El conseller de Transformació Digital i Sostenibilitat, i d’Habitatge del Comú d’Andorra la Vella, Marc Torrent, ha advertit que l’ampliació del parc públic d’habitatge, malgrat ser necessària, no serà suficient per resoldre la crisi residencial que viu el país. Defensa que la construcció de pisos públics s’ha de combinar amb mesures estructurals capaces d’incidir sobre el mercat immobiliari, la inversió estrangera i l’escalada dels preus del lloguer. "500 pisos públics no solucionaran la crisi de l’habitatge", ha afirmat el conseller, que ha contextualitzat aquesta xifra recordant que només a Andorra la Vella hi ha entre 10.000 i 12.000 habitatges. "Encara que arribéssim a 600 pisos públics, continuaríem parlant d’un percentatge molt reduït del parc total", ha afegit.

Tot i això, Torrent considera que el debat no pot quedar limitat únicament a la construcció de nous immobles. "Si realment es vol donar una resposta immediata a la crisi de l’habitatge, hi ha altres mecanismes que el Govern té a la seva disposició", ha assegurat. Entre aquests, ha apuntat a la necessitat d’actuar sobre la inversió immobiliària i els incentius que, al seu parer, continuen alimentant la pressió sobre els preus.

En aquest sentit, el conseller ha qüestionat que Andorra continuï permetent que els inversors estrangers puguin adquirir dos immobles. "Per què es continua permetent que els inversors estrangers comprin dos habitatges quan la majoria en compra un?", s’ha preguntat. Segons ha argumentat, algunes mesures recents "només han servit per incrementar els preus de compra", en referència a l’augment del llindar mínim d’inversió immobiliària, que ha passat de 600.000 a 800.000 euros.


"No és una resposta immediata"

Torrent també ha posat sobre la taula els tempos de les polítiques públiques d’habitatge, advertint que la construcció de nous edificis requereix anys i no pot donar una solució ràpida a una problemàtica que afecta milers de persones. Com a exemple, ha recordat que el projecte de Borda Nova es va impulsar fa uns anys i encara no hi viu ningú. "Moltes vegades es parla de fer un edifici de 50 habitatges com si això solucionés el problema, però la crisi no afecta 50 persones; afecta una gran part de la societat", ha remarcat. En aquest sentit, ha recordat que prop del 80% dels contractes de lloguer del país continuen congelats, una situació que, segons ha dit, evidencia la magnitud del problema i la vulnerabilitat existent davant la futura desregulació del mercat.

El conseller ha alertat especialment de l’impacte que pot tenir la descongelació progressiva dels contractes de lloguer prevista els pròxims anys. "Sabem que la situació no millorarà ni aquest any ni el que ve, i que moltes famílies es tensionaran encara més quan finalitzin els contractes", ha advertit.


L’estratègia comunal: diversificar i construir a llarg termini

Malgrat el diagnòstic crític, Torrent ha reivindicat la política d’habitatge impulsada pel Comú d’Andorra la Vella durant el mandat, basada, ha explicat, en "diversificar al màxim" els projectes i mobilitzar també capital privat per incrementar l’oferta assequible. En aquest marc s’inscriu el model de col·laboració publicoprivada plantejat a Terra Vella, així com la participació comunal als pisos del Cedre o la futura rehabilitació del Jaume I, que ha de permetre habilitar 18 habitatges per a gent gran. "Si no ets capaç de mobilitzar diners privats, no resoldràs la crisi", ha defensat Torrent, que considera que Andorra parteix amb dècades de retard respecte a altres països europeus en matèria d’habitatge públic.

El conseller ha posat com a exemple Viena, ciutat que ha bastit durant dècades un gran parc públic residencial. "Viena fa cent anys que construeix habitatge assequible. Nosaltres no ho aconseguirem ni demà ni l’any que ve", ha afirmat. Per això, ha defensat que l’objectiu de les administracions ha de ser pensar també a llarg termini i consolidar un parc públic estable. "La nostra responsabilitat és que d’aquí a 40 o 50 anys el Comú tingui eines i patrimoni per continuar donant resposta a futures crisis d’habitatge", ha conclòs.