la Massana i Encamp, “el nombre de farmàcies que hi ha és el que s’adequa a la necessitat de país perquè és una xifra molt estable”.
En aquest sentit, Mas i Pallarés, que han defensat que amb el text es busca afavorir l’equilibri en la distribució dels establiments, han explicat que es preveuen excepcions per assegurar l’accés en zones amb menor cobertura. Així, en els caps de parròquia amb sobreoferta, on s'inclouen Santa Coloma i el Pas de la Casa, les noves obertures només es permetran a més de 500 metres d'un altre establiment i sempre en zona residencial, mentre pel que fa a d'altres nuclis l’obertura s’haurà de fer a més d’un quilòmetre i sempre que es doni cobertura com a mínim a 1.500 habitants.
El projecte de llei, que estipula que els establiments hauran de tenir una superfície mínima de 70 metres quadrats o de 90 en el cas que disposin també de laboratori per a preparar fórmules magistrals, reforça el paper de la farmàcia, i òbviament del farmacèutic, com a agent de la salut comunitària. Així, es posa en valor el paper del farmacèutic en l’ús segur i racional del medicament ampliant i consolidant les seves competències en àmbits com la dispensació, el seguiment farmacoterapèutic, la promoció de la salut i les activitats de salut pública, a la vegada que es garanteix l’accés, la qualitat i la seguretat dels medicaments per a tota la població.
La nova normativa, que fa referència també a les activitats complementàries que poden dur a terme les farmàcies com les d'òptica, dietètica o parafarmàcia, regula també la venda a distància, una opció reservada "només als medicaments que es poden dispensar sense recepta mèdica", segons ha precisat Pallarés, que ha recordat que avui en dia els medicaments que precisen recepta ja no es poden publicitar a través de la web però que "no es deia res de la venda en si".
A diferència de la legislació vigent, el projecte de llei aprovat per l'executiu sí inclou un règim disciplinari amb les corresponents sancions. Així, les infraccions que es considerin lleus es podran sancionar amb multes d'entre 300 i 3.000 euros, les considerades greus amb multes d'entre 3.001 i 20.000 euros i les molt greus amb multes d'entre 20.001 i 200.000 euros. En aquest darrer cas, la sanció econòmica pot anar acompanyada del tancament de l'establiment ja sigui de forma temporal per a un període de fins a cinc anys o de forma definitiva. També, i segons les disposicions de la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, les infraccions molt greu podrien comportar la inhabilitació del professional farmacèutic.
Així mateix, la llei regula també altres dispositius com els dipòsits de medicaments en centres sociosanitaris, els serveis de farmàcia hospitalària i els establiments de distribució a l’engròs de medicaments, amb l’objectiu, com ha remarcat Pallarés, de "garantir un alt nivell de qualitat i seguretat en tot el sistema".
Finalment, Mas, que ha volgut destacar el consens i el treball fet amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra (COFA) per tancar el text, ha assegurat que la llei "permet avançar cap a un model farmacèutic més modern i equilibrat, que garanteixi l’accés als medicaments en condicions de qualitat i seguretat, reforci el paper dels professionals i asseguri una millor distribució territorial del servei".
Salut estudia l'ampliació del cribratge del càncer de mama
Seguint les recomanacions internacionals en la matèria, el ministeri de Salut està treballant sobre l'ampliació de la franja d'edat del cribratge del càncer de mama, segons ha revelat la titular de la cartera després de ser interpel·lada sobre la possibilitat que Andorra, seguint l'exemple de països com Espanya, on s'amplien els testos a les dones entre els 45 i els 74 anys, segueixi aquesta política.
Així, Mas ha remarcat que "no perquè ho hagi fet Espanya, sinó perquè les recomanacions internacionals ja suposen aquest augment de les franges de població de cribratge del càncer de mama" des del ministeri s'hi treballa. "Hi ha unes recomanacions internacionals i ens parlen de baixar a 45 anys i nosaltres hi estem treballant", ha insistit la ministra.
Actualment, el programa de detecció precoç de càncer de mama dona l’opció a totes les dones d’entre 50 i 74 anys censades al Principat a fer-se una mamografia gratuïta cada dos anys.
