Diumenge de Rams i diumenge electoral. La combinació ha esta fàcilment apreciable aquest matí al pavelló del Prat Gran d’Escaldes-Engordany, on més d’un i de dos electors han acudit a la cita amb les urnes amb la palma, palmó o ram de llorer a les mans. Un element més de record per a la foto, i és que això d’immortalitzar el moment amb el mòbil s’ha convertit també en una nova moda, siguis candidat o no. Alguns han fet la feina abans de la benedicció, d’altres han esperat un cop la celebració ha acabat. Potser la cerimònia ha servit a més d’un per acabar de reflexionar a qui havia de donar el seu vot.

Les portes del col·legi electoral (unes obres al Prat del Roure van obligar a canviar la ubicació) han obert puntualment a les 9 del matí. Sense incidents. Ara bé, la feinada per als membres de la corporació ha començat tres hores abans amb l’arribada del vot judicial. En el cas escaldenc, 1.669 sufragis que han comportat una arrencada de jornada d’allò més estressant. Confessa el cònsol menor de la parròquia, Joaquim Dolsa, que havien acabat el recompte i les comprovacions tot just 10 minuts abans d’obrir el pas als electors.

Les ganes de votar eren palpables i poc minuts després de les 9 ja hi havia una petita cua. La Maria del Carmen Royo ha estat la primera votant a la sala. De fet, com en la majoria de famílies que han acudit al punt de votació, l’encarregat de posar els sobres a l’urna va ser el seu fill, l’Àlex. “Tant el nen com jo en teníem moltes ganes”, explicava després, assegurant que el petit “portava des de les 7 del matí esperant-ho. S’ha vestit, ha esmorzat i quan ha vist que era quasi l’hora, hem vingut”.

Matinera també ho ha estat la candidata de Demòcrates + Acció a la territorial escaldenca, Trini Marín, que a dos quarts de deu del matí va complir puntualment el seu dret desitjant que la jornada aconseguís una gran participació.

Un cop la feina estava feta, tocava alimentar-se. El Comú d’Escaldes té fama de generós, i els presents al Prat Gran ho han pogut comprovar. Durant el matí l’olor de cafè s’escampava pel pavelló, mentre que a les taules, croissants, napolitanes, xurros, xocolata desfeta i sandvitxos feien les delícies dels més afamats.

I mentrestant, la cua anava ampliant-se. Entre els centenars d’electors també aquells que debutaven per primera vegada. La Valeria Carnoto havia vingut expressament des de França, on estudia. “He volgut venir i així contribuir amb el país ni que sigui només votant”, manifestava, assegurant que s’havia llegit els diferents programes abans de decidir el vot. Però més curiosa era la història de la Martina i la seva mare, totes dues votant per primera vegada. La filla, amb 19 anys, i la mare perquè fa tot just un any  havia accedit a la nacionalitat. “Ens fa molta il·lusió perquè per a les dues és important”, explicaven satisfetes.

I entre els ciutadans anònims, han anat passant també la resta de candidats parroquials: Ramon Tena i David Pérez. A més d’altres cares conegudes, com Pere Vilanova, que destacava una campanya electoral “relaxada”, fet que considera “bon senyal”, o l’excap de Govern Toni Martí, qui ha estat també impulsor de DA i que avui no ha volgut revelar davant de les càmeres el sentit del seu vot, però sí que ha desitjat una alta participació i que “Escaldes sigui la parròquia on es voti més”.

A les meses, els cònsols i consellers comunals s’anaven intercanviant. I l’afluència confirmava allò que deien les dades que s’anaven actualitzant a la pantalla: una participació per sobre, de moment, de la de fa 4 anys. L’últim candidat a acudir a les urnes durant el matí ha estat el cap de llista de Demòcrates, Xavier Espot. Arribar passades les 12 li ha comportat haver de fer una estona de cua, ja que en aquells moments l’afluència era tal que la cuada sortia fins a fora el carrer. L’espera, però, ha estat distreta, saludant uns i altres i fins i tot fent-se fotos amb els electors més fidels.

Arribats al migdia, els plats del càtering han començat a canviar. El dolç de l’esmorzar ha deixat pas a rissoto, brotxetes de pollastre, truita i un bon grapat més d’opcions que han permès a tothom fer un bon vermut, o qui sap, si sortir del col·legi electoral amb la panxa plena. I és que a aquella hora ja hi havia més gent a l’espai destinat a l’aperitiu, que no pas esperant-se per anar a votar.