“Abans era més dur, però ara és més complicat” apunta el vell sindicalista en un bar de la plaça de les Arcades. Accepta recordar els inicis del sindicalisme a Andorra però sense anar molt més enllà, “perquè prou problemes vaig tenir i vull una vellesa plàcida i tranquil·la”. Recorda que el Principat era l’únic país d’Europa Occidental en què no es reconeixia la sindicació. Per això, el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) es va haver de fundar en la clandestinitat l’any 1988.

Abans, però, el 1976, s’havia creat l’Associació de Residents a Andorra (ARA) per Antoni Roig (Barcelona, 1935) i altres ciutadans estrangers amb l’objectiu de resoldre les seves problemàtiques socials i laborals i de relació amb el seu país d’origen. 

El 1977 va traslladar al Consell General un recull de les problemàtiques amb el títol Memoràndum Andorra on ja es posa de manifest la vocació sindicalista dels directius de l’associació.

SUPORT DEL BISBE
L’abril del 1987 es van organitzar a la Seu d’Urgell les I Jornades sobre els treballadors estrangers a Andorra que tindrien una segona edició (1988) en el decurs de les quals es va anunciar la creació del SAT que va comptar amb el suport total del copríncep episcopal, Joan Martí Alanis, abans que els caps d’Estat promulguessin, el març del 1989, la Llei sobre els drets de la persona recollits en la Declaració Universal dels Drets de l’Home.

Aquell any i el 1990 ja es va celebrar, de manera semiclandestina, l’1 de Maig, un d’un ells en un cèntric restaurant. Uns mesos abans (8/3/90) es va dur a terme a Escaldes-Engordany el congrés constituent del SAT amb la participació de 70 delegats. Hi van assistir els representants dels dos principals sindicats espanyols, el president de Comisions Obreres (CCOO), Marcelino Camacho, i la Unió General de Treballadors (UGT), Nicolás Redondo. L’acte també va comptar amb la presència del secretari de la Confederació Europea de Sindicats, Matias Hintercheid.

Tots dos s’havien reunit prèviament amb el copríncep episcopal a la Seu d’Urgell, per tractar la situació dels treballadors a Andorra. L’UGT va jugar un paper destacat en la posada en marxa del sindicat andorrà impulsant la seva constitució en la clandestinitat, ja que bona part dels treballadors residents pertanyien a aquesta confederació. 

El mateix Antoni Roig va ser membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 1977. Durant la seva estada a Andorra va pertànyer al Grup Federal d’Emigració del Partit Socialista Obrer Espanyol i va ser el  representant d’Andorra al Consell General de l’Emigració. Aquest era un òrgan consultiu del govern espanyol, que més endavant es transformaria en el Consell General de la Ciutadania Espanyola a l’Exterior. Roig va ser secretari general del SAT des del 1986 fins al 1996, en què va tornar a Barcelona. 

La constitució del sindicat va provocar una reunió d’urgència de l’Executiu i va indicar en un comunicat que “no pot acceptar que organitzacions estrangeres intervinguin en la política andorrana, perquè aquesta circumstància pot arribar a tenir una influència decisiva en l’estil polític institucional d’Andorra.” D’altra part, el president de la comissió gestora del SAT, Antoni Roig, va manifestar que en la creació d’aquest sindicat no hi ha hagut cap ingerència estrangera i que l’organització no té voluntat ni possibilitat de constituir-se en poder polític. Així mateix va manifestar que el sindicat s’ajusta al marc legal del Principat.

LEGALITZACIÓ
Així, el SAT va haver de moure’s de manera extraoficial fins a la seva legalització, el 22 de desembre del 2000, tot i el seu reconeixement anterior per part per part de la Confederació Europea de Sindicats i del Consell Sindical Interregional dels Pirineus Mediterranis (CSI-Pirimed).  

Mentre, l’aprovació de la Constitució, el 1993, va permetre l’arribada de canvis en els drets laborals gràcies al Codi de Relacions Laborals. Dels promotors del SAT queden per a la història noms com els de Guillem Fornieles, que seria president del sindicat fins al 2021; Dídac Subirats; Cristian Cendoya; Avelino Blanco; Andrés Orihuela, resident honorífic després de la marxa de Roig; o  Josep Lluís Santos. En la seva trajectòria ha proposat reformes de la llei d’associacions i ha reivindicat una legislació sindical i laboral equiparable a la d’altres països europeus, a més de canvis en el reglament laboral.

El 2004 es va crear la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) i posterior van sorgir altres associacions sindicals a institucions, govern o parapúbliques. 

Malgrat els anys que han transcorregut queden encara moltes assignatures pendents, com ara que l’1 de Maig sigui festiu per a tothom, el fet que Europa no accepta un comiat no causal i Andorra sí o l’homologació internacional en drets laborals amb l’adhesió al conveni de l’Organització Internacional del Treball. També hi ha denúncies a empreses que han acomiadat treballadors quan aquests emprenen iniciatives sindicals.

Ara, 35 anys després de la constitució del SAT, queden reptes encara sobre la taula, reptes en construcció.