Una ‘senyora’ i un ‘senyor’ de costat

Màxima elegància i bones maneres durant el debat –més aviat el cara a cara, tot i que estaven de costat– que van protagonitzar ahir la candidata del PS + Agrupament Encampadà, Marta pujol, i el cap de llista d’Units pel Progrés + Demòcrates, Jordi Torres, representants de dos models de país ben diferents que en segons quins aspectes, però, van coincidir. No així en d’altres, és clar, però no ho vam saber gairebé fins al final. Va ser llavors quan hi va haver un intercanvi de punts de vista diferents o, en paraules de Torres, quan la cosa “s’ha torçat”, amb motiu dels trasllats del ministeri de Cultura a l’hotel Rosaleda i el de Turisme a Ràdio Andorra. 

Per què... qui ha fet realitat el projecte del Rosaleda? Demòcrates, és clar. Però quan es va començar a gestar el projecte? Amb el Govern socialdemòcrata. “Em sembla surrealista que es vulguin sumar al mèrit de l’hotel Rosaleda”, es va queixar Torres. “Li agrada presumir de l’hotel Rosaleda i penjar-se la medalla”, va criticar Pujol. I aquí va començar un estira-i-arronsa sobre la paternitat i/o maternitat del projecte amb el qual el candidat demòcrata no es va trobar gens còmode, talment com si li haguessin robat la idea primigènia. Torres també va saltar en sentir-se criticat per no haver tirat endavant el nou Museu de l’Automòbil. La raó? La contenció provocada per la pandèmia amb la priorització de qüestions de caràcter social. Això va obrir la porta que Pujol li fes el retret: “La gestió de la pandèmia serveix com excusa per a tot”. Una gestió que volen capitalitzar, si bé no ho van fer tot, ja que no se sap, per exemple, a qui es van atorgar els crèdits tous, va dir Pujol. I encara sobre Ràdio Andorra en el que sí van coincidir és que s’ha d’obrir a la població i al turisme perquè es pugui visitar.

Tot i la contenció, les bones formes, hi va haver algun cop baix. Concretament amb el tema de l’avortament introduït per Torres al final del bloc social, quan tothom hauria pensat que el més lògic hauria estat que l’hagués posat sobre la taula ella. I no només no el va treure, sinó que Pujol ja no va poder dir res sobre el tema perquè ja no hi havia temps. Segons Torres,  “volem eximir de responsabilitat penal les dones que avortin” sense renunciar, és clar, al model institucional d’Estat. També va ser un cop baix atribuir-se el mèrit d’última hora de la construcció dels 50 pisos a preu assequible que es faran a Escaldes. Anys a venir qui es penjarà el mèrit? 

També al final del primer bloc dedicat va sortir el tema de la fiscalitat i la pujada o no dels impostos i la pressió fiscal amb matisos de sigles i tants per cents que costaven de seguir. No així la preocupació per l’increment del cost de la vida, amb un toc més visual (amb el formatget) que Pujol va ensenyar a càmera. 

Als electors encampadans els tocarà ara decidir per qui aposten, si pel senyor que va treure pit de les bones dades econòmiques i sobretot turístiques que ha assolit el país el darrer any, o per la senyora que va parlar de l’empobriment de la classe mitjana perquè aquest creixement no arriba a tothom.