Ahir era el dia d’Agustina Grandvallet, la número 11 d’UL, que va projectar la ciutat inclusiva que ell i la seva formació tenen al cap: primer de tot, el compromís que totes les voreres i passos de vianants estiguin adaptats, de manera que els veïns que hi circulin amb bastó, caminador o, com ella, cadira de rodes, no topin constantment amb obstacles –i una rampa massa empinada es pot convertir en obstacle insalvable o, com a mínim arriscat, si tens una diversitat funcional– a l’hora de travessar un carrer. Ho faran afegint passos elevats, de l’estil dels que s’utilitzen per pacificar la circulació. I no serà l’única actuació que tenen al cap: “Tenim alguns punts negres localitzats, però demanarem la col·laboració de tots els veïns amb diversitat funcional, inclosos els cognitius, per localitzar-nos i traçar-ne un mapa”. No serà immediat, i no tot es podrà resoldre deforma “inclusiva”: hi cabran també intervencions “integradores”, i els “ajustaments raonables”, on la integració absoluta no sigui viable. I tot, seguint els criteris de la convenció de persones amb discapacitat.
