Sense decisió clara sobre si fer la manifestació del 14 de març

Els promotors de la manifestació del 14 de març “pels nostres drets i llibertats i per la vida” encara no tenen decidit si la mobilització tirarà endavant o no. A hores d’ara disposen de l’autorització del ministeri d’Interior i del protocol sanitari que s’haurà de seguir en cas que la concentració es dugui a terme. I són precisament alguns d’aquests requeriments el que els fa dubtar. “La decisió no és només d’un, som 60 persones i entre tots decidirem”, van manifestar fonts del col·lectiu, que no amaguen que també es vol expressar certa crítica cap a la gestió que s’ha fet de la pandèmia. “No negarem mai de la vida que hi ha una malaltia. Podem tenir un altre punt de vista que no és l’oficial, però no neguem res”, afirmen, i reiteren que la voluntat ha estat en tot moment “defensar la llibertat d’expressió” i fer públic el neguit “de tot el país per la situació que vivim”, tant pels aspectes econòmics com socials.

El protocol sanitari fixa que hi poden assistir un màxim de 150 persones, que hauran d’estar assegudes en cadires, respectant la distància d’1,5 metres entre elles, que un cop comenci l’acte no es podran moure, que la sortida s’haurà de fer de manera ordenada i sense aglomeracions, l’ús de la mascareta serà obligatori i també caldrà dispensar gel hidroalcohòlic, hauran d’haver-hi circuits diferenciats d’entrada i sortida, no es podrà compartir el micròfon i si es posa música haurà de ser a un volum adequat. “Hem de mirar com ho fem. No som cap organització ni associació. Nosaltres no sabem quantes persones vindran, no els podem fer venir per franges horàries i tampoc tenim clar d’on treure les cadires”, exposen. Tot un seguit d’aspectes que durant els pròxims dies preveuen valorar per acabar de decidir si la manifestació tira endavant o no. Amb tot, consideren que des de l’Administració no se’ls ha posat traves i en tot cas se’ls exigeix el mateix que s’ha pogut demanar a altres actes públics que s’han fet a l’exterior els darrers dies.

Una altra cosa és la qüestió anímica. “Estem disgustats, neguitosos i una mica desanimats. Tot el que ha passat i el que s’ha dit fa que tinguem dubtes i et desmotiva”, exposen, i afirmen que entre tots els ciutadans que formen part del col·lectiu “hi ha qui assegura que tot això l’anima més a sortir, mentre que a altres els tira enrere”.
En tot cas deixen clar que entre la ciutadania hi ha “una preocupació generalitzada” que és el que volen poder fer públic. “No fem res per nosaltres, ho fem per tot el país, la nostra preocupació és la de tots”, asseguren, i insisteixen que “cadascú té el seu punt de vista sobre les coses i s’ha de poder expressar”.