Recuperació del consolat general portuguès perdut el 2012 i de les agulles de pit, aquestes joies de l’època victoriana. Les lluïen dones ben endiumenjades a la inauguració de la seu diplomàtica i a la recepció posterior en un hotel d’Andorra la Vella. Res a veure amb aquelles que va popularitzar John McCrae arran del poema In Flanders Fields o Ivanka Trump durant una visita al Marroc el 2019. Primer perquè els versos del canadenc eren bèl·lics i el d’ahir era un dia festiu per a la comunitat portuguesa, i segon, perquè el tarannà del primer ministre portuguès, Luís Montenegro, no té res a veure amb el populisme del president nord-americà.
Va fer un recorregut per les dependències consulars on treballen quatre funcionaris i un dels integrants de la comitiva aclareix que quan va ser consolat honorari es continuaven fent totes les gestions i que no calia desplaçar-se a Barcelona. “Ara només cal anar-hi quan es tracta de bodes”, afegeix.
Després de signar en el llibre d’honor, va descobrir la plaça que donava per inaugurada oficialment la seu diplomàtica i, igual que el president francès, Emmanuel Macron, en la seva recent visita, el discurs del primer ministre va girar al voltant de l’acord d’associació però amb una diferència: “En escassos vuit dies es pot tancar el text”, i ho va argumentar perquè hi haurà una reunió a Brussel·les del Coreper, que és el principal òrgan preparatori del Consell de la Unió Europea (UE). Està format pels ambaixadors dels 27 estats membres i s'encarrega de negociar els expedients tècnics i polítics abans que arribin als ministres. 
El mandatari va subratllar que l’acord és molt important per a Andorra i es va referir al pes de la comunitat portuguesa al Principat, un col·lectiu format per unes 8.500 o 9.000 persones –en alguns anys s'havia arribat als 13.000– de les quals algun dels assistents parlava en un grup de la seva capacitat de treball, de l’adaptació al país i de la facilitat per als idiomes, “tot i que a vegades fins i tot perden el seu”, deia. Per desmentir-ho el propi Montenegro. “No crec que hi hagi hagut cap comerç on hagi entrat a Andorra i no hagués parlat portuguès”, va exposar, després d’explicar que havia passejat pel país “d'incògnit" abans d'iniciar les visites oficials. I per evitar que es pugui perdre l'idioma i gràcies a un conveni, aquest curs hi ha 192 alumnes que l'estudien al Lycée Comte de Foix i 138 a la resta de centres educatius.
 Com va recordar Montenegro en un altre moment de la seva intervenció, “un dels primers assumptes que vam tractar quan vam arribar al poder” va ser l’obertura del consolat per la forta presència de la comunitat portuguesa a Andorra i per "la importància" que Portugal dona a les relacions amb el Principat. I va incidir que "la missió principal d'aquest consolat general és ser el punt de contacte entre la nostra comunitat i l'administració portuguesa". Però també per a "tots aquells que vulguin buscar informació de Portugal, tots aquells que vulguin invertir a Portugal, tots aquells que vulguin, d'alguna manera, obtenir respostes que volem que siguin cada cop més ràpides".
No només a l'aristocràcia, a la política, el vestuari no es tria a l'atzar. Es busca transmetre un missatge amb això; una idea que va més enllà de les paraules i que només els més atents i observadors capten. 
Era el cas de la reina Isabel II que, de manera discreta, jugava amb les seves agulles de pit per abordar la comunicació no verbal.
Aquesta segona visita oficial portuguesa, després de la del president Marcelo Rebelo  de Sousa i de l'aleshores primer ministre i actual president del Consell d'Europa, António Costa, es va tancar al vespre amb la recepció als residents portuguesos i a les autoritats del país. I la jornada va tenir tota la brillantor. La mateixa que la de les agulles de pit. Les de l'època victoriana, de plata o d'or, s'utilitzaven sovint per a enviar missatges secrets. Ahir va quedar tot clar.