El Consell General ha aprovat aquest vespre la Llei d’auditoria de comptes, per la qual es calcula que unes 160 empreses estaran obligades a sotmetre els seus comptes a una auditoria. Entre aquestes s’hi inclouen les que avui en dia ho han de fer, com són les societats públiques i parapúbliques i les fundacions, a més de les entitats que reben subvencions públiques. L’objectiu d’aquesta llei no és altre que regular la professió d’auditor, homologar-la amb les “millors” pràctiques internacionals i establir un mecanisme per dotar de seguretat jurídica i transparència la informació comptable de les empreses, segons ha resumit el ministre de Finances, Ramon Lladós.

S’hauran de sotmetre a auditoria aquelles empreses que durant dos exercicis consecutius tinguin una facturació de 10 milions d’euros (gràcies a una esmena presentada per Concòrdia), i quan concorrin dues de les tres circumstàncies següents, també durant dos anys consecutius: el total de les partides de l’actiu superi els 3,6 milions d’euros, la xifra anual del negoci superi els 6 milions d’euros i el nombre de treballadors durant l’exercici sigui superior a cinquanta. 

Des de tots els grups parlamentaris s'ha coincidit en la necessitat d’aquesta llei i en el “pas endavant” que suposa en el camí de l’homologació internacional, i tots han acabat votant-hi a favor, malgrat que el debat i la votació han estat una mica enrevessats i no exempts d’equívocs. Primer s'ha debatut una reserva d’esmena presentada pel grup socialdemòcrata que volia mantenir en 25 treballadors i no en 50 una de les circumstàncies. En aquesta votació, els socialdemòcrates s'han quedat sols, perquè Concòrdia, malgrat estar d’acord en el fons, no volia votar en contra de la seva esmena i que les empreses amb facturacions per sobre dels 10 milions d’euros escapessin el control. Després s'ha posat sobre la taula el vot particular presentat per Ciutadans Compromesos per deixar sense efecte una esmena també negociada amb Concòrdia, i aprovada per unanimitat a la comissió legislativa, i així recuperar el text original del projecte de llei preveient que per inscriure’s al registre d’auditors calgui acreditar una experiència en aquest camp al país. Tots hi han votat a favor, ja que d’altra manera s’obria una “escletxa a l’intrusisme”. I després s'ha debatut el text de la Llei en el seu conjunt, però a l’hora de votar-la, la bancada socialdemòcrata ha demanat votar separadament la disposició que afectava la seva reserva d’esmena, i aquí hi ha hagut l’últim dels embolics al voltant d’aquest text i els consellers de Concòrdia hi han votat en contra. Un error que no ha tingut més conseqüències, ja que la disposició final que modifica la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada per canviar les circumstàncies de quan cal sotmetre’s a auditoria ha prosperat. I al final, Andorra ja té la seva llei d’auditoria i era “l’últim país d’Europa que no en disposa”, tal com va recordar el ministre de Finances. 

Un pas més en la protecció dels drets dels inversors
També de l’àmbit de les Finances, el parlament ha aprovat la Llei sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. Un text d’una “importància essencial”, segons el ministre de Finances, Ramon  Lladós, i “un pas més en l’homologació i conseqüentment enfortiment del sector”. S'ha aprovat per assentiment i és la transposició de la directiva europea coneguda com a MIFiD II, que busca la protecció dels inversors. Amb aquesta llei vigent, s’incrementen els requisits d’informació que s’han de donar als clients a l’hora de contractar productes financers i també després, a més de requerir als professionals que tinguin més coneixement del perfil de risc de l’inversor i s’obliga a tenir un registre de tots els serveis i contactes que es realitzen entre professional i client. “Farà més feixuga la interacció entre client i entitat”, ha explicat Lladós, ja que hi haurà més trucades i visites, però alhora es protegeix més el client alhora que es fan més fortes i resilients les entitats financeres. 

Malgrat comptar amb el suport de tots els grups, des de l’oposició s'ha destacat que “arriba cinc anys tard”, tal com ha manifestat el socialdemòcrata Pere Baró, o com ha apuntat des de Concòrdia Cerni Escalé, “Andorra està incomplint l’acord monetari”, perquè aquesta normativa s’hauria d’haver transposat com a molt tard el 2021 [l’acord donava de termini fins al 2020 i es va allargar un any a causa de la pandèmia de Covid-19]. Així, s'ha preguntat si s’està preparat per transposar la normativa que comporta l’acord d’associació amb la Unió Europea, vist que per una sola directiva s’ha anat tard i s’ha incomplert amb el compromís adoptat pel país. D’altra banda, Baró també ha assenyalat els nombrosos errors que presentava el projecte de llei, que va justificar una trentena d’esmenes tècniques per part dels serveis jurídics del Consell General.