Diari digital d'Andorra Bondia
Vicenç Mateu, secretari general de Demòcrates.
Vicenç Mateu, secretari general de Demòcrates.

“Vist des de fora, jo diria que el pacte de DA amb UL no ha sumat”


Escrit per: 
E. O. G. / Foto: Facundo Santana

El secretari general de Demòcrates, Vicenç Mateu, fa un balanç dels resultats obtinguts per la formació en les darreres eleccions comunals, fent especial incís en les tres parròquies governades per partits d’altres colors: Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

 

Com es valoren els resultats de les darreres eleccions comunals des de DA?
Anant als fets objectius, DA tenia cinc parròquies i ha passat a tenir quatre comuns. Ha canviat el color polític d’Andorra la Vella i potser aquest és el fet més destacat. Dit això, el 2023 va ser un any amb dos eleccions i hi ha cert contrast entre la victòria que hi va haver a la primavera i, després, al mes de desembre a les comunals, on sembla que el suport a DA ha disminuït, tot i que en termes absoluts una majoria de població ha votat per DA.
 

Ja que treu el tema que han coincidit dues eleccions al mateix any, el cap del Govern, i president de Demòcrates, en el seu dia va dir que voldria que caiguessin en anys diferents. Això, al meu entendre, va avançar la precampanya...
Exacte.
 

I al final vam acabar tenint les eleccions el mateix any. No sé si vostè també apostaria per avançar, no enguany, però ara sí, les eleccions generals?
Es va especular d’avançar les eleccions, es va dir al desembre, i al final van tornar a ser exactament al cap de quatre anys. Jo per principi soc partidari que s’esgotin les legislatures, si no hi ha un fet major. Si s’hagués de fer això crec que hauríem d’anar amb un compromís de tots els grups polítics per fer-ho més enllà d’una legislatura. Vull dir, l’ideal potser, tampoc sé si és un ideal, seria que cada dos anys hi hagués les eleccions, com era abans, de forma alternativa. Però per poder tornar a recuperar aquests dos anys faria falta que unes quantes legislatures s’escurcessin una mica. Si al final hi ha un govern que decideix escurçar tres mesos, unes seran al desembre i les altres seran el desembre de l’any vinent. Per això dic que si això fos reiterat, en diverses legislatures, sí que es podria aconseguir, però si no... La veritat és que fer les dues eleccions un mateix any té un efecte negatiu. La gent es cansa de tanta elecció. Ja no dic els partits, els candidats, que evidentment també, però també l’electorat. 
 

Contribueix a la desafecció.
Podria ser. També pot, des del punt de vista dels que governen, tenir un efecte positiu, que saps que després, un cop acabes els comunals, fins al cap de tres anys no tornaràs a tenir unes eleccions. I això et dona un marge més gran per fer polítiques, per aprofundir amb les polítiques que tu creguis, sense tindre l’horitzó de les eleccions tan imminent, que pot condicionar les polítiques. Dit d’una altra manera, potser no és tan bo que les eleccions siguin cada dos anys, perquè potser això et condiciona també que fas o deixes de fer coses que potser no faries exactament igual, pensant en unes eleccions al cap de dos anys. És a dir, té costats tant positius com negatius.
 

Clar, lligat amb això, s’ha perdut Andorra a la Vella i diverses veus han apuntat que s’ha pagat la gestió de la problemàtica de l’habitatge. Ho interpreten així també?
Són moltes les explicacions possibles, les causes possibles, i a més segurament a cada parròquia són diferents. Andorra és tan petit que factors que en un altre lloc serien anecdòtics són importants. La reactivitat que hi pot haver amb una determinada sensibilitat unes setmanes, en ser un electorat tan reduït, doncs fa que pugui ser molt elevada. I potser tres setmanes després les coses es veuen diferents. Si tu tens un electorat molt més gran, la dimensió de l’electorat esmorteeix molt aquests efectes immediats. Sí, segurament el tema de l’habitatge i les manifestacions que hi va haver i aquest malestar, i, a vegades no és del tot just però és humà, el voler identificar, si jo estic malament o una situació en què jo em sento perjudicat, un responsable últim i poder posar-li cara i ulls. A vegades les coses no són tan senzilles, és més complicat que tot això, però segurament. Dit això, que en unes eleccions comunals es plantegi el tema de l’habitatge també em sembla molt normal. Les eleccions dels comuns no haurien de ser només de les voreres i el pipican, que també, sinó que també està bé que es parli de l’habitatge. A més, els comuns tenen moltes atribucions i moltes possibilitats. I potser ara és el moment, amb aquest nou mandat comunal de 4 anys, en què podem mostrar tot el que es pot fer des dels comuns.
 

