Diari digital d'Andorra Bondia
Un moment de la reunió de cònsols de dimarts passat celebrada al Comú d’Escaldes-Engordany.
Un moment de la reunió de cònsols de dimarts passat celebrada al Comú d’Escaldes-Engordany.

Un primer informe avalava la posició del Govern sobre les transferències


Escrit per: 
M.S. / A. L. / Foto: Comú d'Escaldes-Engordany

Després de la reunió de cònsols de dimarts passat, Rosa Gili i Francesc Camp van explicar que els comuns disposaven d’un informe que avalava la seva reclamació en relació amb la regularització de les transferències del Govern de l’exercici 2017, un estudi que confirmava que l’executiu els devia 7 milions d’euros i que volien compartir en una nova reunió amb el Govern per tal d’intentar “apropar les posicions”. 

El que no van explicar ni la cònsol major d’Escaldes-Engordany ni el cònsol major de Canillo és que l’informe jurídic a què feien referència, que incidia també en el fet que el termini perquè les administracions comunals poguessin fer la reclamació no ha prescrit, no era el primer que havien encarregat els mandataris comunals.

I és que abans d’aquest segon document els comuns havien encarregat un primer informe jurídic al lletrat Antoni López, les conclusions del qual “no eren tan favorables”, segons van admetre fonts properes als mandataris parroquials. 

De fet, de l’informe es pot desprendre tot el contrari del que reclamen les administracions parroquials, ja que avala la interpretació feta per l’executiu, des d’on s’ha mantingut per activa i per passiva que no hi ha cap deute amb els comuns corresponents a les transferències del 2017, ja que l’efecte de no haver-se congelat les transferències aquell exercici en els 54,6 milions que plantejava el Govern ja va quedar saldat amb el pagament de 7 milions d’euros que l’executiu va fer als comuns el 29 de gener del 2019.

Segons van detallar les fonts consultades, el treball de López, més una “petita nota prèvia” que no pas un informe segon, ja que es tracta d’un document de tot just dues pàgines, deixa clar que es tracta d’una qüestió “interpretable” però també que més enllà de com s’havia fet anteriorment o no que “la interpretació que fa el Govern podria ser una interpretació correcta”.

Davant d’aquest pronunciament, els cònsols van decidir sol·licitar un “informe més complet”, que en aquest cas van demanar al lletrat Jordi Jordana. Aquest segon treball pren de referència “els números de les transferències d’anys anteriors”, dels exercicis previs a l’acord per congelar-les els anys 2015 i 2016, i conclou que el pagament realitzat el gener del 2019 no cobreix tot l’import de les transferències que correspondrien i que hi ha aquesta diferència de 7 milions que reclamen les administracions parroquials.

I és precisament aquest segon dictamen el que les corporacions locals volen compartir amb el ministre de Finances, motiu pel qual en la reunió de dimarts passat es va acordar que fossin la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i el cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, els qui sol·licitessin una reunió amb Eric Jover per abordar novament aquesta qüestió.

I és que aquesta problemàtica ja fa temps que s’arrossega. Concretament des del febrer del 2017 quan el Consell General, amb el vot contrari de tota l’oposició, va tombar la congelació de les transferències per aquell exercici en els 54,6 milions que Govern i comuns havien acordat mentre s’abordava la reforma de la Llei qualificada de transferències als comuns, de manera que l’import a transferir per part de l’executiu s’elevava fins als 62,1 milions d’euros, segons el càlcul que va fer l’executiu en base a la llei aleshores vigent que preveia que les transferències havien de correspondre al 18% dels “ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al Pressupost de l’Administració General, efectivament realitzats en l’exercici immediatament anterior”.

I és precisament en la interpretació de l’“efectivament realitzats” on hi ha la discrepància entre el Govern, que considera que la determinació de les transferències s’ha de fer en base als ingressos cobrats, i els comuns, que mantenen que el càlcul s’ha de fer en base als ingressos liquidats, s’hagin o no cobrat.

Així, i d’acord amb la seva interpretació, el Govern, després que el 2018 s’aprovés un suplement de crèdit extraordinari per fer front a la diferència existent en no haver-se congelat les transferències, va fer efectiu el pagament dels 7 milions restants el gener del 2019 i va donar per saldat el deute.

Però no les administracions parroquials que, amb la seva interpretació, entenien que l’import de les transferències del 2017 havia de ser de 69 milions d’euros, de manera que encara en quedaven 7 pendents de transferir. Així ho van fer saber a l’aleshores ministre de Finances, Jordi Cinca, a través d’una carta i també, en dues missives més, a l’actual titular del ministeri.

Precisament, Jover, aprofitant una pregunta parlamentària en una sessió de control, va negar el gener passat l’existència de cap deute del Govern amb els comuns i va defensar que la interpretació i el càlcul de l’import de les transferències fet per l’executiu va estar avalada també pel Tribunal de Comptes, a la vegada que és la interpretació i càlcul que van fer al seu moment els diferents governs.

primer
informe
avalava
posició
Govern
sobre
transferències
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic