
El cònsol menor de la capital va donar ahir més detalls dels motius que van portar quatre consellers del PS a abandonar la reunió de la majoria del Comú. Vila va assegurar que la decisió es va prendre per un canvi de funcionament, perquè fins ara les propostes de les comissions de treball es traslladaven a les reunions de la majoria per ser votades i posteriorment ser aprovades en junta de govern.
El polític va indicar que en el cas dels tallers per a la gent gran hi havia dues propostes: mantenir la mateixa oferta o fer-hi retallades. Però, segons Vila, no hi va haver acord i el mateix conseller de Social, Joaquim Valera, les va traslladar a la junta de govern per prendre la decisió. En aquest moment va aparèixer “una tercera proposta, que va fer directament la cònsol major”, que consistia a “fer les activitats de la gent gran amb el salari del conseller de Social”.
El cònsol menor va destacar que hi va haver un canvi en el procediment de treball “perquè mai abans s’havia votat una cosa en junta de govern que no hagués passat per junta de majoria”. En haver-se trencat les regles del joc, va entendre que s’havia trencat la majoria i va abandonar la reunió demanant que marxés qui volgués. Tres consellers més el van seguir.
De la seva banda, la consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano, va dir que tenen clar que s’ha d’arribar a acabar el mandat perquè “ens hi hem compromès” i des dels PS volen seguir complint el programa amb què es van presentar.
Cano també va recordar que a la junta de govern hi ha dos membres de cada grup en què s’ha dividit la majoria, però que la cònsol major té vot diriment. Per tant, en el cas que no hi hagués acord sobre una qüestió, l’única possibilitat seria “manifestar-nos sobre per què no hi estem d’acord”. En tot cas, la consellera creu que no hi haurà cap problema perquè en tres mesos no queda pràcticament cap qüestió important per decidir. A més, va assegurar que entre els membres de la junta de govern hi ha educació i no s’ha perdut el respecte.
Cano també va assegurar que ella és “dona de partit” i que si el PS la necessita estarà a la llista en el número que calgui, i que si no hi està també podran comptar amb el seu treball perquè se sent molt orgullosa d’estar al Partit Socialdemòcrata.
Valera detecta un increment de les demandes d’ajuts socials en un mateix nucli familiar
El conseller de Social del Comú d’Andorra la Vella, Joaquim Valera, va assenyalar ahir que el nombre d’ajuts socials ha augmentat, mentre que el nombre d’expedients s’ha reduït. Valera va explicar ahir que, cada vegada més, una mateixa família demana més d’un ajut, mentre que les famílies que sol·liciten ajudes es redueixen.
Els ajuts que concedeix el Comú d’Andorra la Vella en els serveis socials es diferencien entre els que s’apliquen directament assumint un percentatge dels preus de les activitats i els que han de demanar els ciutadans explícitament. Quan una persona no pot fer front al pagament d’un servei comunal, pot sol·licitar que se l’exoneri de pagar la totalitat o una part del preu.
El conseller de Social va exposar que en els darrers mesos ha notat un increment dels d’ajuts que se sol·liciten, però un descens del nombre d’expedients. Valera va posar com a exemple que una mateixa família pot demanar alhora un ajut per a l’escola bressol del nen petit, un altre ajut per a les activitats extraescolars del nen gran i una exempció del foc i lloc.
D’altra banda, el fet que els expedients s’hagin reduït fa pensar, segons el conseller, que algunes de les famílies que estan en situacions difícils marxen del país. De fet, Valera assegura que en coneix diversos casos, i que es tracta de famílies que “estaven aquí des de tota la vida”.
El conseller defensa fermament que es mantinguin els preus, un dels motius pels quals assegura que en les properes eleccions comunals “sigui candidat o no, lluitaré fins a l’últim dia perquè el PS conservi el Comú d’Andorra la Vella”, en considerar que “és l’única manera de garantir que no s’apugin els preus de les escoles bressol, que no es privatitzin serveis comunals i que es garanteixi al cent per cent la sensibilitat social”.