La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, creu el ‘no’ d’Islàndia a ser membre de la Unió Europea reforça l’acord d’associació que ha negociat Andorra i afegeix que la resposta dels islandesos expressa la satisfacció per formar part ja de l’Espai Econòmic Europeu i és un rebuig a haver d’aplicar polítiques europees que queden fora de l’acord d’associació, com són les dels àmbits de l’agricultura i la pesca. Tor, que va fer aquestes manifestacions en l’acte de signatura de l’acord de cooperació entre el ministeri i Unicef Andorra, també considera “excel·lent” per a Andorra el resultat del referèndum celebrat aquest diumenge a Islàndia.
Per la ministra, el resultat mostra diferències territorials, amb un suport més elevat al ‘sí’ a les zones urbanes i de serveis i un rebuig més marcat a les zones rurals, especialment vinculades a l’agricultura i la pesca. Per aquest motiu, va insistir que el vot negatiu no s’ha d’interpretar com un qüestionament del projecte europeu. “No es digui coses que no són” i va dir que hi ha molts punts de convergència entre l’Espai Econòmic Europeu i el futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, especialment pel que fa a l’accés al mercat interior i les quatre llibertats.
En una línia similar, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que va demanar que “no es treguin conclusions simplistes” dels resultats del referèndum, ja que es tracta de dues “realitats diferents”, va insistir que Islàndia ja té en certa manera “l’estatus –accés al mercat interior– al qual nosaltres volem arribar”, i va remarcar que el ‘no’ a poder ser un estat membre respon a unes particularitats concretes, temes de pesca i ramaderia, que “volen mantenir”, de la mateixa manera que Andorra, amb el seu acord, té “altres prioritats com són mantenir la seguretat i un model d’immigració ordenat”.
Des del Partit Socialdemòcrata, la presidenta del grup parlamentari, Susanna Vela, va lamentar que alguns han volgut “aprofitar la votació d’Islàndia per alimentar un debat intern que no té res a veure”, ja que els islandesos “no han votat cap acord, sinó si volien o no reprendre unes negociacions d’adhesió a la Unió Europea”.
En aquesta línia, Vela, que va considerar “populista” i “irresponsable” utilitzar el resultat del referèndum islandès per “voler confondre la ciutadania”, va recordar que Islàndia “ja forma part del mercat interior”, a través de l’Espai Econòmic Europeu, i que el que han dit els seus ciutadans és que “no volen ser membres de ple dret de la UE”. Així mateix, la consellera general socialdemòcrata, que va insistir que Andorra “no és en aquest estadi” perquè “estem debatent si accedim al mercat interior”, va destacar que el fet de formar part d’aquest mercat interior fa que la ciutadania islandesa estigui ja “molt informada” i “conegui bé el funcionament de la UE”.
Quant a les formacions més reticents amb l’acord d’associació amb la UE acordat pel Govern, des de Concòrdia, Cerni Escalé va destacar que el referèndum islandès mostra “dues lliçons fonamentals”. D’una banda, amb la consulta primer, que “no hi ha cap problema en fer un reeferèndum en qualsevol punt del procés” i que, per tant, Andorra l’hagués pogut fer també “molt abans” i, de l’altra, que no passa absolutament res per dir no a la UE. “Si un país com Islàndia, a l’àrtic i amb la pressió i amenaça dels Estats Units de voler envair territoris propers, diu no a la UE és perquè segur que no hi haurà cap represàlia”, va destacar el president del grup parlamentari de Concòrdia.
En aquest sentit, Escalé va insistir en la importància que a Andorra “els ciutadans puguin votar lliurament sense por en el referèndum” i en la importància que se’ls trameti informació neutra sobre l’acord i que no es plantegi aquest “com el tot o res”.
Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner va “celebrar” que països com Islàndia plantegin una qüestió tan transcendental com l’apropament a la Unió Europea a través d’un referèndum”, lamentant a la vegada que aquest “no ha estat el camí escollit pel Govern d’Andorra”, que ha negociat durant anys l’acord d’associació amb la Unió Europea “sense que els ciutadans hagin pogut pronunciar-se prèviament sobre una decisió que pot condicionar profundament el futur econòmic, social i institucional del país”.
En aquest sentit, des d’Andorra Endavant, que considera “més difícil d’entendre” que es pretengui ara “signar l’acord amb la UE i iniciar el procés europeu abans que el poble andorrà hagi pogut votar-lo en referèndum”, es reitera que “això és un menyspreu a la sobirania popular i un insult al poble andorrà”, i s’insisteix que “no es pot demanar als ciutadans que siguin simples espectadors d’una decisió d’aquesta magnitud per després, quan el procés ja està profundament avançat, preguntar-los què en pensen”.
