9 homes i 1 dona. Pares –i mare– de la Constitució. Un conegut hotel de Soldeu i una borda en plena pista d’esquí al Tarter han estat el doble escenari de l’habitual celebració del 30è aniversari de la Carta Magna. Inevitable ha estat la comparació amb la situació actual: negociacions per un tema important de país, veus discordants, acord necessari i referèndum a la vista.
“L’única coincidència que veig és la por sobre què ens portaran els canvis, ja que estem acostumats a l’estabilitat i anar fent. En aquell moment, tothom ens donava consells, que si Andorra s’acabarà i se n’anirà enlaire, però nosaltres volíem homologar el país a la comunitat internacional. Ara, a Europa és el mateix, no podem viure en un forat dins d’una comunitat, però Andorra fa molts anys que negocia i el model de diplomàcia ha estat hàbil”, ha afirmat Maria Reig. Sobre si el final del procés acabarà igual que fa 30 anys, s'ha mostrat optimista, “si els elegits actuals són capaços d’explicar bé les coses i no fan populisme com a Espanya, perquè la gent s’adona de qui els intoxica. Andorra no desapareixerà, al revés, serà més forta”, ha assegurat l’única dona present al dinar.
Una segona veu autoritzada, en primera línia aleshores i també ara, ha estat la de Jaume Bartumeu. “Crec sincerament que estem en el moment més difícil des que vam negociar la Constitució, ja que ens juguem un sistema econòmic sostenible des del punt de vista de la relació amb Europa”, ha reflexionat. Segons Bartumeu, “defensem el model europeu perquè hi cap des de la democràcia cristiana fins a la socialdemocràcia, i per tant podem convergir ara com ho vam fer fa 30 anys”.
L’exsíndic general, Jordi Farràs, s'ha mostrat més crític amb el procés d’acostament cap a Europa. “Són moments transcendentals per al país, però ara trobo a faltar un estudi acurat i imparcial sobre avantatges i inconvenients, perquè la gent pugui decidir amb coneixement de causa. Fa 30 anys, si bé hi va haver cert secretisme, finalment es va fer un esforç pedagògic important per explicar l’abast del nou text”, ha recordat. A més, “és un acord molt tècnic, i això dificulta que es pugui assimilar, mentre la Constitució era més fàcil de donar a conèixer”. Segons Farràs, en una negociació és important tenir clars quins objectius es persegueixen, i ara no els veu. Proposa el desenclavament d’Andorra, perquè “no pot ser que només tinguem dues carreteres per comunicar-nos amb l’exterior”.
Per últim, l’actual ministre, Ladislau Baró, ha afirmat que veia el paral·lelisme des del punt de vista polític, però no jurídic. Sobre la lliçó que se’n pot extreure, “sobretot la paciència i la calma, ja que es genera soroll i incertesa, i sembla que les veus discordants es mengin el debat. Ho vam viure llavors, quan ens deien que trencàvem equilibris, i ara passa el mateix. La lliçó és paciència davant del soroll i no desanimar-se”, ha sentenciat. A prendre nota.