Nou i contundent toc d’alerta del Consell d’Europa a Andorra, en aquest cas per la correcta aplicació de la Carta Social Europea (revisada), ratificada pel Principat el novembre del 2004. I és que en el dissetè informe sobre l’aplicació d’aquest tractat, el Comitè Europeu de Drets Socials, que a part d’Andorra ha avaluat dinou països més sobre diferents aspectes concrets en matèria laboral, suspèn Andorra en sis dels set punts analitzats.
 
Així, en l’informe s’assenyala que cal millorar la protecció dels treballadors de sectors determinats, com el sanitari i el social (article 2.1), en els aspectes relatius a les hores extraordinàries i les guàrdies. Malgrat que la legislació andorrana fixa la jornada setmanal en 40 hores, amb un límit de 12 hores extraordinàries, existeixen excepcions als convenis col·lectius contemplades a la Llei de relacions laborals  que permeten jornades més àmplies en sectors estratègics essencials com el de la salut, on es poden superar les 16 hores diàries o les 60 setmanals, i, en casos determinats, les 72 setmanals.


En l’informe s’apunta també “una manca de cobertura normativa adequada en matèria de salut i seguretat” en el cas dels treballadors autònoms, teletreballadors i treballadors domèstics, i que no s’hagin establert polítiques nacionals sobre riscos psicosocials o nous i emergents en relació amb el teletreball o l’economia de plataformes. Per això es consideren no conformes els articles 3.1 i 3.2 de la Carta. També se suspèn en l’article 3.3, ja que es considera que no s’han pres mesures per garantir la supervisió de l’aplicació de les normes de salut i seguretat de treballadors domèstics, autònoms.

Pel que fa a l’article 4, el del dret a una remuneració justa, i concretament en l’apartat 3 de no discriminació entre homes i dones, el Comitè manté que “no s’han fet progressos mesurables en la reducció de la bretxa salarial”.

L’informe indica que el 2023 els homes van rebre un salari mitjà de 2.716,4 euros, en comparació amb els 2.189,4 de les dones. Això correspon a una diferència de 527 euros, és a dir, un salari mitjà per a les dones que representa el 80,6% del dels homes. En el sector privat, el salari mitjà de les dones és de 1.926,3 euros  mentre que el dels homes és de 2.602, cosa que implica una diferència de 675,7 euros o un 26% menys per a les dones.
Andorra suspèn també en l’aplicació de l’article 5 de la Carta, el relatiu al dret de sindicació. En aquest sentit, s’assegura que “no s’han pres mesures per fomentar o reforçar la llibertat d’associació positiva dels treballadors, especialment en sectors que tradicionalment tenen una baixa taxa de sindicalització o en sectors nous”.

Finalment, l’únic article que el Comitè Europeu de Drets Socials considera que sí que és conforme a les disposicions de la Carta és el 20, que fa referència al dret a la igualtat d’oportunitats i a la igualtat de tracte en matèria d’ocupació i ocupació sense discriminació per raó de sexe.
En aquest sentit, el Comitè reconeix els avenços del país en l’augment de la participació femenina en el mercat laboral, amb un increment sostingut els darrers anys; en les mesures i quotes per garantir la presència equilibrada de dones als llocs de decisió, especialment en el sector públic, on les dones ja representen un percentatge elevat en càrrecs de responsabilitat, a l’Administració general i en l’àmbit judicial.

Reacció del Govern
Malgrat la contundència de l’informe, i el fet que la situació a Andorra només és conforme a les disposicions de la Carta Social Europea en un dels set apartats analitzats en el treball, el Govern ha fet públic un comunicat en el qual, després de repassar els àmbits apuntats pel Comitè Europeu de Drets Socials, assegura que les observacions del Comitè “no constitueixen sancions ni constatacions d’il·legalitat, sinó que responen al compliment d’estàndards europeus exigents, com la necessitat de desplegar polítiques més adaptades a noves realitats del mercat laboral”. I en aquesta línia, es manté que “es recullen aquestes observacions com un full de ruta constructiu per seguir avançant en el desplegament dels drets laborals i referma el compromís amb la protecció dels drets socials i laborals”.

Així mateix, des de l’executiu s’explica que en algun dels aspectes assenyalats ja s’ha avançat de “manera significativa” durant el 2025, és a dir amb posterioritat a la data d’avaluació de l’informe del Consell d’Europa. Així, i pel que fa a la diferència salarial entre homes i dones, el Govern recorda que l’any passat es va reforçar el desplegament de la Llei d’igualtat pel que fa a la recollida de dades empíriques de la bretxa salarial així com del registre dels plans d’igualtat a les empreses. Quant a la insuficiència de mesures per fomentar la llibertat sindical positiva en alguns sectors, l’executiu remarca que des del novembre passat està a tràmit parlamentari el projecte de llei de modificació de la Llei de relacions laborals, acordada i avalada per la patronal i els sindicats en el marc del Consell Econòmic i Social, amb l’objectiu de facilitar la creació de comitès d’empresa al sector privat.

Pel que fa a la necessitat de desenvolupar la normativa sobre noves formes de treball, com el teletreball o l’economia de plataforma, i la manca d’una normativa de protecció adequada per a treballadors autònoms, teletreballadors i treballadors domèstics en matèria de salut i seguretat apuntades pel Consell d’Europa, el Govern assegura que “ja treballa per desplegar polítiques específiques que abordin els riscos psicosocials, tal com indica l’informe”.