El Govern “treballa intensament” per prohibir l’ús de les xarxes socials als menors de 16 anys. De fet, a la tardor ja es va fer un anunci en aquest sentit, ha recordat el ministre portaveu, Guillem Casal, que ha afegit que els anuncis que arriben dels països veïns en aquesta mateixa línia “a Andorra no ens ve de nou” i s’adhereix a “aquesta sensibilitat internacional”.

La prohibició s’emmarcaria, d’una banda, en la modificació de la Llei dels drets dels infants i dels adolescents que es treballa per reforçar la protecció dels menors en l’entorn digital, i, de l’altra, en els canvis que es volen introduir en el Codi Penal, entre d’altres per incloure els nous delictes en l’àmbit digital. I a tot plegat també caldrà tenir en compte les recomanacions que s’ofereixen des del Centre de Benestar Digital per a la protecció dels menors en els entorns digitals. 

Ara bé, caldrà veure com es desplegaran les noves lleis i com es pot dur a terme el control de la prohibició de l’accés a les xarxes socials per part dels menors de 16 anys, perquè “no hi ha pitjor remei que una prohibició que no es pot controlar”, ha sentenciat Casal, que creu que tota prohibició ha de ser controlable i sancionable i que “s’ha de poder administrar”. Així també responia a la pregunta de si es planteja la possibilitat de castigar les empreses tecnològiques que no compleixin amb aquestes noves normes.

Legislar, pero no només 
Per la seva banda, les entitats consultades es mostren a favor de legislar la restricció de les xarxes socials per als menors de 16 anys com s’està fent en diversos països; ara bé, coincideixen a assenyalar que no només cal una regulació de la prohibició, sinó que aquesta s’ha d’acompanyar de molta pedagogia adreçada no només als joves, sinó a les seves famílies amb polítiques públiques que protegeixin els menors.

Així, la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, ha recordat que en diverses ocasions han expressat la seva preocupació per les conseqüències negatives que suposa la presència dels menors a les xarxes, com ara l’augment de l’ansietat i la depressió, problemes d’autoestima, dependència digital, alteracions del son, ciberassetjament i dificultats en el rendiment escolar. “Tot això afecta directament el benestar emocional i el desenvolupament dels nostres joves”, va argumentar Cano. Valora positivament els esforços que s’estan fent en l’àmbit de la formació però a la vegada constata “la falta de consciència que hi ha per parts de tothom i de la gravetat que suposa que els nois tan joves estiguin en plataformes com aquestes”. També considera que “el problema ja el tenim” i que com en altres ocasions “anem tard”.

Una altra inquietud que els sorgeix és que “si això s’acaba legislant, com es posarà en funcionament?”. O dit d’una altra manera, “els xavals que tenen aquestes plataformes, com farem que marxin? Això és un problema”, ha afegit la  presidenta de l’Adjra. I és que al seu parer “la regulació és un primer pas, però la solució real passa per construir una cultura digital responsable, crítica i humana”.

Per la seva banda, la secretària executiva de Projecte Vida, Eva Tenorio, també ha declarat que “la prohibició per si sola no és suficient”. En aquest sentit, ha subratllat que “cal treballar amb els menors, les famílies i entorns educatius i sobretot amb missatges molt clars, realistes i no estigmatitzants”.

Segons Tenorio, les xarxes “no s’han de demonitzar”, però “sense protecció són molt perilloses” i “no podem deixar els nanos en mans d’uns algoritmes que no tenen cap escrúpol”, va remarcar. El que considera de totes totes positiu la secretària de Projecte és que hi hagi debat en la societat sobre aquest tema.


Joc, cocaïna i poliaddicció, els motius de consulta a Projecte Vida que més s’incrementen

Fa uns dies que el Bondia informava de la xifra de persones ateses per Projecte Vida durant l’any passat: un total de 169, que suposaven un 10% més que al 2024. Ara, amb la memòria del 2025 al davant, la secretària executiva de l’associació, Eva Tenorio, hi fa uns subratllats. D’una banda, fa notar que ha augmentat la complexitat dels casos de persones amb poliaddicions, la qual cosa suposa la coexistència de diverses addiccions alhora (11,7%) i també amb problemes associats al joc (4,9%). En aquest sentit, explica que són sobretot homes els que hi estan enganxats, amb pèrdues importants de diners. Igualment, Tenorio incideix en les visites relacionades amb el consum de cocaïna, que han pujat fins a un 3%. I també, com a novetat, n’han tingut problemàtiques associades amb l’abús de psicofàrmacs per tractar l’ansietat o l’insomni (1,9%). Això sí, l’addicció principal continua sent l’alcohol, declara Tenorio, que es dona en un 70% dels casos, si bé ha baixat una mica si es compra amb el 2024. 

Quant al perfil, hi ha hagut un augment de les dones  que s’han adreçat a l’entitat, de fet s’ha duplicat pràcticament el nombre respecte del 2024. En aquest sentit, remarca que el grup específic de dones en primera persona està format a hores d’ara per nou.  

Pel que fa a les edats, Tenorio incideix en el fet que hi ha hagut un increment de la franja d’edat dels 65 als 75 anys. “En aquests casos normalment no ve la persona, sinó la família. Per exemple, una filla o una neta”, afirma. En relació amb això diu que hi ha hagut un canvi notable perquè el 2024 eren més aviat famílies que consultaven amb l’associació per addiccions que afectaven els fills adolescents.