“Som els únics que tenim projecte i estem convençuts que guanyarem”

Enric Dolsa torna a la política. L’excònsol i empresari ordinenc lidera una llista batejada com X’Ordino i que té Pere Mas com a segon. El seu retorn a la palestra ha animat les eleccions de la parròquia, ja que no deixa ningú indiferent. Culé empedreït. Es veu i se sent guanyador de les eleccions, per això torna. Per a ell les mitges tintes sembla que no valen. 

 

Jo torno, sobretot, veient el que ha passat i està passant aquests últims quatre anys. Jo havia estat a l’oposició quan hi havia Ventura Espot i la Consol Naudí. Malgrat estar a l’oposició van ser quatre anys molt profitosos, ja que vam pactar gairebé tot l’important amb ells al capdavant. Les proves de tot plegat és que va ser una oposició atípica perquè vam votar els quatre pressupostos. Diria que a Europa cap oposició ho fa, i nosaltres ho vam fer. Des que es va deixar el llegat al consistori actual, la veritat és que a nivell econòmic aquesta parròquia cada dia està pitjor i a nivell de serveis és un desastre i amb un grup de gent vam decidir que, som-hi, tornem-hi...

 

A veure, a veure. Aquí no podem parlar de deutes. Quan es parla dels ‘dos mandats d’Enric Dolsa vam deixar un deute’ sembla que ens hàgim emportat alguna cosa. Quan Enric Dolsa va arribar, l’1 de gener del 2000, aquesta parròquia no tenia infraestructures, no hi havia aigua, no hi havia xarxa de llum, no hi havia guarderia, no hi havia llar de jubilats, no hi havia aparcaments... En els dos mandats vam invertir 50 milions d’euros, que aviat està dit. Quan vam marxar vam deixar un deute de 21 milions d’euros. Si no s’haguessin carregat ells el tema d’Ordino Arcalís, quan no ho van fer amb Crèdit Andorrà, que aportava 28 milions d’euros, i que amb aquests 12 o 14 anys que han passat han perdut 23 o 24 milions d’euros, avui l’endeutament del Comú d’Ordino seria 0. És així. El que passa és que ells volen vendre el tema de l’endeutament, però a qualsevol empresa privada hi pot haver endeutament, però s’han de mirar els actius. Quan un mira un balanç mira actius i passius, no mira només el passiu, perquè llavors enganyes l’electorat.

 

Evidentment, però els que no haurien de continuar són els que haurien de marxar, tot i així, no marxaran tot i haver-ho fet malament. Fa quatre anys vaig fer una campanya electoral de manera molt activa, de la manera que soc jo, amb Sandra Tudó i Eva Choy, que estaven amb mi al Partit Liberal. Ara han passat moltes coses i han marxat, i el que ha fet Sandra Tudó, aquesta senyora, sense cap tipus de pudor, és canviar-se la camisa de la nit al dia i anar-se’n ara amb el Partit Socialista. Aquesta és la candidatura que sobra, i no el Partit Socialista, que ningú es confongui, sinó la senyora Tudó encapçalant una llista del Partit Socialista. El que havia d’haver fet ella el mateix dia que es va presentar la candidatura és plegar per respecte als electors que la van votar al seu dia perquè ella està encara avui representant el partit liberal i fent oposició a l’equip de la majoria com a liberal. Això és vergonyós. No sé si ho ha fet pel salari o per què, però ella hauria d’haver plegat el mateix dia que va presentar la candidatura. I Terceravia deuen estar creant marca... Suposo. I han cregut convenient presentar-se a la parròquia d’Ordino sense cap tipus d’opció.

 

No, no... Ella ha canviat tot. Sandra Tudó va anar a dormir un dia sent liberal i es va despertar sent socialista. No sé què li va passar. Això no és fàcil. És d’una incoherència total.

 

Nosaltres estem convençuts de guanyar les eleccions. Ja no es tracta de criticar. Aquí acabo ja... Som els únics que tenim projecte. El partit de la majoria no pot tenir projecte perquè encara deuen estar discutint-se entre Liberals, DA, SDP i companyia. Difícil de fer un programa. Encara es deuen discutir. Per tant, de projecte no en tenen. Deuen pensar... anem a guanyar les eleccions i ja veurem. Els de la senyora Tudó deuen estar pensant encara si la seva margarida és negra o blanca.

 

Nosaltres en canvi, tenim projectes importants. Un és fer Andorra en Miniatura tipus Catalunya en Miniatura. Es farà a Ordino i podria rebre unes 60.000 o 70.000 persones a l’any per desestacionalitzar la parròquia i  a més a més el turisme que tothom demana: el familiar. Un projecte molt important que també tenim és la carretera del Coll d’Ordino ja en el moment que es tanca per la neu és adequar-la per fer una pista d’esquí de muntanya, de raquetes... Només entrar ho farem. També tenim temes socials. Nosaltres el 5 de gener treurem tots els parquímetres i els deixarem sense servei durant els pròxims quatre anys. Només es pagaran als pàrquings verticals. El servei de Circulació només haurà de controlar la circulació i ser amable amb la gent i no com ara, que són la cara no amable.

 

Un viver d’empreses amb despatxos d’arquitectes, consultes de dentistes... El que es pugui posar per donar vida a l’edifici. D’aquesta manera generarem dinamisme a Ordino.

 

No. De cap de les maneres. No es ven sola. Jo tinc negocis i tinc companys que també en tenen i la veritat és que ens fem un fart. Aquests últims anys són els pitjors. Ara es volen penjar la medalla d’Ordino Arcalís i ho han gestionat molt malament. El cònsol ho ha fet fatal. El tracte amb Crèdit Andorrà amb nosaltres era el 50,5% per al Comú i 49,5% per a ells, és a dir, teníem la majoria i inversió de Crèdit Andorrà, 28 milions d’euros. Ara 73% Viladomat i 20 i escaig per cent el Comú. Inversió: tres milions d’euros. Hi ha molta diferència. Quan hi  tanta diferència és que s’ha gestionat malament.

 

Avui? Lamentable. Està tot brut. A nivell de serveis jo no trobo ningú que estigui francament content. Per tant, aquests quatre anys han estat nefastos. Quatre anys més d’aquesta manera i la parròquia d’Ordino no ho aguanta. Jo no ataco, jo palpo la realitat. Jo estic convençut que ells rebran un cop de càstig important.

 

He parlat com a mínim amb 100 persones de la parròquia. Abans de tirar-nos a la piscina sabíem perfectament què pensava la parròquia.

 

I tant! Segur. I no està gelada...