Els cònsols ordinencs fan balanç d’aquests dos primers anys al capdavant de la corporació i remarquen el gran esforç que s’ha fet per contenir la despesa i mantenir a ratlla l’endeutament comunal.

Amb projectes ambiciosos en cartera com el Casamanya o la Querola, Espot i Naudí continuen a la recerca d’una solució per reformar el popular hotel i estan a l’espera que el projecte es desencalli. Tots dos es feliciten de la bona col·laboració entre majoria i oposició.

¿Quin balanç fan del mandat ara que arriba a l’equador? Han estat dos anys complicats, sobretot per la crisi i per com havia deixat les arques l’anterior corporació...
Bonaventura Espot: Jo, si et sembla, no faré valoracions de la gestió de l’anterior corporació, ja que nosaltres mirem endavant. La valoració seria similar a la que vam fer el 2008, tenim uns comptes de contenció de la despesa i estem molt contents de l’equip que tenim, tant a la majoria com a l’oposició, que ha fet un bon treball en els darrers dotze mesos.
El dia a dia és molt important per al Comú d’Ordino. No s’ha fet grans inversions, ja que estem tocats en termes monetaris, i ens centrem en el dia a dia rebent tots els ciutadans que necessitin els serveis de la corporació.
Pel que fa a les inversions, doncs, com ja se sap, la majoria van destinades a Vallnord i, per desgràcia, a pagar el seu deute.
Consol Naudí: Tenim una satisfacció molt gran per aquests dos anys. Tenim la sort de poder treballar amb un gran equip, i no parlo dels vuit consellers, sinó dels dotze. Anar a la votació d’un pressupost i que s’aprovi per unanimitat és un gran què. Ha imperat el seny i poder treballar així és fantàstic. La recepta està donant el seu fruit.

De fet, ¿ja van apostar per aquesta fórmula quan van entrar al Comú i es va proposar de bon principi que les oposicions formessin part de la junta de govern?
B. E.: Eren les nostres apostes des del començament la claredat i no amagar res. La nostra fita era treballar per a la parròquia, i la millor manera era fer-ho de manera conjunta. És per això que vam decidir proposar a la minoria entrar a la junta de govern.

Pel que fa al nivell d’acompliment del programa electoral, ¿què s’ha fet fins ara?
C. N.: No hem fet percentatges, perquè quan ens vam presentar érem molt novells i no vam prometre als electors que es faria moltes inversions. Es va dir que gestionaríem tan bé com podríem, però no ens vam comprometre a fer grans inversions. Sí que es va dir que, per poc que es pogués, es tiraria endavant el projecte de l’hotel Casamanya. No es va dir allò de farem, farem i farem, principalment perquè no sabíem amb què ens trobaríem quan entréssim a la casa comuna per primer cop.

I el que van trobar pel que fa a endeutament va ser preocupant. No obstant, en el tancament del 2008 van estar molt a prop d’entrar en el sostre màxim que marca la Llei de finances comunals. Ara, un any més tard, ¿serà possible entrar en la legalitat financera?
C. N.: Dels tres barems que marca la llei, superàvem en menys d’un 1 per cent l’endeutament a llarg termini.
B. E.: En aquests dos anys nosaltres hem estat dels pocs comuns que han pogut frenar l’endeutament i mantenir el que hi havia. Pel que fa a aquest any, cal dir que inicialment es preveia que tancaríem per sota del sostre d’endeutament, però finalment hi ha hagut un petit ball de números i la consellera de Finances, Meritxell Martí, estima que tancarem l’any superant per molt poc la xifra màxima.
C. N.: Però això en referència al balanç anual. Jo crec que continuarem estant bé pel que fa a la Llei de finances comunals. La prova és que hem renovat la pòlissa i hem demostrat que estarem per sota del nivell d’endeutament. No vol dir que tanquem amb dèficit o amb benefici, però crec que a 31 de desembre el llindar d’endeutament no l’haurem superat, ja que l’hem incrementat gràcies a l’augment del capítol d’ingressos.

