El Santuari de Meritxell ha posat punt final als actes de la visita d'Emmanuel Macron en una trobada carregada de simbolisme, ja que ell i el copríncep episcopal han rebut la distinció més alta del país.
Macron i Serrano han coincidit a destacar el seu paper al servei del país, i el segon ha afegit que "som coprínceps perquè hi ha poble i no hi hauria coprincipat si no hi hagués poble". A més, ha expressat un profund agraïment per la condecoració i ha destacat el valor històric de la trobada amb Macron, subratllant que és la primera vegada que ambdós caps d'Estat coincidien a Andorra.
Els seus parlaments, com no podia ser d'una altra manera, han fet referències a la història, a les tradicions i a la identitat del país. Abans dels discursos han efectuat una visita al santuari, que enguany celebra els 50 anys de la benedicció i col·locació de la primera pedra.
Després de l'incendi de l'antiga església romànica, el 1972, les obres del nou santuari es van iniciar el 8 de setembre del 1974 i la inauguració es va fer just dos anys després, sense haver finalitzat la construcció, coincidint amb el dia de la patrona, la Verge de Meritxell.
L’edifici, projectat per l’arquitecte Ricardo Bofill, no va estar exempt de polèmica i havia d’incloure més elements, com ara un viaducte per connectar amb les muntanyes de la vall, un llac artificial amb pont, un carrer amb importants botigues i restaurants.
Acabada la visita s'ha iniciat l'acte protocol·lari, que ha comptat amb la presència de l'excap de Govern Albert Pintat, com a representant de la societat civil, així com de tots els ministres, els síndics, conselleres i consellers generals, els cònsols majors i menors i representants del poder legislatiu així com l'arxipreste de les Valls, Ramon Sàrries, i els mossens, entre ells Ramon Rossell, rector de Canillo des del 1966, on va arribar des d'Organyà amb 26 anys. Nascut a Bellcaire d'Urgell, va viure l’incendi de l’església romànica, la construcció i la inauguració del santuari i viurà el seu cinquantenari.
El copríncep episcopal, aprofitant la proximitat del primer aniversari del seu nomenament (31 maig 2025), ha efectuat un balanç dels mesos al capdavant del càrrec assegurant que aquest període li ha permès "conèixer i estimar la grandesa del Principat" a través de la seva gent i institucions. En aquest sentit, ha volgut transformar l'a graïment en compromís, reiterant la seva "total disponibilitat" per servir el poble andorrà.
Macron, per la seva part, i en to més distès, ha bromejat dient que va arribar a pensar que no n’havia estat mereixedor en la seva anterior visita –fa set anys– perquè no la va rebre.
Després, ha sabut que aquesta distinció no existia aleshores, que es va crear després. De fet, la condecoració està regulada per un decret del mes de maig del 2024.
La Creu dels Set Braços, situada al terme de Prats anant cap a Canillo, també és coneguda com la creu de les Set Branques o Banyes. El 1990, Patrimoni la va restaurar i en va fer una còpia, mentre que l'original es va traslladar al Comú canillenc.
“Rebem amb molta il·lusió el vostre reconeixement i la consagració d’aquest ordre, el més eminent del Principat”, ha explicat el copríncep francès. Tots dos han manifestat que quan assumeixen el càrrec, "el reinventen per donar-li tota la seva força".
El mandatari francès ha fet esment també de la capacitat d’Andorra per reinventar-se sense perdre les seves arrels, definint aquesta qualitat com una part essencial de la identitat del país.
Acabat l'acte, una estona per a les salutacions i les converses i els coprínceps han tornat cap a casa, un amb cotxe i l'altre amb helicòpter, aquest darrer amb la promesa de tornar, però serà difícil que ho faci com a copríncep perquè acaba el seu mandat l'any vinent i no es podrà tornar a presentar.
