Andorra és el sisè país del món amb més dones al gabinet ministerial. De fet, de dotze ministeris, sis estan encapçalats per homes i sis més per dones. Així, es considera que hi ha paritat, sense tenir en compte que el cap de Govern decanta la balança cap al cantó dels homes. Al Consell General sí que hi ha paritat, amb 14 conselleres i 14 consellers. A Sindicatura, la balança cau cap al cantó de les dones, tot i haver-hi un síndic general (i en l’anterior legislatura hi havia una Sindicatura 100% femenina). I en el rànquing mundial segons el nombre de dones al parlament, Andorra ocupa la cinquena posició.
En el rànquing segons la presència de dones a l’Executiu, compartim posició amb tres països més, tots amb paritat al gabinet ministerial: Xile, Espanya i el Regne Unit. En el corresponent al Legislatiu, compartim la cinquena posició amb els Emirats Àrabs Units. Així queda reflectit, si més no, en el mapa Dones en la política. 2025, elaborat per la Unió Interparlamentària (UIP) i l’ONU Dones (Entitat de les Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere i l’Empoderament de les Dones).
D’aquest estudi sobre el lideratge i la participació política de les dones se’n desprenen diverses conclusions a escala mundial. Una és que la paritat de gènere en la política “encara està lluny”, ja que per exemple només hi ha 29 països que compten amb dones com a cap d’Estat o de Govern. Dinou països tenen una cap d’Estat i vint-i-dos, una cap de Govern. A Andorra, abans hi haurà una cap de Govern que una cap d’Estat, ja que aquesta figura, com a molt, podria ser-ho en una meitat si l’estructura institucional es manté com fins ara (l’exerceixen de manera “conjunta i indivisa” el president de la República Francesa, que podria ser dona tard o d’hora, i el bisbe d’Urgell, que nomena l’Església catòlica i que no sembla disposada a permetre l’ordenació sacerdotal de les dones). Tot i que podríem tenir una coprincesa –en la història, de fet, es pot considerar que ja n’hi ha hagut alguna, Caterina I de Navarra i comtessa de Foix a finals del segle XV i principis del XVI– i també una cap de Govern, l’estudi de la UIP i l’ONU Dones destaca que “al ritme actual, la igualtat de gènere en les més altes esferes de decisió no s’aconseguirà fins d’aquí a 130 anys”. Aquí potser no caldrà esperar tant, ja que ja hi ha hagut tres dones candidates: Isabel Lozano va ser cap de llista pels desapareguts Verds d’Andorra en tres eleccions consecutives, el 2005, el 2009 i el 2011; Carine Montaner, per Andorra Endavant en les darreres, el 2023; i Judith Pallarés, que també el 2023 era la candidata d’Acció.
Malgrat tot, ser el sisè país amb més presència de dones al gabinet ministerial i el cinquè al parlament no implica que no quedi feina per fer. “Sempre hi ha camí per fer”, recorda la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, que afirma que “costa molt, fins i tot tenint moltes dones, avançar en aquest camí”. En aquest sentit, assenyala que encara cal guanyar presència en els consells d’administració d’empreses, on “continuem estant poc visibilitzades”, igual que passa en l’organització d’esdeveniments i congressos, en què sembla que “la gent s’oblida que en moltes matèries les dones també poden aportar”. En aquest punt, l’estudi de la UIP i l’ONU Dones fa referència a altres anàlisis que evidencien que “la presència de dones líders en els processos de presa de decisions polítiques millora aquests processos”.
L’informe sobre la participació de les dones en política també posa de manifest que les dones acostumen a ocupar carteres ministerials encarregades de matèries com Igualtat, Família, Infància, Inclusió Social i Desenvolupament, Protecció Social i Seguretat Social i Cultura, i que, malgrat que la majoria de països no han assolit la paritat, la implementació de quotes de gènere “ha contribuït substancialment al progrés al llarg dels anys”.
La “involució” en els drets centrarà el 8M
Acció Feminista fa una crida a la mobilització el proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona, en un context que defineix com de “temps d’involució”, tant a escala global com al país a nivell de drets de les dones. Així, l’entitat denuncia que, a Andorra, el dret a l’avortament continua sense estar garantit. “Continuem havent de marxar fora del país. Continuem esperant reformes que no arriben. Continuem patint violència institucional en forma de silencis, dilacions i promeses buides”, expressen a les xarxes socials.
Segons el col·lectiu, la manca de canvis legislatius perpetua una situació d’inseguretat i desigualtat per a moltes dones. Consideren que l’absència de garanties jurídiques en matèria de drets sexuals i reproductius és una mostra clara de la distància entre els discursos institucionals i la realitat.
Més enllà del dret a decidir sobre el propi cos, l’organització reafirma les seves reivindicacions, com vides lliures de violències masclistes i una igualtat real que inclogui l’àmbit econòmic i laboral. “Reivindiquem drets per a totes”, remarquen.
La “involució” en els drets centrarà el 8M
Acció Feminista fa una crida a la mobilització el proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona, en un context que defineix com de “temps d’involució”, tant a escala global com al país a nivell de drets de les dones. Així, l’entitat denuncia que, a Andorra, el dret a l’avortament continua sense estar garantit. “Continuem havent de marxar fora del país. Continuem esperant reformes que no arriben. Continuem patint violència institucional en forma de silencis, dilacions i promeses buides”, expressen a les xarxes socials.
Segons el col·lectiu, la manca de canvis legislatius perpetua una situació d’inseguretat i desigualtat per a moltes dones. Consideren que l’absència de garanties jurídiques en matèria de drets sexuals i reproductius és una mostra clara de la distància entre els discursos institucionals i la realitat.
Més enllà del dret a decidir sobre el propi cos, l’organització reafirma les seves reivindicacions, com vides lliures de violències masclistes i una igualtat real que inclogui l’àmbit econòmic i laboral. “Reivindiquem drets per a totes”, remarquen.
