El Consell General va donar llum verd ahir a la modificació de la Llei qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública, un text del qual es van desmarcar els quatre consellers generals de Terceravia+Unió Laurediana+Independents en considerar que podia ser contrari a la Constitució.

Així, en la seva intervenció, el president del grup de Terceravia, Josep Pintat, va alertar que  amb el text, que a part dels de la majoria també va rebre els suports dels parlamentaris del grup socialdemòcrata després que s’acceptessin pràcticament totes les aportacions durant el treball en comissió, es pretén desplegar mesures que només s’haurien de poder adoptar sota l’empara de la Llei qualificada dels estats d’alarma i emergència.

En aquest sentit, Pintat, que es va demanar per què s’aprova ara aquest text quan ja es podien aplicar abans les mesures perquè “els mecanismes es tenen”, va advertir que el text “trepitja drets fonamentals” a la vegada que també “vulnera el principi d’autonomia dels comuns i es produeix una invasió de competències”. Per tot plegat, Pintat es va mostrar partidari que sigui el Tribunal Constitucional qui es pronunciï sobre el text, i com que Terceravia no compta amb el mínim de consellers generals necessaris per poder-ho fer, va demanar a la resta de grups que li deixessin la “signatura de dos consellers” per poder portar el text al TC.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que va agrair el suport de la resta de grups, va defensar el text que, quan a la Llei de seguretat pública, preveu que la salut sigui un criteri a tenir en compte a l’hora d’autoritzar manifestacions així com poder restringir el nombre màxim de persones en espais públics o privats per motius sanitaris, a la vegada que, ja respecte la Llei general de sanitat, dona cobertura a mesures com ara l’obligatorietat de portar mascareta, la possibilitat de tancar locals de forma cautelar i l’opció de restringir la mobilitat de persones i mercaderies, entre d’altres.

Rossell va assegurar que “no es trepitja cap dret fonamental”, sinó que tot al contrari, “es dona més garanties”, i va acusar Pintat de “confondre” el que seria una suspensió de drets, situació que comportaria una hipotètica declaració de l’estat d’alarma i d’emergència, amb el que seria una limitació en l’exercici d’aquest dret. A més, el ministre va recordar que la modificació de la llei preveu que aquestes mesures siguin temporals i que per prorrogar-les més enllà dels dos mesos s’hagi de demanar l’autorització al Consell General.


Jover hi veu malentesos i López “precipitació i gestió erràtica”

“Tan sols ens hem de referir a les declaracions públiques que es van fer per part de diferents consellers de la Generalitat, malauradament hi ha hagut un malentès, però diria que els posicionaments van ser clars i crec que el que ens toca és construir”. Així es va pronunciar ahir en relació amb la mobilitat entre Andorra i Catalunya el ministre portaveu, Eric Jover, que va dir que l’executiu continua treballant amb les autoritats catalanes per “evitar nous malentesos i poder clarificar la situació i deixar que ciutadans catalans ens puguin visitar”.

Mentre des de l’executiu es veu doncs el problema de mobilitat com un “malentès”, des del grup parlamentari socialdemòcrata es considera que és conseqüència de la “precipitació” i “gestió erràtica” de les relacions internacionals per part del Govern. El president del grup socialdemòcrata, Pere López, va mostrar la preocupació de la formació per aquesta qüestió i va advertir que “les precipitacions amb anuncis i informacions que després no es confirmen tenen una sèrie de conseqüències molt importants sobre el teixit productiu del país”. I en aquesta línia va considerar “lògic” que des del teixit empresarial es demani “responsabilitats al Govern”. 

El president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, que va recordar que la petició a la Generalitat “era molt clara”, va destacar que la inconcreció de les mesures “no es pot veure amb bons ulls” i va apuntar que “hi ha un greuge comparatiu molt important respecte a d’altres comarques de Catalunya”.

Per la seva part, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, que va recordar que al marge del pas enrere de Catalunya pel que fa a la mobilitat també hi va haver un canvi d’opinió amb l’obertura de les pistes d’esquí, va admetre que la decisió catalana no “ens agrada”, si bé va reconèixer que “entenem que ells ho poden fer” davant els canvis en la situació sanitària o en el fet que des de Madrid no es permetés la mobilitat entre províncies entre el 23 de desembre i el 6 de gener si no era per a visites a familiars. Amb tot, Enseñat va remarcar que “ens agradaria que quan hi hagués un canvi de posicionament ens ho expliquin”.

Igual com va fer després de la sessió de Sant Tomàs, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va recordar la solidaritat d’Andorra vers el territori veí, solidaritat  “no corresposta”, i va incidir que es tracta d’un “error que cal corregir”, ja que “si una persona de Tarragona pot anar a Llavorsí també hauria de poder venir a Andorra”. 

Des de Terceravia, Josep Pintat va mantenir la prudència ja expressada dilluns i va advocar per “esperar a veure com evoluciona tot”, a la vegada que va reiterar el plantejament del seu grup en el sentit que l’“important és avançar-se” i que convindria “agafar l’acord de cooperació, anar a Europa i fixar unes bases per no trobar-se com ara”.