L’exercici 2025 es tancarà amb superàvit d’uns 60 milions d’euros, segons ha avançat el ministre de Finances, Ramon Lladós, en el marc del debat del pressupost, avui al Consell General. I ha avançat que, com l’any passat, aquest superàvit es destinarà a reduir el deute, que se situa al voltant del 30% del PIB, i que és “el més baix des del 2011”.
Lladós ha recordat que inicialment s’havia previst un dèficit de 35 milions, “estimant que el PIB creixeria només un 1,9%”. Però finalment l’economia va créixer un 2,8%, el que va permetre incrementar la recpatació per impostos en 95 milions i, en últim terme, tancar l’exercici amb el superàvit referit.
Amb aquestes dades, considera que si se’l pot acusar d’alguna cosa és de “massa prudent” i així ha assenyalat que per al 2026 s’han previst ingressos de 710 milions, el que és un 12% més que l’any passat però només un 5% més que el tancament del 2025. “No m’he begut l’enteniment”, ha sentenciat. El cantó de la despesa suma 750 milions, que també és un 12% de creixement respecte el pressupsot passat. I aquí ha repassat les prioritats del del Govern tal i com es contemplen en el pressupost per aquest 2026: habitatge, amb 16 milions d’inversió a banda d’ajuts al lloguer i altres; la salut, amb diverses millores al centre hospitalari, entre d’altres; l’educació, amb especial èmfasi en la universitària amb l’ampliació de la Universitat d’Andorra; la mobilitat, amb infraestructures com el vial de la Massana i Ordino, i el de Sant Julià, i l’ampliació de la CG2 a la Trava, a part de l’heliport i les connexions aèries des de l’aeroport d’Andorra-La Seu; i la digitalització, tant de l’Administració com del sector privat. En definitiva, “un pressupost que afronta els reptes actuals” i “sense hipotecar el futur”.
Hi ha coincidit el portaveu dels demòcrates, David Montané, que ha defensat que “no és un pressupost ni improvisat ni electoralista, és responsable i realista” i que “prioritza allò que realment importa la ciutadania”. “No és un pressupost ideològic, és un pressupost de país”, ha conclòs. També el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha assenyalat que era “equilibrat” i que “permet seguir recolzant les famílies i mantneir la competitivitat de les empreses”. I “tot sense apujar impostos”, ha afegit.
Des de l’oposició, en canvi, no es veu igual. Tant Concòrdia com PS han coincidit en assenyalar que era un pressupost “curterminista” o “essencialment de present”. En aquest sentit, el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, ha posat en relleu que la despesa de funcionament ha augmentat un 33% en tres anys, i “ens estem quedant sense marge”. De manera similar, el socialdemòcrata Pere Baró ha defensat que es tracta d’un pressupost “expansiu i que no transforma”: de cada 100 euros, 86 són per a funcionament i 14 van a inversió, ha destacat.
També han coincidit en apuntar l’assistencialisme. “L’ajut ha de ser puntual”, recordava Escalé consierant que la persona ha de poder viure digneament “amb el seu propi esforç”, i mentre no es lluiti contra l’especulació immobiliària, al seu parer, caldrà mantindre l’assistència. Pels socialdemòcrates, “l’estat del benestar es basa en la qualitat de vida”, i això s’aconsegueix amb un “finançament més just”.
Finalment, els dos grups han reivindicat la necessitat d’establir un sistema d’indicadors que permeti fer el seguiment i una avaluació correcta de les polítiques públiques.
Per a Andorra Endavant, cal optimitzar la gestió dels recursos i “més control de la despesa i de les ajudes”. Així, Carine Montaner ha assegurat que si depengués d’ells s’eliminarien del pressupost totes les partides que no milloressin la vida dels ciutadans o facilitessin la marxa de les empreses. En aquest punt, ha insistit en que “s’han de reduir estructures i càrrecs de confiança”, i va apuntar que si governessin no hi hauria secretaris d’Estat.
L'escassetat del debat
Bona part del debat s'ha centrat en l’escassetat del treball en comissió. Tant Escalé com Baró han retret a la majoria la manca de voluntat de diàleg. “No podem treballar la llei més important de l’any en tres hores”, ha etzibat Baró, mentre Escalé afirmava que hi havia hagut un “rebuig total” a les propostes de l’oposició. Des de la majoria, Naudi ha afirmat que “teníem clar el posicionament”, i per tant “no calia allargar més” el debat. I Lladós ha retret que l’impacte de les esmenes era d’entre l’1 i el 2% del pressupost.
Reduir el pressupost d’Andorra Turisme comprometria les finances de l’Estat segons DA
Abans de debatre la Llei del pressupost pel 2026 de manera general, els consellers han tractat alguns aspectes puntuals a partir de les reserves d’esmena formulades pel grup de Concòrdia. Dues d’aquestes, que s'han debatut de manera conjunta, buscaven reduir el pressupost que es destina a Andorra Turisme per tal de destinar-lo a habitatge i a innovació, entre d’altres, a “inversions reals de país que el context requereix”, argumentava la presidenta suplent dels turqueses, Núria Segués. Però que des del Govern i els grups de la majoria (DA i CC) s'ha rebutjat afirmant que la reducció del pressupost de la societat pública comprometria les finances de l’Estat. Així, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha assegurat que es reduïria la capacitat de finançament, ja que el turisme és “el principal motor econòmic del país” i alhora “palanca d’ocupació i d’ingressos públics”. En aquest sentit, la consellera de demòcrates Meritxell López ja havia assenyalat prèviament que el turisme i el comerç suposen el 60% del PIB, i uns 2.700 milions haurien provingut d’aquests sectors el 2025. En la mateixa línia, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha destacat que el d’Andorra Turisme era un “model d’èxit” en el qual s’interessen molts altres països.
L’esmena ha estat rebutjada amb els vots també d’Andorra Endavant, que considera la d’Andorra Turisme una “estructura essencial”. Concòrdia ha rebut aquí el suport del Partit Socialdemòcrata, que ha defensat que les estructures que es dupliquen “no són necessàries”, i “l’opacitat d’Andorra Turisme no ajuda”, ha afegit Pere Baró.
Concòrdia havia presentat altres reserves d’esmena. Una d’elles buscava dotar amb 5.000 euros una partida per al desenvolupament d’un pla estratègic contra la soledat no desitjada, però la majoria l'ha rebutjada afirmant que ja se’n disposa d’un i de les partides pressupostàries per donar resposta a les situacions detectades.
Una altra reserva d’esmena feia referència als centres d’autoaprenentatge del català. Concòrdia prosposava destinar 30.000 euros per crear centres a Andorra la Vella, Sant Julià i Ordino, a la qual cosa la majoria ha respost demanant temps al recent aprovat Pla nacional per la llengua per desenvolupar-se.
La darrera reserva d’esmena volia reduir la partida destinada a la pavimentació de carreteres secundàries.