S’havia dit que els comuns no tenien competència, però s’ha acabat demostrant que sí.
En tenen molta, i a més tenen una capacitat financera que segurament no té el Govern. Recordo, anant al passat com a reflexió, que amb Toni Martí algunes vegades, quan ja es començava a veure que el tema de l’habitatge, no amb la gravetat actual, que era un tema molt important, es queixava que s’havia convocat els comuns per parlar conjuntament del tema de l’habitatge i se sentia com que no rebia prou suport o que molts comuns es rentaven les mans i deien que era un tema del Govern. Els comuns tenen cèntims, primer, que no té Govern, i després tenen unes capacitats de disposar de terrenys comunals, on sí que un Comú podria fer molta cosa. Suposo que en aquell moment el problema no era tan greu i cap cònsol volia ser el primer, potser per por de que la seva parròquia es convertís en un dormitori. Ara, com que el problema, lamentablement, està molt més estès, ja no és una sola parròquia que carregui amb el problema de tots, sinó que una mica totes les parròquies veuen que han de comprometre’s a buscar solucions en aquest problema.
 

Amb Antoni Martí, els comuns, amb algun matís, eren del mateix color polític. El primer Comú que va dir anem a fer habitatge justament és d’un altre color i se’l va atacar bastant quan va dir això. I se li va estar dient que no tenia competències...
Jo ja li dic, crec que hi va haver en el seu moment una voluntat que els comuns posessin terrenys a disposició i aquesta sensibilitat no es notava. Parlo de temps enrere.
 

Anem a Escaldes, precisament, perquè és la parròquia on Demòcrates va dedicar més esforços en aquesta campanya, o com a mínim això és el que va transcendir. Era la parròquia a recuperar. I al final no van aconseguir l’objectiu.
Això de la parròquia a recuperar a mi no m’agrada perquè no és qüestió de recuperar res. A Escaldes al llarg dels anys, dècades, hi ha hagut més o menys una alternança. Per tant, no es pot atribuir com a patrimoni de cap força política. Escaldes té la cosa aquesta, que és la parròquia d’on era Toni Martí, que Xavier Espot també és d’Escaldes...

En part, és on neix Demòcrates, oi?
Jo diria que Demòcrates neix de la confluència de tres sectors: un és el que era Nou Centre i Coalició Reformista per un costat, el grup entorn de Jordi Cinca, cinquistes, se’ls deia a l’època, i després el Toni Martí, que era el cònsol d’Escaldes-Engordany, i que va acabar liderant DA perquè la política, la gestió, que havia fet davant el Comú d’Escaldes va ser molt encertada. Però sí que hi havia aquesta vinculació amb Escaldes. I és cert que aquests últims anys Escaldes està en mans d’altres forces que no són DA. Jo crec que Escaldes, la candidatura que es va presentar, va ser una molt bona candidatura, crec que l’Anna García ho va fer molt bé, i tot l’equip, i van estar en alguns moments molt a prop de poder guanyar, després la cosa es va acabar decantant, però van fer una molt bona campanya i van aportar un aire nou que molts electors d’Escaldes van valorar positivament. Sempre es diu que el cònsol sortint té cert avantatge, perquè ha tingut un contacte molt proper amb molta gent, ha pogut, des del Comú, evidenciar certes polítiques i que sempre és més difícil per a qui intenta presentar-se al front d’un cònsol que ja hi és. En aquest cas es va complir, en d’altres parròquies, a Sant Julià, no es va complir.

