El nou conveni entre el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària confirma l’asimetria ja existent al conveni del 2018: Catalunya continua sense blindar l’únic helicòpter medicalitzat de l’Alt Pirineu, mentre Andorra sí que introdueix clàusules estrictes per protegir els seus dos helicòpters. La renegociació del conveni és una competència de la delegada de la Generalitat al Principat, Anna Vives, segons precisava la mateixa delegació en la nota de premsa en què, recentment, feia balanç dels tres anys d’existència de l’oficina. 

El conveni diu literalment que aquesta prestació de serveis per part del SAAS al SEM tindrà “caràcter excepcional”. I no només això: només es podrà activar quan el SEM tingui una “impossibilitat sobrevinguda” de fer el servei amb recursos propis, quan aquesta impossibilitat no li permeti garantir la continuïtat assistencial al seu territori, sempre que el SAAS estigui en disposició de cobrir el servei i amb acord previ entre les parts.

El conveni, per tant, preveu que el SAAS només podrà prestar serveis al SEM amb caràcter excepcional, quan Catalunya no pugui fer-ho amb recursos propis, quan això afecti la continuïtat assistencial del seu territori, sempre que Andorra tingui disponibilitat i amb acord previ entre les parts. És a dir, Andorra només cedirà recursos si no posa en risc el seu propi sistema. Això desmunta la idea que el nou acord sigui realment recíproc. Andorra només ajuda de manera excepcional; Catalunya continua prestant serveis sense el mateix blindatge territorial. Una negociació per part de Vives, per tant, que difícilment pot interpretar-se més enllà de la confirmació d’un equilibri ja existent. Perquè al conveni renovat segueix sense figurar per escrit cap clàusula clara que blindi l’únic helicòpter medicalitzat per a tots els ciutadans de l’Alt Pirineu. Una situació que ja es produïa en virtut de l’antic acord, del 2018, i que havia estat qüestionada, per exemple, amb les preguntes que el diputat Jordi Fàbrega presentava al Parlament el passat mes de març, previsiblement mentre es renegociava l’acord. 

Cert que el nou conveni, que marca una vigència de quatre anys, intenta vestir de reciprocitat la prestació de serveis, però la reciprocitat és desequilibrada. Ara Andorra sembla comprometre’s a prestar serveis al SEM, sí, però  només si es compleixen les seves condicions. Catalunya, en canvi, no fixa una muralla equivalent per protegir el seu únic helicòpter a l’Alt Pirineu.

I què hi diu la delegada de la Generalitat a Andorra, preguntada per aquesta situació de desequilibri en contra dels ciutadans els interessos dels quals hauria de defensar? S’ho espolsa: “La utilització d’aquests mitjans aeris per a l’atenció sanitària, igual que els mitjans terrestres, està lògicament condicionada a la seva disponibilitat. Per tant, el SEM és qui decideix en tot moment on destina cada mitjà en funció de les necessitats i disponibilitats de recursos”, es limita a contestar. No obstant això, el conveni no ho especifica. I no és qüestió  menor, perquè a la inversa sí que ho especifica. 

En aquest sentit, el conveni no sols diu que el SAAS només prestarà serveis al SEM “amb caràcter excepcional”, sinó que a més fixa una partida màxima de 58.337,20 euros, una mena de forfet, per així dir-ho, que ve a limitar els cops que el Pirineu pot recórrer a Andorra a vuit vols i obliga a aprovar una nova addenda si aquesta quantitat se supera. Això vol dir que Catalunya no pot recórrer lliurement als mitjans andorrans: ho ha de fer de manera excepcional, condicionada, amb disponibilitat del SAAS, acord previ i dins d’un sostre econòmic. En canvi, el conveni no estableix un límit equivalent per a l’ús dels recursos catalans per part d’Andorra ni una clàusula clara que impedeixi mobilitzar l’únic helicòpter medicalitzat de l’Alt Pirineu si això pot deixar el territori descobert.

Règim econòmic
Pel que fa al règim econòmic, amb el conveni del 2018, Catalunya ha estat cobrant a Andorra 3.150,10 euros per cada trasllat amb helicòpter, preu tancat. El nou conveni eleva ara aquest import fins als 7.292 euros. La pregunta és inevitable: per què justament ara es cobra més del doble?

La resposta apareix en el mateix document. Segons la documentació contractual, el cost hora de vol amb Eliance, l’antiga empresa prestadora del servei d’helicòpter medicalitzat del SEM, era de 3.889 euros per hora. I la durada mitjana dels serveis aeris facturats el 2023 era d’1 hora i 49 minuts. És a dir, el cost real d’un trasllat s’acostava als 7.800 euros, però Catalunya n’estava cobrant poc més de 3.100.

El mateix patró es repeteix amb les ambulàncies. Els trasllats terrestres des d’Andorra duraven de mitjana 6 hores i 57 minuts, però es facturaven a 1.249 euros. Ara el conveni els situa en 3.839 euros. El canvi de preus arriba just quan el nou acord també preveu que Andorra pugui prestar serveis al SEM. 

A la vista d’aquestes dades, no resulta difícil interpretar que quan el SAAS també pot haver de posar recursos, els imports passen a acostar-se al cost real. Durant vuit anys, Catalunya hauria estat cobrant gairebé la meitat del que costaven realment els trasllats crítics andorrans. I ho feia sense una clàusula clara que blindés l’únic helicòpter medicalitzat de l’Alt Pirineu. Aquest preu podia funcionar com un incentiu pervers. Davant la decisió d’hipotecar durant gairebé dues hores un dels dos helicòpters andorrans per baixar un pacient a Barcelona, el conveni feia molt més atractiu activar l’helicòpter català. Ni el conveni del 2018 ni l’actual exigeixen de manera clara que Andorra acrediti que els seus recursos estan ocupats o no disponibles abans de recórrer al SEM.

Metge especialista
Des de la perspectiva d’un hospital comarcal, la manca d’un recurs avançat immediat no és només un problema logístic: pot modificar directament el pronòstic del pacient crític. Això és el que afirma un metge especialista en urgències consultat per aquest rotatiu. En patologia temps-dependent, el temps és tractament, insisteix. En ictus, IAM, politrauma greu, hemorràgia massiva, sèpsia o post-aturada cardiorespiratòria, cada minut de demora en l’accés al centre útil pot traduir-se en més mortalitat, més seqüeles neurològiques o més discapacitat funcional.

"Molts hospitals comarcals podem estabilitzar inicialment aquests pacients, però no disposem dels recursos definitius —hemodinàmica, neurocirurgia, trombectomia, radiologia intervencionista o UCI d’alta complexitat—. Per tant, si el trasllat avançat no és immediat o és insuficient, el pacient pot perdre la finestra terapèutica òptima", apunta.

En aquest context, indica l'especialista, "l’helicòpter medicalitzat i el transport terrestre avançat no són un complement, sinó una part essencial de la cadena assistencial".  Així, la pèrdua d’oportunitat terapèutica apareix quan el pacient arriba viu i potencialment recuperable, però no pot accedir a temps al tractament definitiu que podria modificar el seu pronòstic.

A nivell assistencial, prossegueix, el pacient crític pot quedar retingut en un hospital comarcal pendent d’un trasllat que arriba tard, malgrat haver-se fet una correcta estabilització inicial. Això compromet la seguretat clínica, la continuïtat assistencial, l’equitat territorial  i l’accés real als tractaments temps-dependents. 

"El pronòstic d’un pacient no hauria de dependre del lloc on viu ni de la proximitat a un hospital d’alta complexitat", conclou.