La diòcesi d’Urgell, de la qual forma part Andorra, va tancar el compte de resultats del 2024 amb uns ingressos de 6.622.569,61 euros i la mateixa quantitat de despeses. 

En el primer capítol destaquen les aportacions dels fidels mitjançant col·lectes parroquials i per institucions de l’Església i subscripcions (1.437.275,08) i l’assignació tributària (2.106.506,73) que suposen el 21,70% i el 31,81% dels ingressos. També cal esmentar la part d’arrendaments d’immobles i activitats econòmiques amb 729.300,16 euros (11,01%).

Pel que fa a les despeses, la part més important se l’emporta la conservació d’edificis i el funcionament amb 2.612.293,70 euros (39,45%) seguida de les accions pastorals i assistencials amb 1.052.359,14 euros (15,89%).  La retribució del clergat s’enfila fins als 806.942.10 euros (12,18%) i del personal laic és de 803.735,02 (12,14%). La capacitat de finançament arriba al 9,75% amb 645.592,20 euros.

ESCOLES CONCERTADES
Juntament amb els comptes, la diòcesi recull una sèrie de dades informatives de tota l’acció caritativa, social, cultural i educativa que realitza. Així, s’ocupen de l’activitat pastoral, 67 preveres, 91 religiosos i religioses, 11 monges i monjos de clausura, 196 catequistes, sis seminaristes i quatre diaques permanents (homes que han rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal).

Hi ha 364 parròquies i un monestir. En relació amb l’activitat educativa, compta amb deu centres catòlics concertats amb 5.302 alumnes i 73 docents. Per tancar amb el personal s’ha de ressenyar que hi ha 14 missioners.

En l’apartat de cerimònies, les més celebrades han estat les primeres comunions (511) seguides dels baptismes (464) i de les confirmacions (317). Més lluny queden els matrimonis amb 153.

Per altra banda, la diòcesi d’Urgell sempre ha destacat per la seva activitat caritativa i assistencial sempre que disposa de 16 centres per a mitigar la pobresa que va atendre l’any passat 3.624 persones. En les tres cases per a la gent gran, malalts crònics i persones amb discapacitat va atendre 240 persones. 

En les tres cases per a la gent gran, malalts crònics i persones amb discapacitat va atendre 240 persones. En el centre de menors i joves i altres per a la tutela d’infants es van rebre 27 persones i en els dos centres per a promoure el treball la xifra va ser de 35 persones.

En aquest àmbit s’han d’incloure les organitzacions no governamentals que formen part de l’Església catòlica com Càritas i Mans Unides. La primera té a la diòcesi 227 voluntaris que es van fer càrrec de 2.262 persones, mentre que la segona amb 50 voluntaris van arribar a 4.500 persones.

El balanç del 2024, que s’ha editat amb motiu del Dia de l’Església Diocesana 2025  ofereix una visió general de tot allò que suposa l’anunci, la celebració i la vivència de la fe en la realitat de la diòcesi d’Urgell. Inclou el patrimoni cultural, que consisteix en 78 béns immobles d’interès cultural i dos projectes de construcció i rehabilitació. 

Entre aquest patrimoni figura el conjunt d’Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 30 de novembre del 2000, comprèn un total de nou temples del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). La majoria de les esglésies han mantingut els usos religiosos des que van ser construïdes i consagrades als segles XI i XII.

Per tenir una millor idea de l’evolució de tot plegat el millor és remuntar-se uns anys enrere, fins al 2016. La diòcesi va tancar aquell exercici  amb uns ingressos de 4.061.132,80 euros i unes despeses de 4.024.944,11 euros, la qual cosa suposava un superàvit de 36.188 euros. 

Segons el document, la part més important dels ingressos corresponia aleshores a l’assignació tributària (per la campanya de la X en la Declaració de la Renda) amb un 39,40%, seguida de les aportacions voluntàries dels fidels amb un 29,30%. 

Altres partides eren els ingressos corrents, els extraordinaris i els derivats del patrimoni i d’altres activitats.

Pel que fa a les despeses, el més destacat era el de conservació d’edificis i despeses de funcionament (42,40%), seguit de les retribucions i despeses socials del clergat (23,80) i de les accions pastorals i assistencials (15,40%).

La diòcesi d’Urgell comptava el 2016 amb 91 sacerdots, dos religiosos, 363 parròquies i un monestir. Durant l’any 2016 va efectuar 814 batejos, 911 comunions, 694 confirmacions i 181 matrimonis. 

En l’àmbit social i assistencial va atendre 4.740 persones, entre elles 90 de la tercera edat, malalts crònics o amb alguna discapacitat i tres drogodependents. Es van atendre 2.649 persones en exclusió social i la diòcesi va participar en quatre projectes de cooperació al desenvolupament.

LA DIÒCESI MÉS GRAN
El Bisbat d’Urgell té 7.630 km quadrats i una població de 212.537 habitants repartits en 363 parròquies i dos estats. És el més gran dels deu que té Catalunya i ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, Andorra i la Vall d’Aran.

 El temple principal de la diòcesi és la Catedral de Santa Maria d’Urgell de la Seu d’Urgell. La diòcesi estada dividida en vuit arxiprestats i entre ells el de la Valls d’Andorra.

Tant la Catedral de la Seu com les set esglésies d’Andorra estan incloses en la candidatura per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco Sota el nom de Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra, aquest grup d’emblemes del patrimoni expliquen la preservació d’un petit territori dels Pirineus al llarg d’una història pacífica escrita a tres mans, per dos coprínceps i les comunitats andorranes, que va culminar, l’any 1993, amb l’adopció de la Constitució.