El consell de ministres va aprovar la setmana passada la publicació de l’informe de conformitat del quart cicle d’avaluació del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) i fins i tot el ministre portaveu, Eric Jover, va  valorar de manera positiva que les recomanacions d’abast de compliment per part de l’executiu han estat aplicades satisfactòriament, a la vegada que va justificar que moltes de les recomanacions no acomplertes requeririen canvis en la Constitució.
No obstant això, les conclusions de l’informe sobre la Prevenció de la corrupció dels parlamentaris, dels batlles i dels fiscals, fet públic ahir pel GRECO, són demolidores i posen de manifest que en aquest àmbit s’està lluny dels estàndards recomanats per aquest grup del Consell d’Europa. I és que l’informe del quart cicle d’avaluació conclou que Andorra ha aplicat de manera satisfactòria únicament tres de les tretze recomanacions fetes, mentre que altres tres ho ha fet de manera parcial i fins a set no han estat complertes.
Per tot plegat, el GRECO considera que “les mesures preses per les autoritats d’Andorra per aplicar les recomanacions del quart cicle d’avaluació són molt limitades” i que el nivell de conformitat amb les recomanacions és “globalment insatisfactori”, motiu pel qual, i seguint les disposicions del reglament intern amb relació als països que no respecten les recomanacions, insta Andorra a “sotmetre, de seguida que sigui possible, un informe sobre els progressos fets en l’aplicació de les recomanacions pendents, com a molt tard abans del 31 de març del 2021”.
A nivell dels parlamentaris, el GRECO considera “insuficient” els avenços fets perquè hi pugui haver un procediment de consulta pública sobre les accions del Consell General i, malgrat que posa en relleu que s’ha modificat el reglament del Consell General i que es treballa en una Llei de transparència, insisteix que cal “elaborar i adoptar un codi de conducta dels consellers generals”. A més, veu necessari també introduir una obligació específica perquè els parlamentaris declarin tots els seus interessos, un sistema de declaració pública del patrimoni i dels interessos dels consellers generals i una formació específica i assessorament sobre qüestions ètiques i de deontologia.
En l’àmbit dels batlles, el GRECO assenyala també la necessitat d’adoptar “un sistema sostenible d’assessorament confidencial sobre les qüestions ètiques”, i incideix sobretot en el fet que cal “modificar la composició del Consell Superior de la Justícia per tal d’assegurar una representació adequada dels membres del cos judicial”. També reitera la demanda que s’examini formalment “la qüestió del nomenament dels batlles i dels magistrats per a un mandat amb durada indefinida”. Des del GRECO també s’assenyalen aspectes positius en aquest àmbit. Així,  “s’agraeix” la revisió del sistema de responsabilitat disciplinària de batlles i magistrats i l’increment dels terminis de prescripció de les infraccions disciplinàries, la introducció d’un procediment específic de l’audiència disciplinària, la conservació de les informacions detallades en els procediments disciplinaris i la publicació de totes les resolucions disciplinàries del Consell Superior de la Justícia. També es valoren les formacions sobre ètica i integritat a batlles i magistrats.
Finalment, amb relació als fiscals, el GRECO remarca els progressos que s’han fet i constata “satisfactòriament” que les decisions del fiscal general d’inhibir un fiscal adjunt hagin de fer-se de manera justificada per escrit i també el nou sistema de responsabilitat disciplinària dels fiscals, “que incrementa els terminis de prescripció de les infraccions disciplinàries, introdueix un procediment específic detallat de l’audiència disciplinària, i preveu la conservació de les informacions detallades en matèria de procediments disciplinaris i la publicació de totes les resolucions disciplinàries”.