Disposar d’una nova Llei d’aigües és un dels reptes per aquesta legislatura que té el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. Un text que, segons va explicar el ministre Guillem Casal, es vol “treballar de manera consensuada amb el conjunt dels actors”. És un repte que ja va apuntar l’anterior ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó. Es tracta de regular tot el procés, des de la distribució (on també intervenen els comuns, doncs la distribució de l’aigua és una competència comunal, que a més es troba “sota diverses societats antigues en algunes parròquies”) fins al seu sanejament i tractant també els diferents usos que es fa de l’aigua. “L’aigua per a tothom és indispensable, per a nosaltres també”, sentenciava Casal tot assenyalant que malgrat que l’aigua sigui un bé del qual Andorra disposi, “a nivell global està catalogat com a bé escàs”, i cal tenir en compte que en un context de canvi climàtic “és possible que escassegi encara més”. Així, i tot i que aquí no es parli “encara” d’escassetat, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia considera que “cal reformular el nostre entorn normatiu al voltant de l’aigua”. 

En aquest sentit, Casal va recordar els diferents consums d’aigua que es fan al país: el “social”, que “és el nostre principal motiu de consum” i que és el d’aigua de boca (el que fem les persones en el nostre dia a dia); l’econòmic, que “no és el majoritari” i és el que fan principalment les estacions d’esquí a l’hora de fabricar neu artificial (i que malgrat que les estacions “s’han modernitzat suficientment perquè el consum d’aigua per fer neu de cultiu no sigui excessiu” cal “tenir en compte”); i l’agrícola i ramader, per abastir les explotacions. Per tant, “hem de coordinar-ho tot de manera conjunta amb els diferents actors”, va assenyalar el ministre. Aquí es vincula també la qüestió dels estudis de capacitat de càrrega, ara encarregats als comuns per poder determinar els límits de creixement urbanístic i el que preveu la Llei d’economia circular, de reducció del consum d’aigua per situar-lo per sota dels 150 litres per habitant i dia considerant la població equivalent. En relació amb aquest punt, l’exministra Calvó va apuntar en el seu dia la necessitat que la futura Llei d’aigües incideixi “a fer més transparent els costos i els consums” de l’aigua i que “reguli aquest recurs d’una forma més integral i aposti per una millor sostenibilitat de l’aprofitament de l’aigua”.

La Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985, és la vigent avui en dia. Tal com destaca el ministre, “cal modernitzar-la”, d’una banda per adaptar-la a la normativa europea, i més si es vol arribar a un acord d’associació amb la Unió Europea i complir-lo; i de l’altra, per atendre “totes aquelles situacions més locals i comunals” amb l’objectiu d’afrontar la “problemàtica que envolta l’aigua a nivell global” i “que ens afecta”. Així doncs, la nova llei es farà seguint dos criteris: el d’ordenar la gestió que es fa de l’aigua, i el d’anar reduint el consum vist que és un bé escàs i que es preveu que cada vegada ho sigui més.

Per tot plegat, fer una nova llei sobre l’aigua és un dels reptes de la legislatura, “un projecte a llarg termini” i alhora donarà compliment a un dels punts del programa electoral de Demòcrates: “desenvoluparem un nou marc legislatiu de l’aigua per assegurar-ne una gestió integrada i sostenible”. 

Una de cada sis denúncies és referent a aigües
Una de cada sis denúncies que ha rebut el departament de Medi Ambient enguany (com a mínim fins a principis de juliol) fa referència a contaminacions d’aigües. Concretament, de les 62 denúncies rebudes, 11 han estat per qüestions relacionades amb l’aigua. I del total de les rebudes l’any passat (120),  va ser el 30%, i totes elles per vessaments i abocaments. 

“No és la temàtica que genera més denúncies”, explica Casal, valorant que “hi ha una concepció i sensibilització ciutadana de la importància d’aquest recurs natural”. Les denúncies més nombroses són per contaminació acústica. 

Segons l’informe de balanç del 2022, es van rebre 30 denúncies per sorolls (especialment produïts per maquinària com ara aparells d’aerotèrmia o bombes d’aigua), 26 per aigües, 19 per qüestions relacionades amb residus (gestió incorrecta o crema d’aquests), i 13 per contaminació atmosfèrica, dos de les quals per contaminació lumínica.