El president de l’Associació per la Defensa dels Perjudicats per les Entitats Bancàries (Adpeb), Sergi Teixeira, manifesta que alguns afectats per haver invertit en productes de risc viuen “situacions dramàtiques perquè han perdut tots els estalvis”.

 

L’associació, que s’està constituint, vol assessorar els afectats per aquest problema. De moment, ja hi ha una vintena de persones que han posat el seu cas en mans de l’advocada de l’entitat.

¿En quin moment es troba la creació de l’associació d’afectats per les preferents que vostè encapçalarà com a president?
En aquests moments estem fent els tràmits per constituir l’associació i ja tenim fets els estatuts per presentar-los al Govern. D’aquesta manera, preveiem que l’associació es pugui posar en marxa molt aviat, una vegada s’hagi fet l’acta fundacional i s’hagin entregat els estatuts, cosa que penso que és relativament ràpida. El que volem fer així és que tinguem cobertura legal.

¿Quin és l’objectiu principal que s’ha fixat l’associació?
El nostre objectiu és fer força de manera col·lectiva i assessorar les persones que tenen dubtes i encara no saben, per exemple, si el producte bancari que tenen és tòxic o no. D’aquesta manera totes les persones seran guiades posant-les en contacte amb la nostra advocada, que és la que estudiarà els diferents casos que hi pugui haver de forma individualitzada. I posteriorment serà la mateixa advocada la que estimi si és un cas que s’ha de portar a la Batllia o no.

¿La solució passa actualment per recórrer necessàriament a la justícia perquè les persones que van invertir en aquests productes tòxics puguin recuperar els seus diners?
Això és una cosa de què hem de parlar amb la nostra advocada i el que és clar és que hi ha processos que es poden allargar molt de temps i hi ha gent amb aquests productes que són molt grans. La majoria de les persones amb qui fins ara ens hem posat en contacte tenen preferents i moltes, com dic, són molt grans, i potser no podran gaudir dels seus diners. Penso que es podria arribar a un acord amb els bancs, i més en aquest país en què s’omplen la boca dient els beneficis que tenen cada any i el que haurien de retornar als afectats és un capital mínim.
És a dir, que són molts diners per a una personal individual, però per als bancs són quantitats ridícules. Amb això vull dir que estan fent patir molta gent i crec que si s’ha de negociar, cosa que com dic decidirà l’advocada, cadascú ho farà individualment si ho creu convenient.

¿Quin és realment el volum de persones afectades amb aquests productes tòxics?
Penso que fins ara ja s’han posat en contacte amb l’advocada una vintena de persones. A més, encara hi ha moltes persones que no coneixen la nostra existència i, en aquest sentit, l’estand que hem tingut a la Fira d’An­dorra la Vella, gràcies a AD800, ens ha permès donar informació als ciutadans. El que volem és que tota la gent que tingui preferents o altres productes similars es posin en contacte amb nosaltres.

¿Quin és el tipus de persona que s’ha vist afectada per aquests productes?
Crec que el més jove dels afectats sóc jo. Hi ha gent jove, però crec que el 90% són persones que superen els 60 anys. Es tracta de gent jubilada que havia posat els seus estalvis en aquest tipus de productes i els ha perdut tots. Sabem com estan les pensions del país, que no són per tirar coets, i tenien un raconet que ara han perdut.
O sigui que hi ha situacions dramàtiques perquè han perdut tots els seus estalvis ara que s’han jubilat o estan a punt de fer-ho. Ens han fet beure a galet, tot i que no podem dir que ens han robat perquè suposo que el gestor del banc tampoc pensava que hi podia haver aquesta pèrdua, però sí que han volgut vendre molt sabent que alguns productes no eren del tot fiables. I és que el cert és que no gaire gent llegia la lletra petita del que firmava. El problema és que aquí a Andorra fins que no hem començat a moure fitxa en aquesta qüestió els bancs ens havien dit que ho havíem perdut tot.

¿I les pèrdues més habituals, a quant pugen?
Penso que sempre són quantitats per sobre dels 40.000 euros; en el meu cas concret aquesta és la quantitat que vaig invertir, però hi ha persones que han perdut més però que no ho diuen per por.

¿La pràctica que han seguit les entitats financeres és com a Espanya, en què es comercialitzaven productes de risc sense informar adequadament els usuaris?
Fins ara no ha sortit a la llum aquesta qüestió, però el cert és que només que hi hagués un afectat a Andorra, ja seria una persona enganyada. Els bancs el que ens han dit és que ho hem perdut tot i hi ha algunes entitats que han fet firmar els seus clients conforme que ja ho han perdut tot i amb la finalització del producte. Ara s’haurà d’estudiar si aquests casos realment es poden reprendre, però pel que fa a les preferents, per exemple, veiem que als països veïns els afectats estan aconseguint recuperar els seus diners.
El que és clar és que hem de denunciar. El que passa és que, per exemple, hem anat a parlar amb alguns advocats i ens han dit que tenen més a perdre que a guanyar amb nosaltres perquè deixarien de treballar per als bancs. No s’ha d’oblidar que el motor d’Andorra són els bancs, que tenen els diners i el poder, i els lletrats tenen por d’enfrontar-s’hi perquè els donen feina. Per això trobar una advocada com la que ara tenim, Eva López, ha estat important per a nosaltres i a més ella no té por.

