“Que el salari mínim a Espanya ja sigui més alt que el d’aquí és una vergonya per al Govern d’Andorra tenint en compte que el diferencial havia arribat a ser del 30%”. Així de contundent es va mostrar el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, que interpel·lat sobre el nou increment del salari mínim interprofessional (SMI) a l’Estat veí (fins als 1.000 euros per 14 pagues, que fa que, globalment, sigui ja més elevat que el salari mínim d’Andorra, fixat en 1.157,87 euros mensuals però en 12 pagues),  va insistir que el país “està totalment fora de joc” i que això s’ha d’atribuir “a les polítiques neoliberals de DA dels darrers deu anys”.

I és que per Ubach, que va apuntar que al Consell General “manen els grans empresaris, professionals liberals i alts funcionaris”, de manera que “tenim la política que mereixem”, “no és normal que en un país on es venen pisos per 2,5 milions d’euros hi hagi salaris de poc més de mil euros”. I va insistir que “és inconcebible que mentre un habitatge amb el lloguer, la calefacció i l’assegurança obligatòria passi dels 1.000 euros, el salari mínim sigui fins i tot inferior als 1.200”.

En aquesta línia, el dirigent sindical, que va recordar que tot i la pujada Espanya és encara a la cua d’Europa, fet que “encara ens hauria d’avergonyir més”, va lamentar que quan des de l’organització es parla de salaris “ens parlin de salari mínim” a la vegada que quan es parla de pisos de protecció oficial “ens parlin de pisos socials”. I va recordar que ja el 2010, “on vam entendre la necessitat de congelar salaris, ja vam reclamar un pla per recuperar el poder adquisitiu i malauradament no s’ha fet res i ara empalmem amb una segona crisi”.

Ubach, que va assegurar que amb la política del Govern demòcrata “s’ha passat de l’Andorra SA a l’Andorra SL”, va incidir en la necessitat de “fer un replantejament global i, sobretot de les polítiques socials i laborals”, i va insistir que “no pot ser que mentre a Espanya quan hi ha alguna decisió així surten a la foto el Govern, la patronal i els sindicats, hi hagi acord o no, aquí a Andorra només surti el Govern perquè no hi ha diàleg social”.

Així mateix, el secretari general de l’USdA, que va lamentar que es vagi cap a un model tipus Mònaco on “a Andorra només podran viure la gent de gran poder adquisitiu i els treballadors hauran d’anar a viure més avall de Coll de Nargó”, va advertir que la situació al país podria empitjorar encara més pels treballadors amb les futures reformes del sistema de pensions i del marc tributari, i va augurar una pèrdua del poder adquisitiu d’entre el 5% i el 7%.

Per la seva part, el director de la Confederació Empresarial Andorrana, Iago Andreu, va voler matisar el que pot suposar aquesta situació. I és que malgrat que d’entrada “la pujada del salari mínim per part d’Espanya resta competitivitat als salaris a Andorra, cal tenir present que a Espanya es paga IRPF des del primer euro i a Andorra aquells que perceben el salari mínim no paguen IRPF”, va apuntar Andreu, que tot i admetre que “el diferencial important que hi havia fa anys ha tendit a desaparèixer”, va remarcar que “el salari net que el treballador es queda a la butxaca és més alt aquí que allà”.

Així mateix, Andreu, que va assegurar que la posició de la CEA és la mateixa que abans d’aquest increment al país veí, de manera que es continua apostant per “apujar gradualment el salari mínim fins al 60% del salari mitjà”, va advertir que “no seria honest i seria injust” atribuir únicament els problemes de la manca de personal que hi ha al país a un sector determinat o als salaris baixos, ja que afecta una gran diversitat de sectors i salaris. I en aquesta línia, el director de la CEA va apuntar a més raons, com són el cost de la vida al país, o l’accés a l’habitatge i va insistir en la necessitat de fer polítiques per tal que constructors i promotors “posin més habitatges de lloguer al mercat” i també per “impulsar projectes d’habitatges de lloguer protegit que no social”.