Si el Consell General havia previst un factor de correcció per evitar que amb les revaloritzacions de les pensions previstes en el Pressupost del 2025 hi pogués haver padrins que es veiessin perjudicats i acabessin percebent una pensió inferior a la d’altres a qui els pertoqués una major revalorització, des de la CASS no s’ha interpretat com pretenia el legislador, i fins a 107 persones s’han trobat que se’ls ha aplicat el factor de correcció però no l’augment que els pertocaria, i per tant se’ls ha revaloritzat la pensió per sota del que els pertocaria. Així ho va fer públic la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, amb una pregunta formulada amb caràcter urgent a la sessió de control que se celebrava aquest matí al Consell General.

“L’error d’interpretació” s’haurà d’esmenar, per la qual cosa des del Consell General es treballa per una solució i el Govern s’ha posat a disposició per tirar endavant el procediment legislatiu que es decideixi per aclarir la interpretació tant de l’article 20 de la llei del pressupost, que estableix la revalorització de les pensions en dues vegades l’IPC (és a dir el 5,2%) per a aquelles inferiors a l’equivalent al salari mínim interprofessional, segons l’IPC (2,6%) per a aquelles que es troben entre un i dos salaris mínims, i amb un 25% de l’IPC (0,65%) per a aquelles que se situen entre dos i tres salaris mínims, i sense revalorització per a les superiors, com la nota que el complementa i que estableix que aquelles pensions que eren superiors al tram inferior però que després d’aplicar les revaloritzacions quedarien per sota s’han d’igualar a l’import més gran.

Casal ha instat la cambra a  trobar “la millor fórmula per esmenar l’error d’interpretació en el menor termini possible”, ja que per a una persona que rep 1.500 euros de pensió i cada mes en perd 50, el menyscapte al cap de l’any és d’uns 600 euros, una xifra “important”. Segons el ministre de Finances, Ramon Lladós, l’impacte és de 22 euros de mitjana per pensió afectada, que són 107, i ha coincidit que, no perquè siguin poques les pensions o relativament baix l’import, no s’han de fer esforços. En aquest sentit, tant el president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, com el de Concòrdia, Cerni Escalé, han expressat la voluntat d’arreglar aquesta problemàtica.

Casal ha aprofitat per demanar que des del Govern es traslladés als seus representants al Consell d’Administració de la parapública una recomanació perquè, igual que en dret laboral s’aplica el principi in dubio pro operario perquè s’entén que els treballadors són la part feble en una relació laboral, en cas de dubte a l’hora d’interpretar una norma s’apliqui el que resulti més favorable per al pensionista, “que mirin solucions que encaixin amb coherència i sentit comú”, ja que “resoldre contra els interessos dels pensionistes és, si més no, estèticament desagradable”.