Un total de cinc persones es beneficien del programa Joves en inclusió

Fins a cinc persones es beneficien del programa Joves en inclusió de la Fundació Privada Tutelar, més concretament dues dones i tres homes. La Fundació Privada Tutelar va iniciar aquest programa el 2017 amb fons privats i propis de la Fundació, i està adreçat a persones joves d'edat compresa entre 16 i 30 anys amb diagnòstic de trastorn de l'espectre autista (TEA) amb una necessitat de suport elevada o moderada. A més, per accedir al programa no hi ha cap tipus de requisit o barem econòmic. Aquesta informació que ha sortit publicada al butlletí del Consell General és la resposta per part del Govern a les preguntes escrites formulades per la consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, el 17 de febrer, relatives a la subvenció anual del Govern a la Fundació Tutelar per finançar el programa Joves en inclusió.

En el document, s'explica que del total de la població amb TEA, un 20% es troba en la franja d'entre 16 i 25 anys i més concretament, un 58% es troba en la franja d'entre 6 i 15 anys. Per tant, des del Govern declaren que és molt probable que hi hagi més candidats per accedir al programa en el futur, tenint en compte que cada any es fa una revisió exhaustiva dels casos. També afegeixen que les persones beneficiades del programa no cal que estiguin tutelades.

Quant al seguiment del programa per part del Govern, des del ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut manifesten que com la resta d'entitats col·laboradores dels serveis socials o sociosanitaris que reben subvencions, la Fundació Privada Tutelar està sotmesa a una auditoria financera i de gestió per avaluar la part econòmica. Pel que fa a la part més tècnica, es fa un sistema d'avaluació continuada. Per tant, l'equip que forma part del programa du a terme reunions setmanals per analitzar els registres d'avaluació de cada cas per veure si es compleixen amb els objectius. Aquests, a la vegada, també es reuneixen amb professionals del mateix ministeri que són els qui s'encarreguen de supervisar i treballar l'evolució de les persones beneficiàries. A més, des del Govern destaquen el fet que el programa ha comptat amb professionals experts en la matèria, com la cap del Servei de Salut Mental del SAAS i d'un psicòleg extern.

Sobre si s'ha pensat incloure el projecte com un servei més dins del ministeri, des del Govern informen que no ho han pensat, ja que el projecte està concebut com un centre d'intervenció diürna i, per tant, compleix amb els requisits establers en la cartera de Serveis Socials i Sociosanitaris. En aquest sentit, després de dos anys de vida del programa i tenint en compte els resultats obtinguts, informen que s'ha formalitzat un conveni de col·laboració corresponent amb el ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Per altra banda, pel que fa a la tecnologia IrisGuard, el Govern ha informat que s'està analitzant de forma exhaustiva quin hauria de ser el marc jurídic que permetés implementar aquesta tecnologia amb el màxim de garanties i respecte a tots els drets i llibertats reconeguts per l'ordenament jurídic. L'executiu ha comentat aquesta tecnologia responent una altra pregunta escrita que s'havia formulat des del grup parlamentari socialdemòcrata. Així, des del Govern també declaren que el projecte pressupostari del departament de Policia preveia 162.156,65 euros per a l'adquisició d'equipament i instal·lacions de seguretat i vigilància amb la finalitat de garantir la seguretat extraordinària que suposa l'organització de la Cimera Iberoamericana de caps d'Estat i de govern, que de moment es troba aturada per la situació de la crisi sanitària i que encara no s'ha decidit si es farà de forma telemàtica aquesta tardor del 2020 o es posposa a la primavera del 2021.

Retallada salarial dels alts càrrecs del Govern

La retallada dels salaris per la situació generada per la Covid-19 fa que la massa salarial passi dels 446.495,69 euros al mes de febrer, a 415.097,88 euros un cop s'apliqui aquesta reducció. Per tant, això es materialitza en 31.397,81 euros menys. Pel que fa a l'evolució dels salaris dels càrrecs polítics abans i després de la retallada, el que es veu més reduït és el salari del cap de Govern, que passa de 6.849,38 a 5.479,50 euros, gairebé 1.370 euros menys. Quant als ministres, la seva reducció és de 873 euros, ja que passaran dels 5.823,07 euros a 4.949,61. Finalment, dins d'aquests alts càrrecs, els que han vist menys tocat el seu salari són els secretaris d'Estat i altres alts càrrecs, que patiran una retallada de 745 euros. Al febrer van cobrar 4.966,66 euros i un cop s'apliqui la reducció ingressaran 4.221,66 euros al mes.

Aquesta informació ha estat facilitada pel Govern després que els consellers socialdemòcrates entressin unes preguntes sobre el cost salarial dels ministres, secretaris d'Estat i càrrecs de relació especial i de confiança del Govern el febrer del 2010 i el febrer del 2020. En aquest sentit, des del Govern comenten que no és apropiat ni fiable comparar un salari del 2010 amb un del 2020, ja que durant aquests deu anys el cost de vida ha augmentat. Per tant, després d'aquestes apreciacions, des del Govern informen que l'increment de tota la massa salarial dels càrrecs electes i de lliure designació entre el febrer del 2010 i el del 2010 és de l'11%, i un cop aplicades les retallades per la Covid-19, hi ha hagut un increment del 3%. Ara bé, des del Govern remarquen que si s'aplica l'increment de l'IPC en aquests anys, l'increment de la massa salarial és només d'un 3%.