Un informe veu inconstitucionals les lleis de transferències i competències

Les modificacions de les lleis de transferències i competències acordades pels comuns, el Consell General i el Govern recullen alguns elements d’inconstitucionalitat. Així ho indica un informe elaborat per Miguel Ángel Aparicio, catedràtic emèrit de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i un dels experts que va assessorar en la redacció de la Constitució, a petició del Comú de Sant Julià de Lòria. Alguns d’aquests aspectes recollits en la nota fan referència al fons de redistribució sostenible i a la cessió gratuïta de sòl al Govern per a projectes d’interès nacional.

En concret, el document assenyala que el projecte de llei de transferències compleix amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns, tal com recull la Constitució. La Carta Magna també indica que l’import que es trasllada a les corporacions es descompongui en una part igual per a cadascuna d’elles i una part variable proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors. És precisament en aquesta part variable en què es detecta elements d’inconstitucionalitat. Segons Aparicio, els aspectes previstos en el projecte de llei no fan cap referència a la necessitat que els supòsits recollits a “altres indicadors” hagin de ser proporcionals i que hagin d’assegurar la capacitat econòmica de la institució local. De fet, l’informe del catedràtic exposa que el fet que la partida variable pugui contradir la Constitució es dedueix amb certa facilitat de la naturalesa jurídica que aquesta té. Així, indica que en la memòria del projecte de llei es reconeix que almenys les inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica “són el paràmetre que major dificultat presenta en la seva determinació objectiva, atenent el seu àmbit multidisciplinari i la seva valoració possiblement subjectiva...”. Aparicio afirma que amb això s’està posant en qüestió la seguretat jurídica, a banda que suposa un “problema d’inconstitucionalitat directa”, ja que aquest tipus de transferències no tenen com a finalitat assegurar la capacitat econòmica dels comuns sinó compensar o incentivar que determinats comuns (no tots) realitzin una determinada política econòmica. El mateix passa amb l’indicador del compliment dels compromisos adquirits. 

Per l’expert, el fons de redistribució sostenible sembla que no té la funció d’enfortir les competències comunals sinó “afavorir els comuns que segueixen amb major fidelitat les polítiques econòmiques predeterminades pel Govern”. En aquest sentit, Aparicio exposa que no s’aprecia que la regulació de les transferències persegueixi reforçar la capacitat competencial dels comuns sinó més aviat el contrari, ja que el text que s’ha tancat el que pretén és “adequar el comportament comunal als designis governamentals més que assolir un punt d’equilibri entre aquests i la capacitat parroquial d’autogovern”.

Competències
Quant a la llei de competències, l’informe assenyala que la reestructuració de l’apartat 6 de l’article 4, en combinació amb la disposició final que s’hi afegeix, és “una autèntica llei amb cos propi” i relativament independent de la resta de preceptes del projecte. En aquest sentit apunta que aquests canvis creen un nou règim jurídic de la competència en matèria urbanística dels comuns que suposa “la introducció d’un estat d’excepció permanent” en l’exercici d’aquestes competències i en la seva titularitat. Això es produeix sense les garanties constitucionals necessàries perquè sigui excepcional (que són que sigui declarat amb la participació directa de les parts afectades, que tingui una durada determinada i que els efectes siguin provisionals i, si pot ser, reversibles). L’estudi indica que res de tot això es recull en aquesta llei i recorda que és el Govern a qui correspon en exclusiva la confecció dels projectes d’interès nacional i els plans sectorials i que en cas de desacord amb el Comú en qüestió seria el Consell General qui decidiria. Per l’expert, aquests canvis afecten negativament el sistema de competències i remarca que “no es pot establir per llei un principi general pel qual s’exceptua un conjunt de competències expressament atribuïdes per la Constitució”. Per Aparicio, aquesta invasió competencial és il·legítima per inconstitucional. En aquest sentit remarca que el text que ara es troba a tràmit parlamentari el que fa no és delimitar les competències sinó que procedeix a la seva “limitació o simple eliminació”. Al mateix temps destaca que “la voluntat del Consell General no pot contradir la voluntat dels comuns en els àmbits de l’exercici de les seves competències constitucionalment reconegudes”. 

Davant de tot plegat, Aparicio conclou que els dos projectes de llei plantegen qüestions inconstitucionals de fons, ja que “trastornen substancialment parts essencials del sistema de repartiment constitucional de competències entre el Govern i els comuns”.