En el seu discurs després de jurar la Constitució, el nou copríncep episcopal s'ha compromès a “respectar i defensar els valors democràtics” i, en un “acte de fidelitat creativa”, a mantenir-se fidel a la seva missió eclesial d’una banda i alhora “acceptar plenament les regles d’un Estat modern, plural i aconfessional tot respectant els principis de sana cooperació”, el que també es coneix per “laïcitat positiva”. És a dir, i ho ha repetit múltiples vegades, es compromet al diàleg i a la col·laboració. I això cal interpretar-ho, en el context actual, com una mà estesa a continuar treballant en favor de la despenalització de l’avortament.
Amb les paraules “juro exercir fidelment les funcions de copríncep d’acord amb la Constitució d’Andorra”, Serrano complia amb l’aspecte més formal de la jornada “històrica” que s'ha viscut aquest matí a la seu del Consell General. Després, en dirigir-se a la ciutadania des de la presidència de l’hemicicle, assegurava que es presentava “amb respecte i devoció” davant el Consell General i subratllava el “vincle intens i particular” entre el Bisbat d’Urgell i el poble andorrà forjat al llarg de la història, en la qual “els bisbes d’Urgell han prestat un servei de país, en moments decisius, en favor de la independència i el desenvolupament social, econòmic i institucional del poble andorrà”. En aquest sentit, reconeixia que en la Constitució s’atorga als coprínceps “la missió de ser el símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns”.
Així, es posava “al servei d’un poble amb unes arrels culturals profundes, amb una sòlida identitat col·lectiva, amb una gran ambició de pau i prosperitat, i com diu l’himne nacional, creient i lliure onze segles, creient i lliure vull ser”. I és en aquest punt que ha parlat de “fidelitat creativa” i de separar els dos rols que conflueixen en la seva persona, com a representant de l’Església i com a copríncep, reconeixent “la ferma voluntat” dels andorrans de “garantir l’exercici dels drets fonamentals de la persona, de perseverar en la promoció dels valors de la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social de mantenir i enfortir les relacions diplomàtiques sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau”.
En la mateixa línia apuntava el concepte de laïcitat positiva, el qual “no suprimeix el fet religiós en l’espai públic, sinó que l’integra en un marc institucional basat en el respecte i la neutralitat positiva”. I valorava que la figura del copríncep episcopal “és un símbol viu de la possibilitat de convivència entre tradició i pluralitat respectuosa”, i llençava el missatge que “totes les creences i conviccions poden conviure dins un sistema democràtic”. Convidava d’aquesta manera a “l’harmonia, al diàleg i a la construcció d’un país on ningú no se senti exclòs per motius de fe o absència de fe”.
En resum, “d’acord amb el marc constitucional” i “amb respecte pel poble andorrà”, “caminarem junts des de la proximitat respectuosa, l’escolta i el diàleg, amb la voluntat plena de col·laboració amb les institucions del nostre Principat d’Andorra”. I així també esvaïa els dubtes sobre la voluntat de l’Església de renunciar al rol de copríncep.
El coprincipat, “alguna cosa més” que una forma de govern
Just abans de l’acte formal de jurament de la Constitució per part del copríncep episcopal, el síndic general, Carles Ensenyat, ha pronunciat un discurs que, malgrat que l'ha pogut escoltar en directe tothom qui ho ha volgut, ha dirigit principalment a Serrano. I en aquest subratllava el paper del coprincipat com “alguna cosa més” que una forma de govern. En aquest sentit, Ensenyat ha defensat que “Andorra és filla de les seves institucions, és el fruit d’una estructura institucional concreta”, i que el coprincipat “té un paper més fonamental, més essencial” que una forma de govern té en d’altres països. En aquest punt, el síndic ha exposat com el coprincipat, a més de ser “la forma com s’exerceix el poder”, “determina també la nostra raó de ser geopolítica, la nostra manera d’estar en el món”. És un concepte “juridicopolític”, però també “geopolític”. “El coprincipat no és una mera construcció juridicopolítica, sinó que està arrelada profundament en una realitat que ens transcendeix a tots”.
Dit això, el síndic ha destacat el paper dels andorrans en la preservació de les institucions i ha assegurat que “l’evolució de les institucions ha anat sempre acompanyada de la voluntat dels andorrans de preservar-les, modernitzar-les i de fer-les útils”. I en aquest sentit afegia que “Andorra ha volgut avançar sempre amb els seus coprínceps” i que per als seus ciutadans “l’estabilitat i la continuïtat institucionals són valors inqüestionables”. És per això que en el seu discurs, Ensenyat acabava desitjant que “entre el vertigen de la història i el pes del sentit de la responsabilitat, sapigueu trobar la perspectiva i albirar nous horitzons per arbitrar i moderar el funcionament dels poders públics i de les institucions” i per ser “símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència”, tal com estableix la Carta Magna.