 

Justament volia demanar-li també pel resultat de Sant Julià, que jo entenc que no se l’esperaven. I no sé si aquesta coalició ha sumat o ha arrestat.
Vist des de fora, jo diria que no ha sumat. Sant Julià és curiós perquè és un cas de cònsol sortint, és un cas on, vist des de fora, el senyor Majoral no ha fet una gestió que estigués mal valorada.

 

Sí, no ha sortit cap xampinyó estrany.
Exactament, això que ho havia fet prou bé, i en canvi, ha perdut per un molt important nombre de vots. Mesos enrere deien que podia anar just. Després DA i UL resulta que pacten, que podia decantar les coses. I tot i així hi havia gent que deia que podia anar just. Però ja era un afegit més. I uns dies més tard, el PS farà una llista separada. Cada vegada semblava que ho tenia millor el Majoral. I algú tornava a dir que podia anar just. I al final resulta que tenen lloc les eleccions i no va just. Hi ha una victòria extraordinària de Desperta Laurèdia, amb una diferència de 300 vots. Segur que hi ha moltes causes. Des de qüestions personals a qüestions de fons de problemàtica de l’habitatge, o de la Rabassa, o de l’abocador, o del que sigui. El partit del senyor Majoral a les generals no es va presentar, i la territorial de Sant Julià van guanyar Concòrdia. També deien que potser algun vot d’UL hi havia anat, a Desperta Laurèdia, estimant-se més a fer això que no pas votar DA, i, clar, i l’absència aquesta, ja hi ha gent que diu que potser aquests vots ja s’hi van quedar a Desperta Laurèdia. Nosaltres hauríem volgut votar UL i no es van voler presentar, van votar a Desperta Laurèdia i ja els ha estat bé de continuar votant a Desperta Laurèdia. I, després, la política tradicional de Sant Julià, molt tradicional, era Pintats i Reigs. D’alguna forma pots dir que Majoral, UL, els seus antecedents és partit Pintat, i els antecedents de DA a Sant Julià són partit Reig. Llavors, per primer cop, aquests dos grups, venint d’aquestes filiacions, anaven a anar junts, davant de Desperta Laurèdia, que té un candidat que també té un arrelament, el seu besavi havia estat síndic. I sembla que aquest pacte no ha funcionat. Igual com molts d’UL van votar a Desperta Laurèdia a les generals, abans de votar a DA, potser molts de DA... Quan dic de DA vull dir gent que votava o havia votat DA perquè els partits no tenen cap patrimoni dels electors, per simplificar l’expressió. Molta gent que votava DA van dir: jo he d’anar a votar a UL? No, abans voto a Desperta Laurèdia. I possiblement és el que explica aquest resultat a banda de la vàlua dels candidats.

 

Parlant de pactes, n’hi ha un altre que potser també s’ha d’explicar una mica més,  que és amb progressistes SDP, que és una formació que a les generals pacta amb Partit Socialdemòcrata, que de sempre és el... no diré l’etern cap de l’oposició, però podríem dir-ho, no? I després a les comunals, ja hi va anar a les anteriors, però ara hi torna. Com s’explica tot plegat?
No ho sé. No l’hi sé dir. Si en sap més algun dia m’agradaria que m’ho expliqués també. Això no l’hi sé contestar.

 

I hi tornarien?
No ho sé. 

política
eleccions
DA
demòcrates

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Aquí, la valoració d’anar junts(UL+DA+Acció+Independents), NO ha sumat per varis motius. No es volia una llista conjunta de UL+DA (que a mi em consta) per una part important d’UL, per una part de DA. No es volia el tàndem Majoral-Codina per cap dels dos partits. Casi la totalitat dels funcionaris NO volien veure als consols Majoral-Codina repetir. I els discursos del Sr.Majoral davant els lauredians no va ser ni mesurat ni apropiat, deixant esquerdes encara més grans amb el pacte. Així no es podia guanyar i aquí els resultats, que tants alguns d’UL i alguns de DA ja van dir que passaria. Però aquí tan UL com DA al meu entendre més basic van perdre l’ integritat i vam pensar que sumant 3+2 farien 5, i el resultat va ser 2(com els tres porquets i les dues cols). I per intentar tenir cadira es va perdre el redit i la confiança dels votants.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte