Igual que ja va passar en la reunió del Consell d'Assumptes Generals del Consell de la Unió Europea del 19 de setembre passat, la iniciativa espanyola de reformar el règim lingüístic de la UE per incloure-hi coma llengües oficials el català, el basc i el gallec, continua generant alguns dubtes entre els socis europeeus i a hores d'ara no hi ha ni acord ni data perquè els governs dels diferents estats prenguin una decisió.

En una compareixença posterior a la reunió el titular espanyol d'Afers Exteriors i UE en funcions, José Manuel Albares, ha explicat que Espanya presentarà als socis europeus una "proposta adaptada" per incloure el català, el basc i el gallec que impedeixi que altres llengües puguin utilitzar el cas d'aquestes tres llengües per demanar l'oficialitat a la UE. Albares ha tornat a remarcar l'especificitat legal d'aquestes tres llengües per vèncer els dubtes d'alguns estats pel que fa a la possibilitat que altes llengües minoritzades puguin utilitzar aquest precedent per demanar l'oficialitat, i sobre les negociacions amb la resta d'estats, ha assegurat que s'ha fet "un pas més". 

El ministre ha insistit que amb la "proposta adaptada" l'Estat deixarà clar que l'oficialitat del català, el basc i el gallec "es limita al cas espanyol" perquè "compleix requisits únics a la Unió". "Altres llengües no podran amparar-se en la reforma si el seu estat membre no ho desitja", ha remarcat, tot subratllant l'estatus legal de les tres llengües a l'Estat, el seu ús al Congrés i Senat i els acords administratius amb algunes institucions europees.

Albares també ha informat que la presidència espanyola del Consell va demanar dimarts passat a la Comissió Europea informes d'impacte pressupostari i material de la proposta. Un cop els rebi, ha dit el ministre d'Exteriors, l'executiu espanyol farà els "passos" per "formalitzar" l'assumpció de costos promesa a la resta de socis comunitaris.

"Avui hem avançat. Hem aconseguit que la inclusió de les tres llengües estigui més a prop", ha dit Albares, que ha afegit que el debat entre els ministres ha estat "constructiu". "Diversos països han manifestat explícitament el suport als nostres plantejaments", ha afegit. Malgrat apuntar a avenços, l'executiu espanyol no posa data a la votació de la proposta, que només pot tirar endavant amb la unanimitat dels 27.

D'altra banda, a l'arribada a la reunió, el ministre d'Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha apuntat que l'oficialitat de les tres llengües no és una qüestió prioritària. "Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d'Europa en el futur. Hem de dedicar els nostres esforços a això ara mateix", ha assenyalat. En una línia similar s'ha expressat el titular d'Afers Exteriors de Lituània, Gabrielius Landsbergis, que ha expressat els dubtes i l'oposició a aquesta mesura per "l’impacte polític" que pogués tenir en altres estats membres com els seus, on hi ha una minoria que parla rus.


Junts reclama "una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la UE"

Un cop finalitzada la reunió del Consell d'Assumptes Generals del Consell de la UE a Luxemburg, des de Junts per Catalunya s'ha defensat que "caldria anunciar una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la Unió Europea".

En plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, la formació "constata que s'han produït avenços" però, al mateix temps, assegura que "el govern espanyol ha d'intensificar els esforços diplomàtics" i "ser conscient que estem en temps de descompte". El breu comunicat conclou que estaran "amatents que es produeixin novetats en les pròximes setmanes".

Per Illa, un "compromís ferm"

Per la seva part, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha felicitat per la "bona feina" el ministre en funcions d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, que ha tornat a defensar a la reunió del Consell de la UE que el català –i també el gallec i el basc– siguin llengues oficials de les institucions comunitàries. "Cal seguir treballant", ha assegurat Illa a les xarxes socials, on ha reconegut que "ningú va dir que seria fàcil" però ha subratllat el "compromís" del govern espanyol amb la llengua catalana, que veu "ferm".


El Govern català celebra que "no hi hagi vetos"

D'altra banda,  la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja, ha “celebrat” aquest dimarts que, després de les darreres reunions dels estats europeus “no hi hagi vetos” per a l’oficialitat del català a Europa i que alguns executius “hagin fet explícit el seu suport”. A més, davant les reticències que podrien venir de països com Letònia, Plaja ha remarcat que “no pot ser un impediment per a la plena oficialitat” del català, i s’ha mostrat oberta a que s’estudiïn “totes les propostes per a l’encaix jurídic i econòmic” de la mesura. Amb tot, ha avisat que el Govern “no acceptarà altra cosa que no sigui la plena oficialitat” de la llengua.

Així mateix, Plaja ha reconegut que des de l’Estat “s’han estat fent passos” però “no és suficient”. “El govern espanyol haurà complert quan sigui efectiva la plena oficialitat del català a Europa”, ha sentenciat. Per últim, ha reconegut que el Govern i l’executiu espanyol “parlen i han parlat” sobre la qüestió de manera fluida i que “seguiran els contactes” fins que s’aconsegueixi l’objectiu marcat.


La Plataforma per la Llengua vol "avenços explícits"

El responsable de la campanya sobre l'oficialitat del català de Plataforma per la Llengua, Pol Cruz-Corominas, ha demanat aquest dimarts al govern espanyol "avenços explícits" en l'oficialitat del català a la UE. En declaracions des de Luxemburg, Cruz-Corominas ha remarcat que només amb "avenços explícits" es podrà "confiar en l'optimisme que manifesta el govern espanyol". "No podem seguir amb aquestes percepcions dissonants entre l'optimisme del govern espanyol en les reunions a porta tancada i com de poc madur sembla que està el tema per les declaracions prèvies dels ministres", ha subratllat.

Després de la reunió de ministres europeus en què s'ha tornat a abordar la qüestió, el representant de Plataforma per la Llengua ha defensat que la proposta "hauria d'estar preparada" per portar-la a votació en la pròxima trobada el 15 de novembre. "No hi ha cap obstacle insalvable que faci que s'hagin de demorar més els temps", ha reivindicat.

Sobre la proposta del govern espanyol d'adaptar la reforma per impedir que altres llengües puguin reclamar l'oficialitat i calmar així els temors dels socis europeus, Cruz-Corominas ha assenyalat que "aquestes llengües haurien de fer una feina prèvia" als seus estats per obtenir el reconeixement que té el català.