Set residents que estaven bloquejats a l'Orient Mitjà ja han tornat, o estan en procés de retorn a Andorra, segons ha confirmat el ministre portaveu, Guillem Casal, que ha afegit que ho fan amb vols comercials, per la qual cosa no es pot parlar de repatriacions.
En l’esclat de la guerra hi havia a la zona una trentena de turistes, alguns als Emirats Àrabs o Oman, i d’altres en situació de trànsit amb escala cap a altres destinacions, així com vuit residents establerts al territori. Actualment, queden pendents de reubicació 25 persones, de les quals 16 són ciutadans andorrans, cinc residents de nacionalitat francesa i quatre residents de nacionalitat espanyola.
Casal ha dit que els afectats es troben en espais segurs i reben atenció constant. "Des del ministeri d’Afers Exteriors s’està fent un seguiment permanent a cada una de les persones que està a la zona”, i ha subratllat que el contacte és continu i individualitzat.
El ministre ha fet esment a "l’excel·lent feina que estan duent a terme des del ministeri d’Afers Exteriors", amb l’afegitó que el Govern disposa d’un telèfon d’atencions consulars operatiu les 24 hores. "Hi ha una atenció personalitzada a cada un dels andorrans o residents que es trobin a l’Orient Mitjà o a la zona del Golf Pèrsic o del Golf d’Oman", ha assenyalat, tot emfatitzant que aquest seguiment individualitzat és "un tret diferencial respecte a la resta de països".
Casal no ha pogut concretar el temps que pot passar fins que tothom hagi pogut tornar, però s'ha mostrat esperançat que pugui ser “en un període de temps curt”. En relació amb els residents establerts a la zona, ha matisat que la decisió de tornar dependrà també de la seva situació personal i de si consideren necessari abandonar temporalment el país on viuen.
En aquest sentit, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor ha efectuat al migdia una reunió per videoconferència amb els turistes i residents que han volgut connectar-s’hi. La trobada, en paraules del ministre portaveu, ha servit per traslladar-los de primera mà les gestions que està fent l’executiu i per mostrar-los suport en una situació que va qualificar de "delicada".
Desenes de vols han iniciat el seu trajecte o estaven programats per partir de l'Orient Mitjà. Les administracions governamentals s'afanyen a repatriar desenes de milers de ciutadans atrapats enmig de la intensificació del conflicte entre els Estats Units i Israel i l'Iran. En l'àmbit dels transports i del turisme, l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) ha anunciat que s'han cancel·lat tots els viatges al Pròxim Orient.
En aquesta associació pertanyen desenes de companyies que operen uns 310 vaixells. Des que va esclatar el conflicte, almenys sis creuers han quedat ancorats als ports de Dubai, Abu Dhabi i Doha, amb milers de passatgers que no poden tornar als seus països per la suspensió del trànsit aeri. L'empresa naviliera grega Celestyal també ha cancel·lat dos itineraris de creuer que començaven a Doha el 7 i el 17 de març, i el 9 i 16 a Dubai.
Pel que fa al cinquè dia de guerra a l'Orient Mitjà, l'aviació israeliana ha fet aquest dimecres un atac a gran escala contra un complex a l'est de Teheran, on hi havia seus dels diferents cossos de seguretat iranians.
Segons el comunicat de l'exèrcit d'Israel, el complex albergava, entre altres, la seu de la Guàrdia Revolucionària, la Direcció d'Intel·ligència i la unitat de Seguretat Interior, a qui Israel atribueix el paper de "sufocar les protestes". L'OTAN ha interceptat un míssil iranià a Turquia, i els Estats Units han torpedinat un submarí iranià prop de Sri Lanka. Hi ha hagut bombardejos a Teheran i Beirut, i l'Iran ha atacat una base nord-americana a Qatar. Al Líban el balanç de morts en tres dies de bombardejos israelians ha pujat a 72.
A més, s'han comptabilitzat 437 ferits, segons el Centre d'Operacions d'Emergència del país. Israel manté una intensa campanya de bombardejos al sud i a l'estat del Líban, a més dels afores de la capital, Beirut, on, asseguren, han atacat uns 250 objectius de la milícia xiïta de Hezbollah. L'ofensiva va començar arran que el moviment libanès ataqués Israel com a resposta a l'assassinat del líder suprem de l'Iran. És el pitjor esclat de violència a la regió des que va entrar en vigor l'alto el foc fa 15 mesos, malgrat que Israel no ha aturat mai els atacs.
En un altre ordre de coses, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez ha replicat l'amenaça de Donald Trump d'interrompre el comerç amb Espanya amb un al·legat contra la guerra. La Unió Europea (UE) ha sortit en defensa d'Espanya i ha reclamat al president dels EUA que compleixi els acords pactats. També Emmanuel Macron ha fet costat a Pedro Sánchez. Per part dels Estats Units, el secretari del Tresor ha acusat Espanya de posar en risc vides de nord-americans per no cedir les bases militars.