Des que van entrar han seguit fil per randa la política econòmica d’estalviar despeses. ¿Sabrien quantificar quant s’ha estalviat en aquests dos anys que fa que estan al capdavant del Comú?
C. N.: De bon principi el que es va fer va ser retallar el pressupost inicial que se’ns havia deixat, i pel que fa al nostre aprovat per a aquest any, Meritxell Martí ens va proposar a l’agost repassar departament per departament els comptes per reduir la despesa, i així ho vam fer. Ens vam proposar no gastar tot el pressupostat per a la despesa i de cara a l’any vinent, com es va veure en la presentació dels comptes, hem tornat a fer un esforç de contenció importantíssim. Estem el 10,6 per cent per sota del que es va marcar per al 2009.
Suposo que l’esforç de contenció ve motivat en gran part per la gran despesa que genera anualment Arcalís. ¿Quina solució pot haver-hi per a l’estació?, ja que és clar que no es pot continuar amb aquesta situació molts anys més, tot i que ja se’n suma bastants perdent diners...
B. E.: Tant Consol com jo el que intentem fer, sobretot després del gran enrenou de la darrera tardor, és fer arribar el missatge a la direcció de Vallnord que un altre resultat com el de la darrera temporada no el tolerarem més i que han de ser molt racionals a l’hora de generar la despesa, i tant l’equip directiu com els treballadors que estan per sota.

¿I creieu que s’ha entès el missatge?
C. N.: Creiem que sí. Pensa que hi ha en marxa un pla de viabilitat de Vallnord a cinc anys. És imprescindible saber cap a on anem, no podem seguir tancant els ulls i anant sense rumb. Fent un símil, és com si conduïssis un Porsche a 200 per hora cap a una paret. Saps que si no tens un control, tard o d’hora toparàs.
Hem de veure de quina manera es pot incidir a curt, mitjà i llarg termini per intentar fer la gestió de Vallnord de la millor manera possible. No dic que hagi de ser rendible, això és molt difícil, però sí aconseguir que no es perdi diners cada any.

¿Perquè, aquest any, quan hi ha hagut de posar el Comú?
C. N.: Doncs mira, han estat uns 700.000 euros entre actius, no actius, cànons que Secnoa no pagarà al Comú... És clar, és un ganivet de doble fil: el que perdones a Vallnord ho ha de posar Secnoa, i la societat s’alimenta de les arques comunals. Així que penso que finalment seran uns 700.000 euros, a l’espera de tancar definitivament l’auditoria.

Canviant una mica de tema, però sense deixar les finances, si no vaig errat de cara a l’any vinent s’augmentarà els preus d’alguns dels serveis públics que ofereixen...
C. N.: S’incrementarà una mica gairebé tots els serveis, el Centre Esportiu, la Ludoescola, un xic l’Escola Bressol, amb possibilitat de canvis els dissabtes... Tampoc no s’incrementa molt ja que, fins ara, totes les activitats estaven altament subvencionades. Busquem aconseguir l’acord formalitzat a la reunió de cònsols en què es va marcar una subvenció màxima del 50% per a les activitats socials i del 25% com a molt per a la resta.
B. E.: Mira, la Ludoescola s’incrementarà el 5,30%, l’Escola Bressol el 33,30%, les activitats esportives disminuiran un 10%, el Centre Esportiu d’Ordino baixarà un 12%, l’Escola d’Art baixarà el 3,5%, escola de música augmentarà el 34%, i les activitats culturals pujaran un 7%, la biblioteca un 6 i els aparcaments un 7.

¿I de quina manera es justifica a la ciutadania aquest augment gairebé generalitzat dels preus públics?
B. E.: Els preus estaven molt baixos. De tota manera, no trobem que siguin increments gaire significatius, ja que estem parlant d’imports que ja de per si són molt moderats.
C. N.: Cal dir que la ciutadania no acaba de valorar els reduïts preus que fan les corporacions. Hi ha una estratègia clara a marcar entre el Govern i els comuns. Les administracions locals han agafat moltes competències que no els pertoquen: benestar social, servei d’atenció a domicili... Són càrregues financeres importantíssimes i que no ens pertoca fer als comuns. Una cosa és subvencionar la gent que ho necessita i una altra és que ho facin tot les corporacions. El lògic seria que el Centre Esportiu fos privat i que es trobés un equilibri en els preus per la gent que ho necessita.

