Diari digital d'Andorra Bondia
La policia repeteix un any més com a institució que més confiança genera.
La policia repeteix un any més com a institució que més confiança genera.

Suspens als coprínceps, i la policia és la institució que genera més confiança


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

La policia es manté com la institució que més confiança genera entre els ciutadans del país, tant nacionals com no andorrans, i els coprínceps, juntament amb els sindicats, la que menys, segons es posa de manifest en  l’Enquesta d’opinió política 2021 del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES).

De fet, i a diferència de l’enquesta de l’any passat, quan els van aprovar justet, els enquestats andorrans suspenen els coprínceps i els sindicats atorgant-los una valoració mitjana de 4,5 i de 4,7, respectivament. En el cas dels coprínceps a més, un 13,9% dels ciutadans els valoren amb un 0, és a dir “cap confiança”, una nota que en el cas dels sindicats atorguen el 9,7% dels enquestats.

Els coprínceps i els sindicats són també les dues institucions que menys confiança generen entre els ciutadans no andorrans, si bé aquests no els suspenen i els valoren amb una nota mitjana de 5,42 i de 5,22, respectivament.

A l’altra cara de la moneda hi ha la policia, que repeteix un any més com la institució que més confiança genera entre els ciutadans, amb una nota mitjana del 7,1 per part dels andorrans i del 7,74 per part dels ciutadans d’altres nacionalitats, que, com va recordar el director del CRES, Joan Micó, “acostumen a valorar millor”, una situació que “no només veiem amb l’enquesta política sinó també a d’altres estudis del CRES”.

Després del cos d’ordre, vindrien el Govern i el Consell General, amb una valoració de 6,6 i de 6,5, respectivament, lleugerament inferior a la de l’enquesta de l’exercici 2020, i, en el cas dels no andorrans, de 7,3 i de 7, també unes dècimes per sota de la mitjana de valoració obtinguda en l’enquesta anterior.

Finalment, i tenint en compte que en aquesta edició de l’enquesta no s’ha demanat pels comuns ni pel Tribunal Constitucional com sí que s’havia fet en anys anteriors, hi ha l’Administració de Justícia, amb un 5,7 de valoració per part dels andorrans i amb un 6,52 dels no andorrans, i els partits polítics, que els nacionals valoren amb un 5,5 i els ciutadans d’altres nacionalitats amb un 6,11.

D’altra banda, en l’enquesta es demanava també per possibles canvis en la situació laboral arran del confinament i les mesures decretades per fer front a la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, el 56,8% dels ciutadans andorrans assegura haver tingut algun canvi durant la pandèmia, un percentatge que s’eleva al 58,3% en el cas dels no andorrans, mentre que un 43,2 ha continuat amb la mateixa feina i condicions, un percentatge que baixa fins al 41,7% quant als ciutadans d’altres nacionalitats.

En relació amb els canvis concrets es poden observar diferències significatives en funció de la nacionalitat dels enquestats. Així, entre els andorrans, el 44,4% ha treballat des de casa, mentre  que únicament un 19% s’ha trobat amb una suspensió temporal del contracte de treball (STCT). En canvi, fins a un 33,5% dels no andorrans van haver de deixar de treballar temporalment degut a una STCT mentre el percentatge dels que van poder fer teletreball va ser del 29,1%. Quant a les reduccions de la jornada laboral (RJL), un 4,5% dels enquestats andorrans afirma que ha hagut de treballar parcialment, percentatge que s’eleva fins al 8,4% entre els no andorrans.

Impostos i pèrdua de sobirania, els temors de l’acord amb la UE

Una pujada d’impostos i un major control fiscal així com la pèrdua de sobirania, menys independència i llibertat de decisió són els aspectes que, andorrans i no andorrans, coincideixen a assenyalar com els que poden tenir una incidència més negativa pel país en el marc de l’acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea. En sentit contrari, com a aspectes que poden afavorir el país, coincidència també en destacar l’obertura econòmica, la circulació de mercaderies i els acords comercials així com l’accés a ajudes econòmiques i subvencions. Així ho posa de manifest l’enquesta política del CRES, que evidencia també un major coneixement per part dels ciutadans sobre les negociacions entre Andorra i la UE de cara a establir un acord d’associació. Així, fins a un 80,2% dels andorrans enquestats, un 67,5% en el cas dels no andorrans, assegura haver sentit parlar d’aquestes negociacions quan en l’enquesta del 2018 el percentatge era només del 59%, entre andorrans, i del 53,1% entre els ciutadans d’altres nacionalitats.

Suspens
Coprínceps
policia
institució
genera
més
confiança
Comentaris: 1

Comentaris

Com i en quin període es van realitzar la enquesta? A quin total d'enquestats es refereix l'estudi sobre el cens total de població? Les preguntes es van dissenyar amb respostes obertes o tancades?. S'ha diferenciat resposta entre andorrans amb dret de vot i andorrans residents amb drets econòmics però no amb drets polítics o el que es el mateix sense possibilitat de votar a comunals o nacionals? I s'ha diferenciat entre andorrans amb carnet d'afiliació a qualsevol partit polític? Per segmentar i diferenciar entre respostes captives i no. No es regala una màquina office Nestlé Nespresso S.A. per casualitat o solidaritat, oi??

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic