Si hi ha un òrgan d’especial rellevància i controvertit al mateix temps a les Nacions Unides és el Consell de Seguretat. En aquest sentit, l’actual representant permanent d’Andorra a l’ONU, Elisenda Vives, va considerar que “s’ha de reformar”, ja que “hi ha hagut situacions delicades els últims temps” i “com a estructura respon a un moment totalment diferent al d’ara”. Tot i això, “no és un instrument inútil, però sí inadequat i per aquest motiu s’ha d’adaptar i cal fer algun canvi, una reforma que pot ser més profunda o amb diverses transformacions”, va assegurar Vives abans de la conferència que va tenir lloc dijous passat en un conegut hotel de la capital, amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la presència d’Andorra a les Nacions Unides.
De fet, existeix un grup intergovernamental que porta molt temps treballant en aquesta reforma. Ara bé, va afegir, “el que no es veu o el que s’ha impedit és molt difícil de quantificar i, a més, l’ONU té la capacitat d’identificar on ha comès errors, tot i que la de rectificar ja és més difícil”. Cal recordar que al Consell de Seguretat tota decisió que es pren és vinculant i a l’Assemblea General, no.
Sobre el dret a veto dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, Vives considera que “és fruit d’una època” i avui en dia “no és una eina que sigui pràctica”. Així, “potser en algun moment va ser útil, però ara mateix no és just i no funciona gaire bé”. De fet, una iniciativa va defensar en el seu moment que els vetos s’havien de raonar a l’Assemblea General, que representava “un reforç” d’aquest òrgan, “amb un poder que de vegades no en som conscients”, va puntualitzar. Actualment, “si s’ampliés amb més membres permanents, segur que cap hi renunciaria”, va augurar l’actual representant permanent d’Andorra a l’ONU.
