La sessió informativa sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea que celebrava avui el Consell General es podria dir que s'ha convertit en un cara a cara entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, encara que amb la intervenció de consellers de gairebé tot l’arc parlamentari, a la tarda, quan ha arribat el torn de formular preguntes al Govern. Els únics que no s'han manifestat en cap moment han estat els representants d’Andorra Endavant, i les intervencions que han fet la resta, tant de la majoria com de l’oposició, i partidaris i, a priori, detractors de l’acord, han servit per aclarir alguns aspectes. I diem “a priori detractors” perquè Escalé ha deixat la porta oberta que la formació que lidera canviï de posició. “La posició del partit no està escrita en pedra”, ha manifestat després d’assegurar que tenen “la mentalitat oberta” i de dir que en l’avaluació que han fet de l’acord hi ha “molts aspectes positius”, malgrat considerar que cal “fugir de dogmatismes i per això cal veure els riscos”.

Entre aquests, el líder de Concòrdia  posava el focus en el fet que en cas de desacord al comitè mixt –on hi haurà representació paritària entre Andorra i la Comissió Europea– qui dirimiria la situació seria el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i que en el cas de desacord en la revisió de les quotes i la política migratòria que es preveu fer cada deu anys, es podria perdre sobirania. Justament la qüestió del control demogràfic i migratori ha ocupat bona part del debat, tant al matí com a la tarda, i tot plegat ha servit per explicar que es mantindrà el control sistemàtic dels antecedents penals per als ciutadans de fora de la UE i per a aquells que es vulguin dedicar a sectors “sensibles” com poden ser l’educació, la sanitat o el financer, entre d’altres. I la resta dels ciutadans europeus hauran de fer una declaració jurada –que és “una cosa sèria” i es pot incórrer en un delicte si no s’ajusta a la realitat, tal com ha assenyalat el president demòcrata, Jordi Jordana–, i entre aquestes es faran verificacions aleatòries. I si com apuntava Escalé no hi hagués acord polític per la revisió de les quotes en el si del comitè mixt, no seria el TJUE qui dirimís la qüestió i sempre hi ha la possibilitat de deixar d’aplicar l’acord, tal com ha dit, amb altres paraules, el cap de Govern.

Un altre dels aspectes que més temps de debat ha ocupat, i que “més controvèrsia” genera tal com reconeixia el cap de Govern, es relaciona amb la llibertat de circulació de serveis i la possibilitat que professionals liberals estrangers puguin prestar els seus serveis a Andorra. En aquest punt Espot ha manifestat la voluntat d’enllestir la revisió legislativa al tomb de les professions liberals perquè permetin establir més garanties i que els professionals andorrans quedin “a la pràctica més protegits” que ara “abans de la consulta vinculant”. 

Així mateix, el cap de Govern considera “abastament compensat” amb salvaguardes, com pot ser el fet d’haver d’acreditar un cert nivell de català, l’ampliació del termini perquè els professionals liberals puguin exercir en territori andorrà lliurement fins als 90 dies. En aquest punt, i responent la por expressada per Escalé en el sentit que el català obre la porta a tots els professionals liberals de Catalunya, Espot ha comentat que des de l’obertura el 2012 no han vingut majoritàriament de la comunitat autònoma veïna, sinó que ho han fet més de països de fora de la UE, i per tant també “podem dir” que no vinguin més professionals extracomunitaris.

Altres qüestions
Seguretat Social: La coordinació a nivell europeu “no tindrà impacte financer” en la CASS. Pel que fa als actes sanitaris, després es podrà rescabalar.
Recursos humans: Amb 30 places noves “hauríem de ser capaços d’implementar l’acord amb garanties”, i serien places “qualificades”.
Inversions estrangeres immobiliàries: Hi ha la possibilitat de limitar les inversions estrangeres en immobles, incloent-hi una especificitat com la de Malta.
Mecanismes de liquiditat: Sense l’acord no s’obriria la porta a mecanismes de prestador de darrera instància que necessita el sistema financer.
Impostos: L’acord “no modificarà ni les figures impositives ni els tipus”. I si es canvien serà perquè així ho aprovi el Consell General.
Català: Malgrat que no serà llengua oficial de la Unió Europea, sí que es reforçarà i la traducció de l’acord es considerarà autèntica.