¿Per què creu que fins ara no s’havia parlat gaire d’aquest assumpte al país?
Penso que fins ara cadascun dels afectats s’havia mogut individualment parlant amb el nostre gestor bancari, que ens ha dit que ho hem perdut tot. I fins i tot algunes persones poden haver anat a un advocat, però, com he dit, el 70% dels advocats d’An­dorra treballen per als bancs actualment, si no fent una cosa fent-ne una altra.
A mi els dos advocats que he anat a veure m’han dit que potser a mi em tornarien els diners, però que ells a la llarga hi sortirien perdent perquè haurien perdut un client com són els bancs.

¿La qüestió és que tots aquests productes d’alt risc es van vendre sense informar suficientment els clients?
Quan es van vendre aquest tipus de productes es guanyaven molts diners i suposo que els gestors dels bancs no volien enganyar directament i no sabien tampoc quins productes estaven venent. El cert, però, és que per exemple les preferents no es poden vendre com un producte d’estalvi.
En el cas meu en concret, jo vaig dir que volia els diners en un lloc que no fos la borsa i que no me’ls pogués gastar, i el que se’m va oferir és un producte a quatre anys amb un interès del 6,25% i al cap de dos anys em van dir que ja no tenia res i que era un producte d’Islàndia que tenia molt de risc. O sigui, que aquí el que han fet les entitats financeres és vendre productes d’altres bancs, fent d’intermediàries, però el mal és el mateix que quan un banc, per exemple, a Espanya, ha venut les seves preferents.

Segons sembla, alguns afectats ja han recorregut a la justícia...
Quan ens van reunir per parlar d’una possible associació hi havia una parella gran que ens va comentar que tenien el cas a la justícia i després hi va haver una altra persona que havia arribat a un acord amb el banc, però van haver de lluitar fins al final, no necessàriament anant
a la Batllia però sí fent negociacions.
El cert és que des del 2008 moltes persones saben que els productes que van comprar ja no valen res. Per tant, des de fa molt temps saben que no tenen aquests diners i les entitats bancàries l’únic que ens han dit en aquest temps és que ho hem perdut tot, i en el meu cas concret que he tingut mala sort.
S’ha de recordar que en el cas d’Espanya el 90% de les sentències són de moment favorables als afectats, quan es tracta de preferents. I el cert és que fins ara a Andorra només pensàvem que hi hauria tres o quatre persones amb aquests productes, però hem vist que som un volum important i cada dia en surten més.

¿Creieu que el fet que moltes de les persones afectades a Espanya estiguin recuperant els seus diners fa més factible que això també passi a Andorra?
Penso que la justícia ha de ser a tot arreu igual, i tothom en general té els mateixos drets. Això, però, és una qüestió jurídica i, com he dit, nosaltres fem confiança a la nostra advocada.

¿Quines accions farà a partir d’ara l’associació?
No només ens volem donar a conèixer aquí a Andorra, sinó que també volem sortir a l’exterior perquè la gent se n’assabenti i se sàpiga que Andorra és un país molt maco i atractiu, com normalment es diu, però que també hi ha productes tòxics bancaris i entitats que s’han omplert la boca de guanyar molts milions d’euros, i hi ha gent que ho passa molt malament perquè havia dipositat els seus estalvis en aquestes entitats.
Per això, quan tinguem creada l’associació ja trobarem el moment de donar-nos a conèixer a l’exterior; de la mateixa manera que han vingut uns assessors d’una associació espanyola a Andorra, nosaltres també ens podrem desplaçar i explicar el nostre problema.

¿Us heu posat en contacte amb les entitats bancàries per demanar explicacions?
S’ha de tenir en compte que la gent que ho hem perdut tot ara ja no tenim res a perdre. I de moment, com he dit, l’advocada estudiarà cadascun dels casos que li arribin i amb els bancs no hem parlat. En tot cas els afectats han anat individualment cadascun al seu banc i el que han dit és que han perdut els diners. Per això hem decidit, veient que podem tenir l’esperança de recuperar els nostres diners, fer l’associació.
Crec que ara ja no hem d’anar altra vegada al banc perquè ens diguin de nou que ho hem perdut tot, sinó que del que es tracta és d’intentar prendre accions concretes per recuperar els diners. Tot i així, si els bancs estan disposats a negociar, no veig per què no ho hauríem de fer, perquè parlant s’entén la gent.

¿Podria l’associació actuar també en altres problemes dels usuaris amb les entitats bancàries?
L’associació és només per  aquest problema concret de productes tòxics, però ja veurem com evoluciona després.