Andorra, i de fet els petits Estats en general, estan "vacunats" davant l'auge de "les dretes radicals" que s'està vivint arreu. De fet, podríem dir que vacunats a mitges, ja que "una cosa són els partits" i una altra de ben diferent "els votants i la gent". Si més no així ho va destacar ahir Jordi Corominas, coautor juntament amb Joan Albert Vicens d'Extrema dreta. Què ens hi juguem?, una obra en què, des d'una perspectiva democràtica, es mira d'analitzar les propostes de les extremes dretes i veure quina és la forma com actuen quan assoleixen el poder, a la vegada que donar arguments de fons per tal de debatre els seus plantejaments, en una conversa-presentació a la biblioteca d'Escaldes-Engordany, que va comptar amb el rector de l'UdA, Juli Minoves, i amb la professora a l'Escola d'Educació de la mateixa Universitat Alexandra Monné.
I és que l'extrema dreta, i en això Andorra és "exactament igual" com els països veïns, "ja controla les xarxes". De fet, va revelar Corominas, només per publicitar l'acte de presentació d'ahir ja "vam rebre insults i amenaces a les xarxes" i no només això, sinó que "darrere de qui insulta, habitualment perfils anònims, hi ha 500 likes". Sigui com sigui, la pròpia idiosincràsia del país, les "seves especificitats", com va apuntar Minoves, i el fet que "Andorra necessita els altres", la "protegeixen una mica" d'aquest fenomen que s'alimenta "cultivant les baixes passions" i aprofitant-se del "descontentament" de la gent amb el sistema i prometent, entre d'altres, enfortir la sobirania nacional, frenar l'onada migratòria –que vinculen sovint amb la pèrdua de seguretat– i defensar una pretesa "llibertat individual" davant de certs col·lectius i les conquestes de drets socials.
Tot i que les especificitats "han estat sempre un fre per a aquests moviments d'extrema dreta", Andorra "no és pas una illa" i per tant "hi ha neguits compartits amb les societats veïns". Uns neguits als quals cal donar resposta i fer-ho amb més democràcia. "La història d'Andorra és sempre una història de pacte, i això és el que s'ha de posar en valor", va assegurar Corominas, que va voler deixar clar que per més que alguna formació política andorrana pogués adoptar certs discursos populistes això no la converteix en dreta radical. "El populisme és condició necessària per ser extrema dreta, però no suficient", va argumentar el filòsof i escriptor, que va remarcar que "és d'extrema dreta aquell que vol corcar la democràcia, qui no accepta el joc democràtic". I per evitar que la taca de la dreta radical no s'estengui cal despertar consciències. "El problema no són els fanàtics, que n'hi ha un 20%, són els indiferents, els apolítics, els que hi veuen però fan veure que no".
