L’informe que el catedràtic de dret financer i tributari Luis Alonso ha elaborat a demanda dels comuns proposa fins a cinc possibles mesures per compensar el perjudici que patiran les corporacions locals en la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries (ITP) amb l’entrada en vigor de l’impost general indirecte (IGI).
Una de les solucions a la pèrdua de recaptació dels comuns passaria per convertir l’ITP en un tribut només comunal, de manera que tota la recaptació que generés anés a parar a les arques dels comuns, a diferència de la situació actual, en què l’Estat se’n queda un 2,5% i les corporacions, un 1,5%.
L’informe conclou que la llei de l’IGI ha modificat la Llei de l’ITP, en el sentit que les transmissions immobiliàries que realitzin els empresaris i professionals en el desenvolupament de la seva activitat econòmica ja no estan subjectes a l’ITP, i en canvi passen a tributar per l’IGI. A diferència del cas espanyol, segons assenyala el treball, no importa si es transfereix un bé immoble de segona mà, per la qual cosa, en realitat, només resten subjectes a l’ITP les transmissions fetes per particulars. Com que a més l’IGI té un tipus de gravamen superior, del 4,5%, la pèrdua de recaptació que patiran els comuns originarà un increment “més que proporcional de la recaptació que obtindrà l’administració general”.
Segons l’informe, des del punt de vista constitucional l’ITP és un recurs tributari dels comuns, i per tant “no poden quedar al marge de les decisions que afectin aquest impost”. A més, s’indica que una llei ordinària com la de l’IGI no pot ignorar que les corporacions tenen la potestat tributària en relació amb els tributs sobre transmissions immobiliàries, segons determina la Llei de competències dels comuns.
Per tot plegat, es conclou que la Llei de l’IGI, pel fet de modificar la llei de l’ITP, “contradiu” el que es disposa a la Constitució i a la Llei de competències, en la mesura que “redueix la capacitat financera i minva la suficiència financera de què han de disposar els comuns per desenvolupar les funcions que la Constitució els encomana”. Per aquest motiu, el catedràtic demana que es prevegin mecanismes dirigits a pal·liar la pèrdua d’ingressos.
La primera solució és incrementar el tipus de gravamen de l’ITP que perceben els comuns, amb la possibilitat de compensar-ho rebaixant el que aplica l’Estat. En segon lloc, es proposa que l’ITP, que avui és un tribut compartit, passi a ser només comunal fent que tota la recaptació que genera vagi a les arques dels comuns. Una altra possibilitat és establir subvencions directes i incondicionades als comuns per compensar la pèrdua d’ingressos. Aquesta opció requereix tenir un coneixement aproximat de la pèrdua que suposa la reducció de l’àmbit de subjecció de l’ITP. També es proposa compensar els comuns permetent-los participar en la recaptació que generin d’IGI les transmissions immobiliàries que deixen de tributar per l’ITP.
Finalment, una altra solució és mantenir la transmissió immobiliària subjecta als dos tributs, de manera que el que es pagués de l’ITP, a un tipus superior a l’actual per a les arques comunals, es pogués descomptar de la quota de l’IGI. D’altra banda, l’estudi també recomana revisar i millorar la potencialitat recaptatòria de l’ITP, depurant el nombre d’exempcions que s’apliquen avui dia.
