Els grups han arribat avui a la sessió del Consell General amb els deures fets per poder aprovar per unanimitat el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada d’educació i la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, un canvi que prohibeix tant als professionals i treballadors com als alumnes l’ús de signes i símbols religiosos. “Calia regular-los per garantir la convivència en un context plural”, ha remarcat en l’exposició de motius la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. 

Quedava per desvelar, però, quin seria el sentit del vot de Terceravia. I també el seu va ser “positiu”, tal com ha expressat el seu president, Josep Pintat, perquè “el text ha millorat” i vetlla perquè “la formació de les noves generacions es desenvolupi en un marc plural”. De fet, la pluralitat de la societat andorrana ha estat reconeguda per totes les formacions, com una motivació cabdal. Segons ha explicat la consellera socialdemòcrata Judith Salazar, l’aprovació d’aquesta modificació de llei “ha portat força debat al si de les nostres files”, ja que calia conjugar el posicionament del seu partit “decididament laica” i el concordat. La inclusió d’una assignatura alternativa laica a la religió catòlica, igualment opcional per als alumnes, ha acabat de fer el pes per assolir el consens, ha assenyalat. Un consens cuinat pel conseller demòcrata Carles Ensenyat, encarregat de recollir les aportacions dels grups de l’oposició per sumar-los a la iniciativa que pretén l’“equitat i igualtat entre tots els alumnes del sistema públic andorrà”.

Procés contenciós 
També s'ha aprovat per assentiment el Procediment Contenciós Administratiu, que “millora i modernitza aquesta norma processal”, a més de permetre agilitzar la Justícia juntament amb el pla de xoc, ha indicat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell. Sobre aquest pla,  Salazar ha criticat que no se’ls hagi tingut en compte a l’hora de consensuar els mecanismes per desbloquejar els processos. 

Finalment, totes les formacions han donat suport a l’adhesió d’Andorra al Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia i a l’autorització de la cessió, amb caràcter gratuït, indefinit i a precari de l’ús d’un terreny del Govern, a favor del Comú de Sant Julià de Lòria, per ser utilitzat com a accés a la nova deixalleria comunal. 

La quota d’estiu trenca “l’idil·li” entre la majoria i el PS
El vot en contra del grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració ha trencat “l’idil·li” entre la majoria i aquest partit, ha indicat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ja que en aquest punt les posicions es van mostrar molt distanciades. I és que no hi pot haver “cap consens” pel que fa a la concepció del mercat de treball, ha emfasitzat la consellera socialdemòcrata Judith Salazar, perquè amb aquesta quota d’estiu “no es dona una bona resposta ni a empresaris ni a treballadors”. Les motivacions que ha donat són les explicades ja en presentar les esmenes: es tracta d’una solució temporal “que genera costos per a les empreses i precaritza el mercat de treball concatenant contractes de treball”. I això “no és el que país necessita”. 

Per Salazar, a més, aquesta necessitat de treballadors que Rossell ha motivat pels efectes de la Covid no és fruit de la pandèmia, sinó d’un problema estructural provocat per salaris baixos i un cost de la vida elevat. També ha qüestionat si el que pretén el Govern veladament amb aquesta iniciativa és canviar la política migratòria del país.

El ministre, “esmaperdut”
Rossell ha respost que aquesta quota d’estiu és “una prova pilot” que servirà per recollir dades i “en base a això saber si cal fer-la perdurar en el temps”. Ha insistit, a més, que ajudarà sobretot els hotels i restaurants petits, que són els que tenen més dificultats per trobar treballadors. Per això ha mostrat la seva perplexitat, ja que en votar que no a l’ampliació de la quota, “els hotelers no estaran satisfets amb el sentit del seu vot”, una actitud que “em deixa esmaperdut”, ha compartit.

Segons el ministre, la mesura no precaritza la situació dels treballadors i ha acusat el PS de ser ells qui semblen voler canviar la política d’immigració en proposar que les autoritzacions de treball esdevinguin permanents des de l’inici. Rossell ha subratllat igualment l’excepcionalitat de la mesura i va argumentar que per al mercat de treball seria difícil absorbir els 3.500 treballadors contractats durant la temporada d’hivern. Ara bé, el ministre ha compartit amb Salazar que caldria trobar una solució en relació amb els salaris per poder fidelitzar els treballadors. 

“Perdre l’essència”
Per la seva banda, Joan Carles Camp, conseller de Terceravia, tot i anunciar el vot favorable del seu grup ha remarcat que les “ofertes agressives” aplicades els últims temps a l’hoteleria i la restauració han comportat una baixada de la qualitat del servei que s’ofereix al client, amb un personal poc qualificat que acaba en altres sectors perquè percep un millor salari.

Aquestes polítiques han acabat amb els petits negocis familiars d’aquest sector”, ha denunciat. Uns negocis familiars que són, d’altra banda, els preferits pels clients. Així doncs, són aquestes empreses petites les que acaben abaixant la persiana i es queden sense relleu generacional. Camp ha vaticinat també que “només quedaran grans grups de gestió de negocis i calés”, amb la qual cosa “haurem perdut una part de la nostra essència” com a país. També ha demanat que s’analitzés per què les 400 persones inscrites al Servei d’Ocupació no poden treballar i ha dit que “cal actuar perquè l’hoteleria i la restauració continuaran patint”.