Pel que fa a les activitats, ¿se suprimiran les que tinguin poca afluència per retallar despesa?
C. N.: Això ja es va començar a fer l’any passat. Es va fer un estudi del que costava cada activitat, i si no hi havia vuit o deu persones inscrites se suprimia. Estem fomentant les activitats que fan les empreses en benefici de tothom. Un exemple seria el ballet, per al qual nosaltres cedim un espai i un privat el desenvolupa. També tenim un parell de formadors d’idiomes. Ells ho organitzen i nosaltres hi posem la sala.

Ara fa uns dies, el Comú d’Escaldes i de la capital van fer una roda de premsa conjunta per anunciar tota una sèrie de mesures mancomunades per millorar el servei a la ciutadania i retallar despeses. Vostès ja tenen un servei similar amb la Massana; no obstant, ¿es potenciarà aquest servei de cara al 2010 per optimitzar recursos?
C. N.: Ara fem conjuntament la deixalleria, la brossa, la central de compres, les activitats culturals... Hem mancomunat moltes activitats. Ja fa dies que s’ha començat a mancomunar coses amb els companys de la Massana. La crisi ha tingut un paper important per tirar endavant aquest tipus de mesures conjuntes.
B. E.: La despesa important del Comú és l’Escola Bressol i el Centre Esportiu, que representen un 30 per cent de la despesa de funcionament.
C. N.: Quan vam entrar a l’Escola Bressol teníem el 20% de canalla de fora d’Ordino, cosa que vam haver de retallar. Ara tenim uns 140 nens.
B. E.: Mira, l’Escola Bressol ens costa 800.000 euros anuals i en recaptem uns 580.000; és a dir, la subvenció és del 47 per cent. El Centre Esportiu ens costa anualment 1 milió d’euros i recaptem uns 400.000 euros aproximadament.

El conseller Gabriel va comentar que potser per reduir despesa una de les petites solucions a aplicar seria la de tancar el centre els diumenges...
C. N.: Està decidit, es tancarà els diumenges i el bar estarà obert durant les tardes. Cal una reorganització important. Ens costa molts diners i cal replantejar el funcionament del centre.

Pel que fa a les inversions, sembla que un any més el projecte de l’hotel Casamanya quedarà en suspens a l’espera que arribin temps més positius econòmicament parlant...
B. E.: La història d’aquest projecte és que l’anterior Govern liberal ens va prometre una quantitat econòmica per restaurar l’edifici. Uns diners que no van arribar mai, perquè el nou Govern ja ens ha informat que no hi volen participar i que els costos del Comú són assumibles, tant per començar-ho com per mantenir-ho, i també el lloguer que s’ha de pagar al Quart, que és de 40.000 euros anuals.
C. N.: El Govern ens va dir que no pot ajudar-nos, no que no vol sinó que no pot. Ara bé, falta que aprovin el pressupost. Però tenim esperança perquè la titular de Salut, Cristina Rodríguez, ja va dir ara fa unes setmanes que volia pujar a Ordino per estudiar el cas del Centre d’Atenció Primària. Allí veurà la crua realitat, i a veure si a través de Rodríguez podem arreglar almenys la part sanitària del projecte Casamanya. Cal recordar que 4 milions d’inversió per al projecte complet no ens els treu ningú, i a això cal sumar-hi després totes les despeses de manteniment.

Ara que esmentava el CAP, ¿no hi hauria la possibilitat de desenvolupar el projecte en un altre edifici de la parròquia que resultés més econòmic?
B. E.: Una opció era fer-lo a la unitat d’actuació número 21. És a prop del camp de futbol i amb el desenvolupament del pla parcial queden molts metres per al Comú d’Ordino fruit de les cessions gratuïtes.
C. N.: Seria més rendible i econòmic fer el CAP allà, no com al Casamanya, que té un valor històric important.
B. E.: Una altra opció seria parlar amb el Quart per desenvolupar el CAP al Casamanya i que ells no ens cobressin el lloguer a canvi de seguir intentant que el Govern col·labori.

Un altre dels temes que sembla que no acaba d’enlairar-se és el de la Querola...
B. E.: Nosaltres els deures ja els tenim fets i ara la pilota la té el Govern. Cal un certificat en què els ministres competents declarin que Casa Rossell no perd cap pam de terreny en favor del projecte d’urbanització. És l’únic que falta.
Anem a poc a poc, però el nostre tarannà de diàleg amb el Govern és important. Ja es va veure amb el desbloquejament de les obres d’eixamplament de la carretera general 3. És una obra que la gent demanava i vam posar d’acord sis privats.