No s’hi val a badar, perquè la fractura social a Andorra es veu a venir. Així s’albira des la institució del Raonador del Ciutadà. Ho diu sense embuts Marc Vila, que 4 de desembre acaba el seu mandat, i que avui ha presentat l’informe de la tasca realitzada l’any passat i un balanç d’aquests sis anys a la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals. Les consultes i queixes en matèria d’habitatge han anat creixent com l’escuma fins a arribar a una dada incontestable: més de la meitat dels 147 expedients oberts aquest 2023, de gener a setembre, tenen relació amb l’habitatge i, en concret, amb la rescissió de contracte de lloguer. En tot el 2022 en van ser 123. 

Per Vila, qui pot posar remei a aquesta situació són sobretot el Govern i els comuns, perquè “estan amb superàvits pressupostaris”. Per això fa una crida a fer “una inversió de país” perquè hi hagi més parc d’habitatge de titularitat pública. Dels comuns, n’està molt queixós i no entén per què costa tant la seva implicació “cobrant milionades” i “tenint quantitats ingents de diners que els entren per la via del totxo.”  En aquest sentit, va precisar que “m’adreço molt als comuns perquè són els que menys s’hi han posat i són els que més hi podrien fer la diferència”. També creu que no es poden escudar dient que no és competència seva. “Enlloc diu que no es pot fer”,  per tant, “és qüestió de voluntat”. I d’aquí infereix: “malauradament hi ha una gran part de la classe política que no veu clar que s’hagin d’invertir diners públics a habitatge assequible o a preu digne o habitatge social”. I al seu parer si es vol mantenir  l’equilibri social i econòmic, l’accés a un habitatge digne és imprescindible. 

Del Govern, el raonador n’accepta que es va començar a moure per pal·liar la problemàtica amb mesures que han donat resultat, com ara la congelació dels lloguers i la inversió en la compra i lloguer d’edificis per rehabilitar-los i fer-hi pisos de lloguer assequible. Li retreu, però, que vulgui descongelar els lloguers quan la situació actual és “més greu” que la del 2019 perquè hi ha un 20% menys d’habitatge de lloguer al mercat. De fet, atribueix a l’anunci efectuat per l’Executiu que es descongelaria el 25% dels contractes de lloguer que s’hagi produït una allau de cartes de propietaris a llogaters per recuperar els seus habitatges i així poder apujar els preus de les rendes o vendre’ls pel doble del que els van adquirir.  

Marc Vila també pica el crostó als propietaris que han multiplicat per tres o més el preu de les rendes. I és que “passar de 400 a 1.200 euros de lloguer de pisos en finques amortitzades no sembla gaire just”. Creu que és difícil que el sector privat s’hi impliqui si no se’ls cedeix el terreny, “i encara demanant-los-hi per favor”, perquè segons ell no els surt a compte, tal com ha passat amb els pisos de lloguer assequible d’Andorra la Vella. “Hi havia una rendibilitat prevista del 5%, i no els deu haver semblat suficient”. I és que si al costat tenen una altra parcel·la de la qual en poden treure un 20 o un 30%, “per què han de posar els diners en una que en trauran un 5%?”. 

Per Vila la mesura de la congelació de lloguers s’hauria de mantenir, ja que “ha evitat molt patiment”. I si no es manté, s’hauria de fer amb uns criteris clars i justos. Remarca que el pal de paller de la política de l’Estat andorrà hauria de ser proveir d’habitatge públic protegit i social en una proporció similar a la dels països europeus, que hi dediquen entre el 9 i el 10% i alguns fins i tot més. “És un problema agut i ha vingut per quedar-se”.

Nacionals i residents amb més de 20 anys
Des del 2021, les persones que acudeixen al Raonador poden respondre una enquesta sobre habitatge que aporta dades del perfil de qui s’adreça a la institució afectada per la problemàtica en aquesta matèria. I cada vegada es defineix millor el perfil. Majoritàriament són dones d’entre 33 i 55 anys que viuen a les parròquies centrals. Ara, a més, les enquestes revelen que més del 57% de les persones ateses són de nacionalitat andorrana o bé que fa més de 20 anys que resideixen al país. Per tant, les dificultats no queden circumscrites al que algú podria titllar d’immigració residual, fa notar Vila. Per cert, qui té més problemes per afrontar els lloguers són els que paguen les rendes més baixes, d’entre 400 i 800 euros.